La segona República (1931-1939)

En aquest article s'analitza l'etapa de la Segona República espanyola en pau (1931-1936), fent especial èmfasi en les reformes socials, econòmiques i polítiques dutes a terme pels diferents governs del període.
Imatge destacada

| 31/03/2020 | Darrera actualització:


Índex de continguts

La proclamació de la República

L’enfonsament del règim monàrquic de la Restauració

El règim monàrquic s’enfonsà per tres motius:

Amb la caiguda de la dictadura, també ho va fer el rei, Alfons XIII, ja que aquest havia donat suport al dictador Primo de Rivera. L’any 1931 el rei va voler intentar desmarcar-se de la dictadura convocant eleccions, pensant que seria senzill tornar als vells esquemes del règim parlamentari. Amb les eleccions el rei pretenia millorar la seva imatge i així aconseguir que la gent tornés a confiar en la monarquia. Però era massa tard, perquè la gent ja estava cansada del rei. La caiguda de la dictadura era també la caiguda de la monarquia.

El 12 d’abril de 1931, l’almirall Aznar, per encàrrec del rei Alfons XIII, convocà eleccions municipals. A les grans ciutats la victòria republicana va ser una realitat. Pel poble la victòria de les esquerres i la marxa del rei es va viure amb molta alegria. La gent sortí als carrers amb banderes republicanes i cridant “Visca la República!”.

Alfons XIII veient aquesta situació decidí convocar el seu gabinet de crisi, però ningú en aquests moments es prestava a donar-li suport. Els monàrquics estaven amagats. Així el 14 d’abril Alfons XIII decidí que l’única cosa que podia fer era exiliar-se.

El 14 d’abril es proclamà la República a les grans ciutats espanyoles enmig de grans manifestacions populars als carrers. Pel poble la República significa llibertat, modernitat, el somni de fer un país digne, que progressaria i que pensaria en els obrers.

Els protagonistes

1) Partidaris de la República

2) Contraris

Com havia de ser la República?

Context internacional

La situació a Catalunya

A Catalunya la República va ser proclamada després d’un profund procés de reestructuració i debat entre les forces polítiques antimonàrquiques, especialment en els darrers anys de la dictadura. Aquestes forces polítiques ja preveien la crisi general del sistema polític.

a) Situació immediatament anterior a les eleccions municipals del 12 d’abril de les diferents opcions polítiques del país:

b) Eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i la proclamació de la República

Les eleccions van ser guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya. L’eufòria amb la qual es vivia el moment portà a Lluís Companys (alcalde electe de Barcelona) a proclamar des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, el 14 d’abril, la República a Catalunya. Francesc Macià des del balcó de la Diputació (actual Generalitat) proclamà la República catalana dins de la Federació Ibèrica.

Les notícies que arribaven a Madrid des de Barcelona van posar en alerta al nou Govern Provisional de la República, que envià una delegació de ministres per tal de negociar amb Macià i exigir-li la dissolució de la República catalana. L’acord amb Madrid passà pel restabliment de la Generalitat de Catalunya com a òrgan d’autogovern del país.

El Bienni Progressista (1931-1933)

Govern provisional

Amb la proclamació de la República el 14 d’abril i per tal de garantir l’ordre durant el període provisional fins que no s’escollís un govern a partir de la celebració d’eleccions generals, els signants del pacte de Sant Sebastià acordaren nomenar un govern provisional, encapçalat per Niceto Alcalá Zamora (cristià i molt moderat). El nou govern provisional tenia l’encàrrec de convocar eleccions generals al més aviat possible.

Les eleccions es van celebrar el mes de juny del 1931 (amb caràcter d’eleccions constitutives), amb els resultats següents:

Les forces progressistes van formar un govern de coalició entre els republicans d’esquerres, el PSOE i ERC, encapçalats per Manuel Azaña, dirigent d’Izquierda Republicana. Niceto Alcalá Zamora passà a ocupar el càrrec de President de la República.

Partits polítics de la República

a) Àmbit estatal:

b) Àmbit català:

Govern de Manuel Azaña (1931-1933)

Manuel Azaña, dirigent d’Izquierda Republicana, va ser l’encarregat de formar govern. Va convertir-se en el protagonista polític principal d’aquesta etapa, ja que va ser qui donà l’impuls necessari per a iniciar la modernització política i social del país.

L’acció de govern es pot resumir en sis blocs:

  1. Redacció de la Constitució de 1931, document bàsic que limitava el marc legal i definia Espanya, com una “república democràtica de treballadors de totes les classes, organitzats en un règim de llibertat i justícia”. Espanya, deia la Constitució, es declarava com a estat laic, obria les portes al vot femení i afirmava el dret de les regions a l’autonomia (el 1932 s’aprovà el primer Estat d’Autonomia de Catalunya). Durant el primer any de vida de la república es tramità l’Estatut Català (1932) i ja a l’etapa final el basc (1936) i s’inicià la redacció del gallec (1936). La Constitució també atorgava una important gamma de drets socials i laborals, com el salari mínim, la llei de la jornada laboral i el dret al divorci, entre d’altres.
  2. La reforma agrària, que tenia l’objectiu d’aconseguir una agricultura més productiva i amb una estructura de la propietat més repartida. Es volia que els jornalers andalusos poguessin accedir a la propietat, millorant les seves condicions. La reforma es fa a través de la “Ley de bases de usos y cultivos”. Es creava l’Instituto para la Reforma Agrária (IRA) que era l’organisme encarregat d’analitzar les grans explotacions per tal que aquelles que no estiguessin en producció fossin expropiades i repartides entre els jornalers de la zona. Però aquest procés era extremadament lent a causa de la manca de recursos econòmics de l’Estat. L’oposició de la llei venia per dos bàndols:
    • A causa de la lentitud dels processos, els camperols es mostraren contraris a la llei. Van protagonitzar multitud de protestes. La més important es produí a Casas Viejas (gener 1933), on moriren 22 camperols i 6 policies. Aquest fet precipità la dimissió d’Azaña. El President de la República li va acceptar la dimissió. Els anarquistes eren partidaris de quedar-se les terres sense papers ni burocràcia “la terra per a qui la treballa”.
    • La forta oposició dels propietaris de les terres, organitzats en la CEDA, que el 1933 aconseguiran el poder.
  3. La reforma de l’exèrcit, amb la finalitat de reduir els costos de l’exèrcit i el gran nombre d’oficials. A més es volia despolititzar l’exèrcit. Als oficials se’ls oferí la jubilació mantenint-los els drets econòmics. D’aquesta forma s’aconseguia reduir el nombre d’oficials a la meitat. També es derogà la Llei de Jurisdiccions. Per últim s’havia de professionalitzar l’exèrcit, que era força ineficaç. L’exèrcit no es va prendre força bé aquestes reformes i es van començar a preparar cops d’estat amb l’objectiu de liquidar la República. El primer es produí el 1932 liderat pel general Sanjurjo. El Cop d’Estat va ser fallit i el general acabà exiliat a Portugal, gràcies a un indult del mateix Azaña.
  4. La reforma educativa, amb aquesta mesura es buscava millorar la situació de l’ensenyament a Espanya, un país amb més de 7 milions d’analfabets, el 34% de la població. La intenció del govern era crear un sistema educatiu públic i gratuït, per a tothom. Marcelí Domingo, ministre d’Educació, creà un Pla d’Alfabetització, per tal que la gent gran que no havia anat mai a escola aprengués a llegir. També es creà el Pla d’escolarització dels infants, amb l’objectiu de crear escoles a tots els pobles del país (6.500 noves escoles), aplicant un tipus d’educació molt avançada a l’època. La coeducació (nens i nenes aprenent el mateix) i l’educació racional, basada en el coneixement científic.
  5. Les reformes socials. Per exemple, s’aprovà la Llei del divorci. Els drets laborals es dignificaren, a través de la Llei del Salari mínim i la Llei de la jornada màxima.
  6. La reforma territorial. A la Constitució de 1931 s’aprovà el dret a l’autonomia de les regions. El 1932 s’aprovà l’Estatut de Catalunya i el 1936 l‘Estatut d’Euskadi. L’Estatut de Galícia no s’arribà a tramitar per culpa de la Guerra Civil. A la Constitució de 1978, aquestes tres comunitats autònomes són considerades “comunitats històriques”.

El Bienni Negre o reaccionari (1934-1936)

Les eleccions generals de novembre de 1933

L’avançament de les eleccions generals van suposar que el país tornés a les urnes el mes de novembre de 1933. Els resultats van ser els següents:

Les eleccions del 1933 van ser guanyades pels conservadors de la CEDA i el Partit Radical d’Alejandro Lerroux, que va ser l’escollit per formar govern.

Com va ser possible la victòria de les forces conservadores?

La contrareforma del govern conservador

a) El nou govern d’Alejandro Lerroux

El govern sorgit de les eleccions del 1933 va ser encapçalat per Alejandro Lerroux, en quant líder del Partido Radical, amb el suport parlamentari de la CEDA de Gil Robles. La CEDA era l’autèntic partit guanyador de les eleccions, però el seu líder, Gil Robles, en ser un monàrquic declarat, va considerar que era millor cedir la presidència al líder del Partit Radical, Lerroux. Gil Robles donava suport a aquest govern a les Corts. L’arribada de les dretes al poder va permetre a l’oligarquia recuperar alguns dels privilegis perduts en l’etapa anterior, a la vegada que els militars posaven fre a nous possibles intents de cop d’estat.

L’entrada en el govern de partits polítics que públicament defensaven el retorn a la monarquia va posar en alerta als socialistes i anarquistes, ja que veien en Gil Robles un perill per la República. Els socialistes deien “si el govern depèn de Gil Robles, el règim republicà està en crisi”. Molts sectors del moviment obrer pensaven ja en la revolució com a única salvació de la república.

b) Principals contrareformes

L’objectiu polític principal dels governs conservadors a partir del gener de 1934 era desfer i desmantellar la major part de l’obra legislativa del govern de l’etapa anterior, en mans del centreesquerra.

La resposta dels partits de l’oposició i sindicats

El 1934 els sindicats i els partits d’esquerra veien amb gran preocupació que la CEDA, un partit que no amagava la seva simpatia cap a les ideologies feixistes, ara fos el partit majoritari del Govern. Membres destacats de la CEDA tenien relacions amb el feixisme italià i el nazisme alemany. La CEDA, com a partit reaccionari, volia enfonsar la República, si més no, la idea de progrés que representava la República. Per la CEDA només es podia mantenir en peus la República si es transformava en una república autoritària.

Per això durant tot el 1934 les tensions socials es van multiplicar. I a tot això cal sumar l’augment de l’atur, que es duplicà.

La revolució d’octubre de 1934

L’actitud bel·ligerant i profundament antireformista del govern conservador provocà la radicalització creixent dels sindicats i partits de l’esquerra: pocs dies després de la derrota electoral, ja s’estaven produint revoltes arreu d’Espanya sota la direcció del sindicat anarquista CNT-FAI i el suport dels socialistes i la UGT.

La possibilitat que la CEDA entrés al Govern i la creixen preocupació per l’augment de la presència de grups feixistes a Espanya, que apostaven clarament per implantar una dictadura seguint el model italià i alemany, van ser les principals raons per justificar les accions insurreccionals. Finalment, el setembre de 1934 Gil Robles entrà al govern. Per les forces polítiques d’esquerres i pels sindicats l’entrada al govern de membres de la CEDA va ser vist “el final de la república“. Aquests sectors de la societat, entre els quals el PSOE, la UGT o la CNT, van començar els preparatius per una de vaga general revolucionaria.

Es formà una aliança entre tots els moviments obrers i polítics d’esquerres, l’Alianza obrera (CNT, UGT, PSOE i PCE). A Astúries rebé el nom d’UHP (Unión de Hermanos Proletarios). Aquesta aliança tenia com a objectiu emprendre revoltes contra els poders conservadors. Es convocà la vaga general revolucionària pel 5 d’octubre de 1934. L’objectiu era recuperar el poder. La majoria de l’Alianza es plantejà ocupar el poder i convertir la República en un Estat Socialista.

El govern de Madrid es preparà per fer front a la vaga, enviant a l’exèrcit als punts més crítics, com Astúries. La vaga va ser un èxit a les zones urbanes, com Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Astúries. L’exèrcit a Madrid ocupà tota la ciutat per tal de sufocar als manifestants i la vaga s’acaba molt aviat.

A Barcelona els fets d’octubre de 1934 van ser plantejats des del govern de la Generalitat com una rebel·lió política. Al capdavant de la Generalitat hi havia Lluís Companys. Des de la victòria electoral de les dretes, el 1933, el govern de Madrid s’havia dedicat a boicotejar gran part de les lleis que aprovava el Parlament català. Així la Generalitat decidí adherir-se a la vaga revolucionària i el 6 d’Octubre Companys proclamà l’Estat Català, negant la seva obediència al poder central. Aquest fet es coneix com els Fets del Sis d’Octubre.

El Govern de la República ordenar a l’exèrcit sufocar la rebel·lió política a Barcelona. La resistència del President Companys va durar unes poques hores, fins que va haver de donar l’ordre de rendició a tots els catalans a través d’un discurs radiofònic. Com a conseqüència tots els membres de la Generalitat van ser empresonats i jutjats a trenta anys de presó. A més l’Estatut quedà suspès i es nomenà a un nou “governador” de Catalunya.

A Astúries va ser la regió espanyola on la vaga revolucionària va tenir més seguiment i més resistència per part dels obrers. Un motiu important era el difícil accés de l’exèrcit a la regió, molt muntanyosa. A més el moviment obrer a Astúries era molt important. El sindicat majoritari era la UGT. El 5 d’octubre els miners van anar a les casernes de la Guàrdia Civil i van robar tot l’armament. Això va permetre que la vaga revolucionària es pogués iniciar. Van arribar a socialitzar els béns i es van apoderar de les fàbriques d’armament de l’exèrcit.

El govern va designar el general Franco la direcció de les operacions militars per a reprimir i sufocar la revolució a Astúries, quan es va veure la incapacitat del General Ochoa per derrotar als manifestants. Madrid ordenà a Franco acabar amb la revolució utilitzant tots els mitjans al seu abast, el que desembocà en una matança d’obrers. A principis de novembre la revolució es va acabar.

Els fets d’octubre de 1934 van acabar amb el següent balanç:

L’any 1935 es van produir centenars de manifestacions demanant l’alliberament dels presos polítics. A més l’atur començà a ser un greu problema pels obrers. Els obrers estaven molt radicalitzats.

El govern de dretes es trobà, doncs, amb problemes que no podia resoldre, per la seva orientació política o per incompetència i corrupció. Els problemes eren tan greus que el govern va haver d’avançar les eleccions generals, que es van celebrar el febrer de 1936.

La crisi del govern de dretes es va deure per una sèrie de factors:

Les eleccions generals de febrer de 1936 i el Front Popular

La crisi del govern de dretes, a finals de 1935, provocà la convocatòria anticipada d’eleccions fixades per febrer de 1936. En aquests comicis, els partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes van decidir concórrer agrupats en una coalició electoral inèdita, el Frente Popular (el Front d’Esquerres a Catalunya). La defensa dels ideals de la reforma social de l’etapa anterior i l’experiència del període de govern conservador, van posar d’acord als partits a formar aquesta coalició, que es presentà sota un programa de mínims:

Els partits de la dreta van reaccionar a l’anunci de la presentació de la coalició d’esquerres, formant ells també una coalició electoral, sota la marca de Bloque Nacional (el Front d’Ordre a Catalunya) per tal d’evitar la dispersió de vots conservadors.

Les esquerres van guanyar les eleccions en obtenir una còmoda majoria parlamentària, amb 257 diputats, davant dels 139 de la dreta i dels 54 de les opcions de centre.

Els resultats de les eleccions generals de febrer de 1936 és el següent:

La victòria del Front Popular va ser deguda a l’alta participació i la crida al vot de la coalició d’esquerres per part de la CNT.

El govern del Front Popular

La victòria del Front Popular suposà el retorn al govern de Manuel Azaña amb el suport parlamentari dels socialistes i comunistes. El nou govern d’esquerres va dictar l’amnistia pels presos polítics i la recuperació de les reformes socials congelades des del gener de 1934. A més es tornà a activar l’Estatut de Catalunya i el govern de Lluís Companys recuperà les seves plenes funcions a la Generalitat.

El govern d’Azaña tornà a aprovar la Reforma agrària, aquest cop amb la voluntat de ser més àgil en el repartiment de les terres.

La dreta, derrotada democràticament a les eleccions, no acceptà els resultats i de seguida inicià els plans per l’elaboració d’una conspiració militar que tenia com a objectiu enderrocar el govern d’esquerres. Qui estava darrere de les maniobres militars en contra la República eren els sectors més conservadors del país: exèrcit, oligarquia, Església, terratinents, la banca i grups feixistes, com la Falange i les JONS, així com bona part dels monàrquics.

Per altra part, els sindicats i els partits d’esquerres temien el cop d’estat per part de la dreta. Per això es van començar a preparar en el cas que els conspiradors s’aixequessin en armes. El cop d’estat feia mesos que l’estaven preparant, però els comandaments militars que l’havien de portar a terme no es decidien. Franco no acabava de veure clar l’èxit del cop.

Els assassinats que van tenir lloc el juliol de 1936 determinaren finalment la data del cop d’estat. En el transcurs d’una manifestació feixista, els falangistes mataren a trets a un Guàrdia d’assalt comunista. En resposta a l’assassinat els companys comunistes van matar a Calvo Sotelo. Això creà un ambient de crispació entre la ciutadania, ambient que era el que buscava Franco per tal de decidir-se a donar el cop d’estat.

Catalunya en la Segona República

Proclamació de la República Catalana

El 14 d’abril de 1931, l’alcalde de Barcelona, Lluís Companys, proclamà des del balcó de l’Ajuntament la República. I Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, des del balcó de la Diputació, proclamà “la República Catalana dins de la Federació Ibèrica“. Això despertà una gran alarma entre els dirigents republicans de Madrid. Els dirigents d’Esquerra Republicana (guanyadors de les eleccions a Catalunya) junt amb el Govern Provisional de la República van arribar a un acord que permetia la creació de la Generalitat de Catalunya i el compromís de Madrid perquè Catalunya recuperés un poder autònom, però dins de la República espanyola. Per primera vegada des de 1714 Catalunya tindrà autogovern.

L’Estatut de Núria de 1932

La redacció de l’Estatut d’autonomia començà els primers dies de juny de 1931 i el projecte s’enllestí a finals del mateix mes. Immediatament, s’inicià el procés d’aprovació per part dels 1063 ajuntaments catalans, que ho van fer per unanimitat. El referèndum popular del 2 d’agost donà un sí molt ampli. Però encara faltava el tràmit d’aprovació a les Corts Generals espanyoles.

El text original del projecte d’Estatut era molt ambiciós. El preàmbul afirmava el dret d’autodeterminació de Catalunya dins la República Federal espanyol. Atorgava plenes competències en ensenyament, l’oficialitat del català, les competències plenes en policia autonòmica i la creació d’un Tribunal de Cassació. El poder de la Generalitat es repartia entre el Parlament, el Consell Executiu i el President.

Però aquest text no va ser el que finalment s’aprovà a les Corts de Madrid el 9 de setembre de 1932. El text original va ser profundament modificat i es va témer fins al final que no es pogués aprovar per les fortes crítiques que va rebre.

En primer lloc, la discussió de l’Estatut es va suspendre fins que es va aprovar el text de la Constitució espanyola, el 9 de desembre de 1931. A més les ambicions sobiranistes de Catalunya despertaven recels a la resta de l’Estat. A conseqüència del cop d’estat del general Sanjurjo el 10 d’agost de 1932, el projecte de l’Estatut rebé l’impuls que necessitava gràcies a l’aliança entre republicans i nacionalistes. Aquest impuls permeté l’aprovació urgent del text, en un ambient marcat pel suport a l’autonomia de Manuel Azaña, president del Govern.

El text aprovat a Madrid suposava una rebaixa de les pretensions del text original. Entre d’altres, el català era cooficial amb el castellà i l’ensenyament una competència compartida amb l’Estat, creant-se la doble xarxa d’escoles públiques (de l’Estat o de la Generalitat).

Les eleccions catalanes de 1932

El novembre de 1932 se celebren les primeres eleccions per triar els diputats al Parlament de Catalunya. Els resultats van ser:

Les eleccions atorgaren la victòria a Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià, que fou escollit com a President de la Generalitat, el primer president de la Generalitat Republicana.

Obra de Govern de la Generalitat

L’obra legislativa del Parlament, fins a l’octubre de 1934, destacà pel seu dinamisme i per l’entusiasme modernitzador: els dirigents polítics eren conscients de l’oportunitat extraordinària de què disposaven i els dos primers anys d’autonomia culminaren amb un conjunt important de mesures destinades a la recuperació nacional del país.

L’obra de govern s’orientà clarament cap a la modernització del país: s’aprovaren les normes sobre règim local (organització interna del país), s’establí la majoria d’edat a vint-i-un anys i es legislà sobre la capacitat jurídica de la dona i es modernitzà la cultura i l’ensenyament.

El 25 de desembre de 1933 morí Macià, que va ser substituït per Lluís Companys. Al mateix any es produïren eleccions generals, guanyades per les dretes, fins i tot a Catalunya. A partir del triomf de les dretes i la pujada al poder d’Alejandro Lerroux com a President del Govern, la relació entre la Generalitat i l’Estat va ser molt tensa.

Llei de contractes de conreu

El govern de la Generalitat intentà solucionar els conflictes agraris, tot permeten l’accés a la propietat als milers de camperols rabassaires. Amb aquest objectiu s’aprovà la Llei de contractes de conreu el 1933, amb Lluís Companys com a President. Aquesta llei es trobà amb l’oposició del Govern central en mans de les dretes, que interposaren un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal de Garanties Constitucionals. Això creà una situació de gran tensió que arribà al punt culminant quan Companys va decidir-se a suport a la vaga revolucionària d’octubre de 1934.

Els fets del Sis d’octubre

El 4 d’octubre de 1934, l’Aliança Obrera, plataforma de socialistes i comunistes, declarà la vaga general a tot l’Estat. A Catalunya obtingué un gran èxit significatiu pel suport del Govern de la Generalitat i d’Esquerra Republicana, encara que la CNT no hi participà. Grups d’obrers, rabassaires i escamots nacionalistes armats intenten controlar Barcelona i les principals ciutats catalanes. El dia 6, el president Lluís Companys, en un acte que recordà a Macià el 1931, proclamà l’Estat Català.

El govern de Lerroux declarà ràpidament l’estat de guerra i l’exèrcit va detenir tot el Govern de la Generalitat. L’Estatut quedà suspès. En el judici contra Companys i els membres del seu govern se’ls condemnà a trenta anys de presó.

El Front d’Esquerres a les eleccions generals de 1936

La davallada del prestigi del partit dirigit per Lerroux també afectà Catalunya. Les eleccions del febrer de 1936 es convocaren amb l’Estatut suspès i totes les competències de la Generalitat gestionades des de Madrid, amb els seus dirigents empresonats i amb milers de detinguts des de l’octubre de 1934. Aquesta situació produí una forta irritació social i la demanda generalitzada d’amnistia pels presos.

A Catalunya les esquerres crearen el Front d’Esquerres, coalició electoral formada per nacionalistes (amb Esquerra Republicana), la Unió de Rabassaires (sindicat pagès aliat d’ERC), socialistes (USC i PSOE) i comunistes (PCC, PCP I POUM). El Front d’Esquerres aconseguí la victòria amb 41 escons, enfront dels 13 del Front d’Ordre, format per la Lliga i altres grups centristes i de dretes.

Amb la victòria a tot Espanya del Frente Popular es va procedir a la immediata restitució de l‘Estatut i Companys tornà a ser President de la Generalitat. La preocupació aquests mesos era pel ja temut cop d’estat, ideat per la dreta espanyola.


Tots els articles del curs: Història d'Espanya (curs Batxillerat)

Les arrels històriques de la península IbèricaL'Edat Mitjana a la península Ibèrica (476 - 1492)La monarquia Hispànica a l'Edat Moderna (1492-1808)De l'Antic Règim a l'Estat Liberal (1808 - 1868)El Sexenni Democràtic i la Restauració Borbònica (1868-1898)Evolució econòmica i demogràfica d'Espanya al segle XIXLa societat espanyola al segle XIXLa crisi del règim de la Restauració (1898-1931)La segona República (1931-1939)La Guerra Civil espanyola (1936 - 1939)La dictadura franquista (1939-1975)Transició espanyola: de la dictadura a la democràcia

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: