El sistema polític durant el regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

Sota el regnat d'Alfons XIII el règim polític de la Restauració entrà en la seva crisi final, especialment a partir del cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923.
Imatge destacada

| 15/11/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

El règim polític de la Restauració, a través de la Constitució de 1876, convertia al rei en un element central del sistema. El pare d’Alfons XIII, Alfons XII (al tron entre els anys 1874-1885) es va implicar amb moderació en les tasques de govern, com també ho va fer la reina regent després de la mort d’aquest. En canvi, Alfons XIII va intervenir repetidament de forma directa en la vida política del país, provocant les anomenades “crisis orientals” (perquè tenien lloc al Palau Reial de Madrid, també conegut com a Palacio de Oriente).

La Constitució de 1876

La carta magna de 1876 va ser fruit del compromís polític entre les classes dirigents conservadores i liberals del país amb l’exèrcit a partir de la restauració en el tron del fill d’Isabel II, Alfons XII. El seu principal inspirador va ser el líder del Partit Conservador, Antonio Cánovas del Castillo.

Retrat d'Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897)
Retrat d’Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897)

El text constitucional recollia els principis ideològics que Cánovas volia implantar al nou règim polític. Eren els següents:

  1. Rebuig a la sobirania nacional. La sobirania no residia únicament en la nació. Els poders de l’Estat derivaven de la nació i el rei.
  2. La Constitució havia de ser compatible amb la tradició espanyola: la monarquia. Havia de recollir com a principis intrínsecs d’Espanya la mateixa monarquia (la monarquia estava per damunt de tot). Cánovas no estava disposat a acceptar que el rei tingués només una figura representativa, sinó que havia de poder exercir un poder ampli.
  3. Caràcter catòlic d’Espanya. Necessària confessionalitat de l’Estat. El catolicisme era la religió oficial de l’Estat. Prohibició d’altres religions.

Aquests principis eren el que es conegué com a “Constitució interna“. La Constitució de 1876 havia de respectar aquests principis.

Com es va elaborar la Constitució?

La Constitució va ser elaborada per una “Comissió de Notables“. Cánovas del Castillo havia designat un nombrós grup d’exdiputats i exsenadors de l’època isabelina. En total eren prop de 600. D’aquí va sorgir una comissió de dimensions més reduïdes, presidida pel jurista Manuel Alonso Martínez. Eren diputats pròxims al conservadorisme. El treball d’aquesta comissió va ser molt important.

El text constitucional va ser aprovat per les Corts Constituents, després d’un debat molt superficial i que no va fer grans canvis al text elaborat per la Comissió. Les corts ni van arribar a debatre els títols que feien referència a la monarquia.

D’on havia sortit aquest Parlament constituent? D’unes eleccions per sufragi universal masculí, forma de legitimar el muntatge. El Congrés i el Senat que va sortir escollit era absolutament conservador, com també ho era la mateixa constitució. Malgrat tot es va convertir en la constitució amb una vida més llarga a Espanya, de 1876 a 1923.

Sistema electoral de la Restauració

La Constitució va estar vigent 47 anys. No reconeixia la sobirania nacional, sinó la sobirania compartida (entre el rei i les corts). Era un text breu, amb 89 articles i un article addicional.

Es pot dir que la Constitució de 1876 era una síntesi de la constitució conservadora de 1845 i la progressista de 1869. Era una constitució intermèdia i de caràcter conservador. Fàcilment reformable. N’hi havia prou amb l’acord de les corts i el rei. Amb una simple votació es podia reformar, però en tots els anys que va estar en vigor no s’hi van fer canvis substancials.

En ser un text breu i ambigu es podia interpretar de manera diferent segons el partit que governés en cada moment. Declarava la confessionalitat de l’estat i es recollien bastants drets i llibertats, encara que aquests podien ser suspesos de forma molt fàcil i amb força freqüència així va succeir.

Drets recollits al text constitucional:

Amb relació a la Constitució de 1869, el text de 1876 suposa importants diferències:

Estructura dels poders

Poder judicial

En principi el Poder Judicial era independent del poder Executiu, però a la pràctica va quedar molt subordinat a ell. “El quart torn”: el govern podia nomenar els magistrats sense passar per oposicions.

Poder Legislatiu

Compartit per les corts i el rei. Qualsevol llei havia de passar pel rei. Estructura bicameral.

Senat:

Congrés:

Poder Executiu

El President del Govern era designat pel Rei, abans fins i tot de passar per les eleccions.

El frau electoral durant la Restauració

Les eleccions escollien els diputats mitjançant la divisió del país en districtes unipersonals. Aquest era l’element principal que facilitava el frau electoral. Cada districte escollia 1 diputat, en un sistema electoral de tipus majoritari. Sortia el diputat que treia més vots.

Frau electoral
Era tan estesa la idea del frau electoral entre tothom que fins i tot es deia que els morts podien votar

El sistema electoral funcionava de la següent forma:

La Constitució fixava que les Corts havien de reunir-se com a mínim un cop a l’any. Però no s’havia fixat la duració del període de sessions, deixant-se en mans de govern. La llei més important que s’havia d’aprovar era la de Pressupostos.

La dissolució de les Càmeres Legislatives estava en mans del rei. Era l’únic que ho podia fer. Un cop quedaven aprovats els Pressupostos, hi havia via lliure per dissoldre les Corts. Precisament per garantir el funcionament del sistema de la Restauració era molt important que aquest procediment funcionés correctament.

S’havia establert, en el Pacte del Pardo, que els dos partits dinàstics (Conservador i Liberal) s’alternarien en el govern amb l’objectiu d’evitar que es reproduís la dinàmica política del regnat d’Isabel II, on la reina havia donat suport sempre a les forces Moderades, aïllant als progressistes i obligant-los a emprendre la via dels pronunciaments militars com a única opció per arribar al poder.

Gràfic electoral
Gràfic amb el resultat de les eleccions celebrades entre 1881 a 1901. Dades extretes de la Wikipedia.org

Amb la Restauració es volia evitar les dinàmiques del passat i d’alguna manera deslligar la figura del rei de les divisions polítiques. El rei, desvinculat de qualsevol “contaminació” política, era qui tenia la prerrogativa per dissoldre les Corts. Així els diferents governs no depenien directament de les eleccions, sinó de la designació reial.

Quant es produïa un canvi de Govern, el President es trobava amb una Càmera amb majoria de l’altre partit. Llavors es procedia a dissoldre les corts i es convocava les eleccions que sempre guanyava, gràcies al frau electoral.


Tots els articles del curs: Història Espanya (segle XX)

La crisi de 1898. Espanya excepció europea?Evolució econòmica i social d'Espanya (1900-1930)L'Edat de Plata en la cultura espanyola: la Generació del 98, del 14 i del 27El sistema polític durant el regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: