La monarquia Hispànica a l’Edat Moderna (1492-1808)

L'Edat Moderna comprèn el període format pels segles XVI, XVII i XVIII. Els diferents regnes que formaven la monarquia hispànica
Imatge destacada

| 03/08/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Economia i societat després de la crisi baixmedieval (segles XVI-XVIII)

Dades demogràfiques de la península Ibèrica

Durant l’Edat Moderna la taxa de natalitat era alta a causa del sistema de producció de l’antic règim. Però la taxa de mortalitat també era alta. Això donava un ritme de creixement lent, irregular. Demogràficament és el que s’anomena com a cicle demogràfic antic.

Població edat moderna península ibèrica
Les xifres anteriors a l’Edat Moderna són altament especulatives i només indiquen les tendències seculars d’augment o descens. Les xifres dels segles XVI i XVII són una ponderació entre les estimacions historiogràfiques. Les xifres del segle XVIII estan basades en el veïnat de Campoflorido, el cadastre d’Ensenada i el cens de Floridablanca. Les xifres a partir de 1857 provenen de l’Institut Nacional d’Estadística. Font: Wikipedia.org

Com s’observa en el gràfic, el segle XVI va ser període de creixement demogràfic moderat. El segle XVII va ser d’estancament. I el segle XVIII va ser una etapa de canvi, amb un creixement demogràfic sostingut. La mortalitat començava a davallar.

Moviments migratoris

A l’Edat Moderna es van produir tres grans moviments migratoris:

Distribució de la població

Evolució econòmica

Durant aquest període es va mantenir una economia de tipus agrícola de subsistència (l’activitat econòmica més important era l’agricultura). La població era eminentment rural. L’estructura de la societat era encara feudal. El camperol depenia d’un senyor feudal, que podia ser eclesiàstic o laic. La majoria dels impostos es pagaven en prestacions per serveis.

L’impacte de la colonització americana en l’economia

a) la recerca de noves rutes marítimes cap a Àsia

L’Imperi otomà (actual Turquia) va tancar les rutes que connectaven Europa amb Orient. Aquest fet va empènyer les monarquies europees a cercar alternatives, noves rutes. Portugal decidirà circumnavegar Àfrica, ruta que es coneix amb el nom de “la ruta de les espècies portuguesa”. El primer navegant que va completar la ruta arribant fins a l’Àsia va ser el portuguès Vasco da Gama.

Vasco da Gama
En negre la ruta marítima de Vasco da Gama per connectar Portugal amb l’Índia. Font: Wikipedia.org

L’altra ruta alternativa va ser la promoguda pel navegant genovès Cristòfor Colom. Colom proposava als Reis Catòlics arribar a l’Índia fent la volta al món. La reina Isabel I aprovà l’operació a través de “les capitulacions de la Santa Fe”. La reina nomenava a Colom almirall dels mars i virrei de totes les terres on arribés.

El primer viatge a Colom el va portar fins a l’illa de les Bahames el 12 d’octubre de 1492 i posteriorment també a la Hispaniola i Cuba. Colom estava convençut que aquelles terres pertanyien a l’Índia. A partir d’aquest moment Portugal i Espanya entraren en conflictes. Finalment se signà el “Tractat de Tordesillas” el 1494, el qual feia un repartiment del territori americà entre les dues potències peninsulars.

Primer viatge de Colom
Mapa de la ruta del primer viatge de Cristòfor Colom a Amèrica. Colom va realitzar fins a 4 viatges a Amèrica. Font: Wikipedia.org

b) La conquesta de les “Índies” americanes

El continent americà era habilitat per una multitud de civilitzacions abans de l’arribada dels europeus. Els imperis més importants eren el Maia, l’Asteca i l’Inca. Arribats els espanyols en territori americà es produïren una sèrie de guerres contra les poblacions autòctones, amb forces molt desiguals. La majoria dels pobles van ser exterminats. D’altres foren sotmesos al treball.

c) Colonització del continent

La Corona de Castella va establir un sistema de virregnats a Amèrica i dividí en quatre el territori:

d) Organització econòmica en les colònies americanes

L’objectiu de Castella era treure el màxim rendiment de les matèries primeres trobades a les colònies americanes. Els espanyols volien d’Amèrica l’or i la plata per disposar dels recursos econòmics necessaris per controlar el continent europeu.

Evolució de l’economia

Al segle XVI l’economia tenia una tendència positiva, a diferència del segle XVII on va predominar l’etapa de crisi. El segle XVIII va ser el de la recuperació de l’economia.

Sectors econòmics

a) Sector primari

El sector primari era el majoritari durant l’Edat moderna. Però pocs camperols eren propietaris de les terres. Quan el pagès tenia l’ús de la terra se’n deia que posseïa l’emfiteusi (contracte heretable). També hi havia la rabassa morta (contracte temporal durant la vida dels ceps), la masoveria (contracte anual), l’arrendament i el jornaler.

Existien diverses tècniques de conreu com la rotació amb guaret. Al segle XVIII les tècniques de conreu canvien amb la introducció de la intensificació, l’especialització i l’expansió dels camps.

b) Sector secundari

Predomina l’activitat artesana controlada pels gremis. Al segle XVIII apareixen noves estructures industrials:

c) Sector terciari

El sector terciari mantingué durant l’edat moderna el mateix esquema que existia durant l’Edat Mitjana, amb els mercats comarcals de caràcter setmanal. Hi havia diversos tipus de mercats:

La societat

Món rural

El centre era la família. Els homes eren la mà d’obra. Les dones portaven la casa, els nens… Es mantenia el règim senyorial feudal. La família pagava les rendes feudals a l’aristòcrata, a l’Església o al rei, que eren els propietaris de les terres.

Món urbà

De mitjana, la població de les ciutats es distribuïa segons la seva classe social, de la següent forma:

Cultura

Els corrents artístics i culturals de l’Edat Moderna van ser:

Evolució política de la monarquia Hispànica

Els reis Catòlics (1479-1517)

a) Sistema polític

Institucions de govern:

b) Acció política

La idea dels Reis Catòlics era la de crear un Estat peninsular cristià i poderós.

c) Balanç regnat Reis Catòlics

Carles I de Castella (1517-1556) i V l’Imperi Sacre Romanogermànic

Retrat Carles V
Retrat Carles V, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i rei de Castella i Aragó

a) Herència territorial

De la seva mare Joana I de Castella va rebre els següents territoris:

Del seu pare Felip el Bell, rei consort de Castella va rebre:

Herència Carles V
L’herència europea de Carles I de Castella i V del Sacre Imperi Romanogermànic. A les possessions continentals cal sumar-li les colònies americanes.

b) Projecte polític de Carles I

Conflictes:

c) Balanç regnat

Felip II (1556-1598)

Fou un rei molt auster. Es dedicava només a la seva feina Era fanàtic de la religió i el poder. De caràcter molt dur, no sortia mai de Madrid, tan sols per anar al Monestir de l’Escorial.

a) Herència territorial

Revé per herència els territoris del seu pare menys els que pertanyien al Sacre Imperi Romanogermànic. S’incorporen territoris d’Àsia (Filipines) i el més important, Portugal.

b) Projecte polític

Conflictes:

Els Àustries Menors (1598-1700)

En el període de govern dels “Àustries Menors”, durant el segle XVII, Espanya va perdre l’hegemonia política a Europa. La corona hispànica va entrar en fallida. I la corrupció política i econòmica va enfonsar qualsevol expectativa de millora.

Felip III

Felip III, mancat de tota capacitat per governar, delegà les tasques de govern al seu favorit, el duc de Lerma. Es mantingué la política imperialista.

Felip IV

El 1648 França supera com a hegemonia política a Espanya. Se signa la Pau de Westfalia.

a) Projecte polític del Comte-duc Olivares

b) El conflicte a Catalunya (1640-1659)

c) Acceptació de l’hegemonia francesa

Carles II

La nova dinastia dels Borbons (1700-1808)

a) La guerra de Successió (1700-1714)

Principals esdeveniments de la guerra:

b) Política interna dels Borbons

c) Política exterior

d) Impacte de la Revolució Francesa

Conceptes clau:


Tots els articles del curs: Història d'Espanya (curs Batxillerat)

Les arrels històriques de la península IbèricaL'Edat Mitjana a la península Ibèrica (476 - 1492)La monarquia Hispànica a l'Edat Moderna (1492-1808)De l'Antic Règim a l'Estat Liberal (1808 - 1868)El Sexenni Democràtic i la Restauració Borbònica (1868-1898)

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles:

Comentaris: