La societat espanyola al segle XIX

El segle XIX representa una etapa de canvis profunds en l'economia i la societat. Les noves estructures socials van provocar importants transformacions en l'estructura social.
Imatge destacada

| 28/03/2020 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Les noves classes socials de l’Espanya del segle XIX

Origen i composició social de la nova classe dominant: la burgesia

Abans de la Revolució Francesa, la societat de tipus feudal estava dominada per l’estament dels privilegiats, grup social molt divers format per la noblesa (l’aristocràcia), els membres de l’Església (la jerarquia eclesiàstica) i els propietaris de grans extensions de terres (terratinents). Però amb l’adveniment de la nova societat liberal al segle XIX sorgí una nova classe social que ràpidament es convertí en dominant, l’alta burgesia, formada pels nous rics (propietaris d’indústries) i l’antiga noblesa aristocràtica.

Una part dels aristòcrates, posseïdors de títols nobiliaris, es trobaven en una situació econòmica desfavorable al segle XIX i una de les opcions que tenien per generar ingressos era la de vendre les seves terres. Amb els diners provinents de la venda de les terres, els aristòcrates invertien en nous negocis, com la banca o la borsa. Així aquests antics nobles es convertien en nous burgesos. Paradoxalment, les noves classes burgeses, els industrials adinerats, volien ser reconeguts socialment com a nobles i aspiraven a obtenir títols nobiliaris. Per aconseguir aquests títols l’opció més senzilla era a través del matrimoni amb les filles dels nobles arruïnats.

Aquesta nova classe social, la burgesia, només representava un 5% de la població. Dues institucions amb molt poder al país es van col·locar al costat d’aquesta nova classe dominant: l’Església i l’exèrcit.

La cultura de la burgesia

La burgesia era una classe social urbana, en contra de la tradició rural de la noblesa. La ciutat era molt més dinàmica, lliure i estava de moda. Allà es van crear nous espais per a la burgesia com:

En l’aspecte personal, l’organització de les famílies va patir un gran canvi. Si a les societats rurals trobaven grans famílies, l’anomenada família extensa, a la ciutat, les famílies es van reduir al màxim, amb els pares i els fills únicament, les anomenades famílies nuclears.

La dona en la cultura burgesa

La dona seguia desenvolupant el paper tradicional. Es mantingué fora de l’escena pública. Les dones vivien per la família. La característica principal era la seva absoluta dependència. A finals del segle XIX moltes dones a Europa van començar a demanar poder participar en les eleccions (moviment de les sufragistes).

Els fills dels burgesos havien d’imitar als seus pares i esdevenir banquers o empresaris. Les filles estudiaven per desenvolupar les tasques familiars i pel matrimoni.

El paper de l’Església

L’església es mantingué sempre al costat del poder. A Espanya, com a la resta de països d’Europa, durant la primera meitat del segle XIX l’Església era contrària a les idees dels liberals per considerar-les massa progressistes. A mesura que les idees liberals es van fer més moderades, l’Església i l’alta burgesia es van posar al seu costat. A Espanya a partir de 1875 l’Església s’alineà al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo.

L’Església havia de garantir la reproducció de la classe dominant. Els fills dels alts burgesos eren educats pels ordes religiosos. També s’intentà ocupar la premsa per controlar les idees.

El Moviment Obrer al segle XIX

El proletariat

Es considera per proletariat tot aquell que rep un salari a canvi del seu treball en una indústria. Marx deia que “el que el proletari dóna a l’amo és la seva força del treball”.

L’origen del proletariat es troba en els antics pagesos i artesans que van abandonar els camps empesos per l’excedent de mà d’obra a l’agricultura. Els artesans, per la seva banda, no podien competir amb les fàbriques. Uns i altres van abandonar el seu treball i es van incorporar al món del treball a la fàbrica, que no estaven necessàriament ubicades a les ciutats (moltes fàbriques es van instal·lar en entorns rurals a les lleres dels rius per aprofitar la força de l’aigua).

Condicions laborals del proletariat:

Davant d’aquesta preocupant situació laboral i social els proletaris van començar a reclamar l’obtenció de nous drets, donant origen al moviment obrer.

El naixement del moviment obrer a Espanya en el segle XIX

L’any 1870 la Internacional Obrera (AIT) arribà a Barcelona. S’organitzà el Primer Congrés Obrer, durant el juny del mateix any. Els sindicats espanyols van decidir unir-se a l’AIT i formaren la secció espanyola coneguda com a FRE (Federació regional espanyola de l’AIT). En els seus estatuts es deixava ben clara la no afiliació a cap partit polític. El FRE va tenir una expansió molt gran a Catalunya, València i Andalusia. Les vagues eren considerables que fins i tot van arribar a desestabilitzar el govern de la Primera República (moviment cantonalista).

Les idees marxistes no entraren a Catalunya fins a l’època del règim de la Restauració. Sota el nou règim polític, a partir de 1876 els governs conservadors i liberals havien prohibit els sindicats obrers. Això provocà una radicalització dels moviments obrers. La FRE va ser eliminada, però d’ella va néixer la FTRE (Federació de treballadors de la regió espanyola). Era un sindicat clandestí i anarquista. Continuava associat a l’AIT, però ara l’AIT era anarquista (a causa d’una divisió interna entre anarquistes i socialistes produïda el 1880). Els socialistes de l’AIT van fundar la Segona Internacional. La FTRE era una organització clandestina i molt minoritària, d’ideologia anarquista. Dins la mateixa FTRE van sorgir dues tendències:

Els atemptats que es van cometre durant aquesta època varen ser:

Amb l’assassinat de Cánovas de Castillo s’iniciava una gran repressió de dirigents sindicalistes. Se celebrà el Procés de Montjuïc, on van ser processats més de 5.000 sindicalistes. Això va provocar una divisió entre els que defensaven els interessos dels burgesos i els que reclamaven millores laborals.

Amb aquest clima de crispació, va néixer el primer partit polític socialista a Espanya d’inspiració marxista (ideologia ideada per Karl Marx). Partit que trencava amb l’anarquisme representat per la Primera Internacional. Els socialistes de tot el món van ser expulsats de l’AIT i fou aleshores que es formà la Segona Internacional.

Membres de la Segona Internacional es van posar en contacte amb un obrer tipogràfic, Pablo Iglesias, que havia format un grup sindical. Al voltant de Pablo Iglesias es va crear el primer nucli obrer socialista a Espanya. Aquest moviment es va estendre pels nuclis miners d’Astúries i la indústria de la siderúrgia basca.

L’any 1879 es fundà la UGT (Unión General de Trabajadores), un sindicat de caràcter socialista. Al mateix any també es fundà el PSOE (Partido Socialista Obrero Español). Però no va ser fins al 1889, durant la celebració a Barcelona de l’Exposició Universal, que no es va donar a conèixer en societat. Era encara un sindicalisme minoritari.

El catalanisme

Concepte i origen del catalanisme

El catalanisme era un moviment social i polític que afirmava la identitat diferenciada de Catalunya respecte a la resta de l’Estat i que reclamava el seu reconeixement. Dins d’aquest moviment hi havia diverses ideologies.

Els factors que expliquen el naixement del catalanisme són:

Tendències ideològiques i evolució del catalanisme

En el catalanisme hi va haver dues fases molt diferenciades:

El catalanisme com a corrent polític no va ser ideològicament homogeni. Les diverses tendències que existien foren:

Valentí Almirall (del Partit Republicà Federal)

Valentí Almirall va viure en primera persona el fracàs de l’experiència de la Primera República. A partir d’aquell moment es plantejà trobar una nova solució per Catalunya. Fou la persona que va encapçalar el catalanisme d’esquerres i progressista.

Memorial de Greuges:

Torres i Bages (Bisbe de Vic)

El bisbe de Vic defensava un catalanisme tradicionalista i religiós. Creà el diari “La veu de Montserrat“, on es defensava una Catalunya rural, catòlica i espiritual. Torres i Bages era hereu del carlisme. Escrigué l’obra “La tradició catalana”.

Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Puig i Cadafalch

Al voltant d’aquest catalanisme conservador sorgí un grup de joves, que inicialment s’integraren al Centre Català, però amb una altra tendència ideològica.

Aquest grup s’articulava al voltant del diari “La Renaixença”. L’any 1887 marxaren del Centre Català i fundaren un nou grup, La Lliga de Catalunya. Van ser els promotors d’un nou escrit per ser lliurat a la reina regent, que li seria lliurat a Barcelona durant la inauguració de l’Exposició Universal. Es coneix com a “Missatge a la reina regent“. Fou una llista de propostes.

Bases de Manresa (1882)

Promogut per la Unió de Catalunya l’any 1892 dins del marc del Congrés Catalanista de Manresa. Les Bases de Manresa eren un text articulat on es proposava com havia de ser el país.

El 1898 la situació del nacionalisme canvià. La burgesia decidí integrar-se a la Lliga Regionalista de Catalunya, l’any 1901. Era una fusió del catalanisme i el món econòmic.


Tots els articles del curs: Història d'Espanya (curs Batxillerat)

Les arrels històriques de la península IbèricaL'Edat Mitjana a la península Ibèrica (476 - 1492)La monarquia Hispànica a l'Edat Moderna (1492-1808)De l'Antic Règim a l'Estat Liberal (1808 - 1868)El Sexenni Democràtic i la Restauració Borbònica (1868-1898)Evolució econòmica i demogràfica d'Espanya al segle XIXLa societat espanyola al segle XIXLa crisi del règim de la Restauració (1898-1931)La Segona República (1931-1939)La Guerra Civil espanyola (1936 - 1939)La dictadura franquista (1939-1975)Transició espanyola: de la dictadura a la democràcia

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: