La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

L'escalada de tensions prèvies a 1939 i el fracàs de la política d'apaivagament de França i Gran Bretanya envers les hostilitats de Hitler van desencadenar en el conflicte bèl·lic més gran de la història.
Imatge destacada

| 17/12/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat més gran de la història i el que va implicar més nacions. En una primera fase va ser una guerra europea, que a partir de 1941 va esdevenir mundial.

Es pot dividir en dues etapes:

Primera etapa: 1939-1941. La guerra europea

Fase 1: Invasió de Polònia i la “drôle de guerre”

La invasió de Polònia va començar la matinada de l’1 de setembre i acabà el 29 de setembre de 1939 amb la caiguda de Varsòvia. Polònia va ser ocupada per l’exèrcit alemany. En funció a l’acord germanosoviètic d’agost del mateix any, el 17 de setembre Stalin envià l’Exèrcit Roig i ocupà la part oriental de Polònia. Alemanya i l’URSS es repartien Polònia. A més Alemanya donava el seu vistiplau a les ambicions soviètiques d’ocupar el territori de Letònia, Estònia, Lituània i Bessaràbia. A canvi l’URSS es comprometia a entregar material de guerra a Hitler.

Amb l’ocupació de Polònia, s’iniciava una etapa d’indefinició de la guerra, sense grans operacions bèl·liques, que va ser definida com la drôle de guerre (la guerra de broma). En el bàndol aliat, Gran Bretanya i França, volien obrir un nou front perifèric per forçar a Alemanya a seure a la taula de negociacions. Per la seva part, Hitler pretenia realitzar una ofensiva contra França per portar Gran Bretanya a la taula de negociacions.

Però Hitler es trobà amb dos problemes per ocupar França:

Hitler va haver d’anar endarrerint l’ocupació de França fins a 29 vegades entre l’octubre de 1939 i el juny de 1940.

Fase 2: guerra d’ocupació de Finlàndia

Divisió al bàndol aliat, entre la proposta de Gran Bretanya (primer minsitre Churchill) i el govern francès de Pétain. Churchill va proposar un atac al mar del Bàltic a través de Noruega cap a Suècia (que subministrava l’acer a Hitler).

El 30 de novembre Stalin recolzat pels acords amb Alemanya llançà un ultimàtum a Finlàndia. Finlàndia rebutjà fer concessions territorials a l’URSS i Stalin inicià l’operació d’ocupació de Finlàndia el mateix 30 de novembre. La Guerra d’Hivern durà cent cinc dies, fins al 12 de març de 1940 i acabà amb l’ocupació de l’URSS de la Carèlia, una part del territori de Finlàndia.

La proposta de Churchill d’obrir un front al mar Bàltic va cobrar més sentit arran l’ocupació de Finlàndia. Entrar a la campanya militar al costat de Finlàndia requeria reconèixer als governs suecs i noruecs. El seu rebuig va deixar l’opció en stand-by fins que l’armistici de març de 1940 entre l’URSS i Finlàndia trastocà els plans dels aliats.

La proposta francesa consistia en una operació de pressió a Alemanya obrint un front al sud, per atacar els jaciments petroliers del Caucas. Era un atac a l’URSS.

La proposta francesa exigia avançar per Grècia fins al sud de l’URSS, però es temia l’entrada d’Itàlia a la guerra. Aquesta operació no es produí.

Chamberlain, primer ministre britànic fins al maig de 1940, va preparar l’enviament d’una força militar a Finlàndia però Hitler es va avançar. L’abril de 1940 es produeix la invasió Noruega per part d’Alemanya. Aquest va ser el primer desastre britànic. Conseqüència: Chamberlain va presentar la dimissió.

Després dels avenços militars d’Alemanya el 1940, el nou primer ministre anglès, Winston Churchill, tenia clar que no hi havia espai per a la negociació amb Hitler.

Fase 3: Campanya de França i Gran Bretanya

El pla de Hitler el 1940 era fer una operació d’invasió de Bèlgica i Països Baixos de forma molt ràpida. Churchill denominà aquesta operació alemanya com a “moviment del cop de falç“, perquè pretenia dividir el contingent militar britànic que estava al nord de França i separar-lo del gruix de l’exèrcit francès. L’exèrcit alemany un cop arribés al mar s’havia de dirigir cap a França traçant una línia corba.

La invasió alemanya de França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, va començar el 10 de maig de 1940 i suposà el final de la Guerra de Broma.

L’operació va ser un èxit per Hitler. I amb ella aconseguí fer callar tots els crítics que hi havia dins l’exèrcit del Reich.

França presentà la rendició. El 17 de juny, el mariscal Pétain anuncià que França demanaria un armistici. Pétain reuní l’Assemblea Nacional a Vichy i de forma majoritària va fer aprovar la dissolució de la República democràtica i la seva substitució per una República autoritària. França va quedar dividida en diferents territoris:

El general De Gaulle, que en el moment de la rendició es trobava a Londres, rebutjà reconèixer el govern de Vichy com a legítim i començà la tasca d’organitzar les forces de la resistència de la França Lliure.

Hitler va permetre que la República de Vichy mantingués les colònies africanes sota el control de Pétain, amb el benentès que no es posessin al servei de Gran Bretanya.

Per Churchill l’última taula de salvació per França implicava oferir a Pétain la formació d’una confederació franco-britànica amb la integració de França a l’imperi Britànic. La proposta va ser rebutjada. Hitler proposà a Churchill acabar amb les hostilitats i que reconegués l’hegemonia d’Alemanya a Europa.

Alemanya envaí Niça i Savoia amb l’ocupació de França. Aquest fet va fer decidir a Mussolini a entrar a la guerra. Alemanya volia evitar seguir fent la guerra a l’est.

Churchill no estava disposat a fer cap negociació amb Alemanya. Les accions de Churchill contra la França aliada d’Alemanya van ser:

En paral·lel, la Gran Bretanya es començava a preparar per a una més que probable invasió alemanya. Hitler realitzà al juliol-agost de 1940 l’operació Lleó marí. Guerra llampec des de l’aire. Però Hitler no tenia suficients avions i el govern britànic, que havia començat el rearmament, estava en condicions de defensar-se gràcies a l’ajuda dels radars. Es produí una intensa batalla de l’aire.

Mapa de l'Operació "Lleó Marí" d'invasió alemanya a Gran Bretanya. Font: Wikipedia.org
Mapa de l’Operació “Lleó Marí” d’invasió alemanya a Gran Bretanya. Font: Wikipedia.org

Agost-setembre: l’aviació alemanya no aconseguí vèncer els britànics i el 12 d’octubre Hitler suspèn l’operació. Finalitzada sense èxit l’operació d’ocupació britànica, Hitler inicià els preparatius per envair la Unió Soviètica, en l’operació batejada com a “Barba-roja“.

El mapa d'Europa l'any 1940. En aquest moment Alemanya domina la guerra
El mapa d’Europa l’any 1940. En aquest moment Alemanya domina la guerra

Fase 4: nou impàs

Finalitzada la campanya d’Anglaterra, s’obria una nova fase d’impàs de la guerra. Es reactivaren els jocs diplomàtics i la guerra es desplaçà a escenaris laterals del Mediterrani.

Itàlia envaí l’octubre de 1940 Albània i Grècia. Gran Bretanya s’havia quedat sola a Europa i buscava desesperadament l’entrada dels Estats Units a la guerra. En contra de la voluntat anglesa hi havia el Partit Republicà que rebutjava qualsevol compromís dels Estats Units en la guerra europea (política aïllacionista). El President Roosevelt reactivà una clàusula dels Principis de Comerç en temps de guerra que permetia a Gran Bretanya i França comprar material industrial amb la condició que es paguessin al comptat. El 1940 es produí la reelecció de Roosevelt. Churchill i Roosevelt mantenien una relació de cordialitat.

Durant tota la segona guerra mundial no hi hagué mai un comandament únic aliat. El desenvolupament de la guerra es basava en el manteniment de les bones relacions entre Roosevelt, Churchill i Stalin. El març de 1941 Roosevelt va prendre possessió del càrrec i anà més enllà de la clàusula ‘Cash and carry’ i impulsà una llei de préstec que permetia vendre pel sistema de préstec. Va ser un primer pas en el suport americà a Anglaterra que s’havia quedat sola en el bàndol aliat.

Firma del Pacte Tripartit

El Pacte Tripartit també anomenat Pacte de les potències de l’Eix va ser un pacte de cooperació militar que es va signar a Berlín el 27 de setembre del 1940 entre l’Alemanya nazi, el regne d’Itàlia feixista i l’imperi del Japó.

Itàlia utilitzà el pacte per iniciar la seva pròpia guerra al mediterrani. Hitler ho va haver d’acceptar.

Formalment a finals de 1940 es plantejà reforçar l’aliança entre Rússia i Alemanya. La proposta era crear un pacte continental de nacions des d’Espanya fins al Pròxim Orient. El novembre de 1940 el ministre soviètic Molotov viatjà a Berlín. Però no s’arribà a cap acord. Des de l’URSS es pensava que la guerra s’estava apropant massa a les seves fronteres. Stalin preveia que Alemanya havia decidit que el seu proper objectiu era Rússia.

El 1941 la Internacional Comunista envià missatges als comunistes francesos i belgues perquè comencessin a enfrontar-se a l’ocupació alemanya a través dels moviments de la resistència antifeixista.

En una misteriosa història, Rudolf Hess (segon en la jerarquia del partit nazi) es llançà en paracaigudes sobre Escòcia el 10 de maig de 1941 per intentar negociar la pau amb Churchill. Coneixia Hitler aquesta operació?

Fase 5: l’operació Barba-roja

El maig de 1941 ja estava preparada l’operació Barba-roja, que havia patit un endarreriment inesperat per a Hitler. Inicialment s’havia de realitzar a la primavera per arribar a Moscou com més aviat millor, sobretot abans del dur hivern. Els plans de Hitler no es van poder complir. Els italians s’havien enquistat a Grècia i al nord de Líbia estaven sent atacats pels francesos i anglesos.

Churchill atacà al mediterrani al soci més dèbil de l’Eix, Itàlia. D’acord amb De Gaulle, Churchill inicià l’avenç aliat des del sud de Líbia i Egipte (amb el comandant Montgomery al capdavant) al gener-febrer de 1941. Al mes d’abril s’inicià la invasió de Grècia, ocupada pels italians i alemanys. Però les tropes aliades no van aconseguir guanyar la batalla.

Hitler va haver de posposar l’atac a Rússia per ajudar Itàlia amb les tropes de l’Afrika Korps i a Grècia a través de Iugoslàvia. Stalin ho interpretarà com el pròleg de l’ocupació de Rússia.

L’endarreriment de dos mesos en l’operació Barba-roja va impedir que l’exèrcit alemany ocupés Moscou. Finalment l’ocupació de l’URSS va iniciar-se el 22 de juny de 1941.

Situació a Europa abans de l'operació barba-roja. 1941
Situació a Europa abans de l’operació barba-roja. 1941

Objectius alemanys per l’operació Barba-roja:

El 5 de desembre de 1941 el front alemany es va detenir a tan sols 39 quilòmetres de Moscou. Hitler va haver d’ordenar la retirada de les seves tropes. Primer revés important d’Alemanya en la guerra.

A l’hivern de 1941 l’exèrcit de Stalin recompongué les seves forces. Però el setge de Leningrad va ser una autèntica massacre en massa de la població.

Quan es produí la invasió de Polònia el 1939, les execucions va ser selectives i van afectar l’elit polonesa però no encara els jueus. Amb la invasió de l’URSS, el 1941, s’inicià l’execució massiva de la població. Instrucció explícita de la terra cremada. Massacraren la població que oposava resistència i enviaven la població jueva cap als camps de concentració. Aquest va ser l’inici de l’holocaust.

L’1 de desembre de 1941 tanca la primera etapa de la Segona Guerra Mundial. No és encara una guerra mundial.

Segona etapa: 1941-1945. La guerra mundial

La guerra al Pacífic. L’avenç del Japó

El 7 de desembre de 1941 el Japó atacà la base naval nord-americana de Pearl Harbor. Hitler volia que el Japó ataqués l’URSS per l’orient. Però el Japó va fer allò que més desitjava Churchill, atacar els Estats Units d’Amèrica. L’atac i la resposta nord-americana van convertir la guerra, fins aquell moment en territori europeu, en una guerra mundial.

La raó del Japó no tenia lògica militar. L’historiador Taylor considera que el Japó volia demostrar la seva lleialtat amb Hitler.

El President Roosevelt aconseguí el suport del Senat nord-americà per declarar la guerra al Japó. El desembre de 1941 el nou salt de la guerra reforçava la decisió política de Hitler.

El 1942 l’eix tripartit avançava. Japó practicava una política d’expansió ràpida:

Els objectius eren conquistar Austràlia i Nova Zelanda per expulsar els britànics, avançar sobre l’Índia i crear una esfera de prosperitat asiàtica sota el control del Japó.

El 15 de febrer de 1942 s’ocupà Singapur. La marina japonesa enfonsà els bucs de guerra britànics de l’Extrem Orient. Es produí la rendició més important de Gran Bretanya a la guerra. El Japó arriba fins a Birmània i la selva de Nova Guinea. Allà però es frenà l’avenç japonès. A Austràlia els japonesos no van poder arribar.

A l’estiu de 1942 l’avenç japonès s’aturà. Mentrestant a l’Àfrica, les tropes alemanyes de l’Afrika Korps guanyaven terreny.

Segona ofensiva de Hitler sobre l’URSS. Ja no buscava la rendició de Stalin sinó que es dirigia al Caucas per controlar el petroli. Els aliats arribaren a témer que l’avenç japonès i l’ofensiva alemanya cap al Caucas poguessin tenir com a objectiu trobar-se a l’Índia.

Però la situació militar canvià al llarg de 1942.

1942: canvi de rumb a la guerra. L’inici de les victòries aliades

Cronologia dels esdeveniments més destacats entre 1942 i 1944:

Les opcions que Hitler posà sobre la taula per sortir de la situació en què es trobava Alemanya era fer ús d’una nova arma militar: les Wunderwaffen (armes miraculoses).

Cronologia dels esdeveniments finals de la guerra, desembre 1944-maig de 1945

Primer finalitzà la guerra amb Alemanya a Europa. Després la guerra es traslladà al Pacífic amb la decisió fonamental de la utilització de la bomba atòmica a l’estiu de 1945.

Les conferències de Teheran, Ialta i Postdam organitzaren el món de la postguerra en dos blocs antagònics.


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIIL'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaAscens al poder del feixisme a ItàliaSistema imperial: el Pròxim Orient, l'Índia, el Japó i la XinaEstalinisme a l'URSS en l'època d'entreguerresNazisme: l'ascens al poder a AlemanyaRevisió del Tractat de Versalles i la reobertura del conflicte a EuropaEl setge de Leningrad (1941-1944)[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848La Segona Guerra Mundial (1939-1945)Berlín: La Topografia del Terror (seu de la Gestapo)Mapa: Població de les ciutats d'Europa al segle XIXL'incendi que va destruir la República de Weimar

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: