La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (1791-1792)

La França sorgida de la Constitució de 1791 apostava per una monarquia constitucional que limitava els poders del rei i on la sobirania estava en mans de l'Assemblea Legislativa triada per sufragi censatari.
Imatge destacada

| 20/02/2018 | Darrera actualització:


Índex de continguts

El 3 de setembre de 1791 l’Assemblea Nacional adoptà la Primera Constitució de França. A les eleccions per triar els nous representants de l’Assemblea Legislativa, celebrades al setembre, va sortir escollida una majoria de diputats del “centre” constitucionalista.

La Constitució de 1791. La monarquia constitucional

La nova Constitució empren una reorganització total del regne. No obstant, no posava en qüestió la figura de la monarquia. Característiques de la nova Constitució:

L’Assemblea Constituent va introduir, a partir de la idea de l’Abbé Sieyès, una distribució entre els ciutadans, pensant només en els homes, (setembre de 1789): ciutadans actius i ciutadans passius. Dels 29 milions de ciutadans francesos que hi havien es van fer dues categories. Primer els homes majors de 21 anys (7 milions).

En el procés electoral, els ciutadans actius elegien un ciutadà (delegat), que havia de demostrar poder pagar un impost anual equivalent a 10 jornades de treball. Aquests delegats eren els qui elegien els diputats. Per ser diputat calia pagar 50 lliures. Era un sistema de sufragi censatari de segon grau. Això era anticonstitucional i per aquest motiu es va radicalitzar la Revolució. Com que no tothom era igual davant la llei, es va fundar la Societat d’Amics dels Drets Humans.

L’Assemblea Legislativa (1 d’octubre 1791-21 setembre 1792)


Després de la celebració d’eleccions per escollir els representants de l’Assemblea Legislativa, al setembre de 1791, el nou Parlament de majoria “constitucional” centrista, començà la seva activitat a l’octubre. Tot i la naturalesa “no democràtica” del sufragi electoral (només podien votar els ciutadans propietaris), l’establiment del nou règim constitucional va ser vist per molts com el final de la Revolució.
No obstant això, l’Assemblea va complir plenament, no sense algun xoc, de l’1 d’octubre de 1791 al 10 d’agost de 1792, amb allò pel qual havia estat triada: que havia de practicar la convivència amb el Rei sobre la base d’una Constitució.
Aquest període es pot dividir en tres etapes:

Composició de l’Assemblea Legislativa

Amb 745 diputats, l’Assemblea Legislativa Nacional està constituïda per:

La Revolució del 10 d’agost de 1792: l’assalt a les Tulleries

La jornada del 10 d’agost de 1792 es produí una insurrecció popular a París, que acabaria amb la monarquia de Lluís XVI, i que també es coneix com la “segona revolució”. El fet principal va ser l’assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisines i els sans-culottes de París, juntament amb les tropes “federades”. El rei va buscar la protecció de l’Assemblea Legislativa, però va ser suspès de les seves funcions constitucionals i detingut junt amb la seva família. Al mateix temps es decidí convocar eleccions per sufragi universal per formar una Convenció Nacional que assumiria tots els poders de l’Estat i redactaria una nova Constitució. Quan la Convenció es va reunir el 21 de setembre es va proclamar la República francesa. Després Lluís XVI, en un judici, va ser condemnat a la mort i guillotinat al gener de 1793.

Presa del Palau de les Tulleries, el 10 d’agost de 1792.

La victòria dels insurgents el 10 d’agost creà una situació completament nova; l’Assemblea es trobava en una posició ambigua perquè dos dies abans, la majoria monàrquica ha recolzat a Lafayette i el dia després es retractà, votant en el seu conjunt la petició de revocació del rei. No obstant els esdeveniments l’Assemblea continua en el seu lloc i va ser l’única institució que manté el poder legal. La seva missió era intentar reagrupar al seu favor, les autoritats i els ciutadans. Per tant, l’Assemblea sola al poder, decreta el següent:

L’11 d’agost l’Assemblea nomena un consell executiu provisional que tindrà totes les atribucions del poder executiu sense el veto reial.

Obra legislativa de l’Assemblea (1791-1792)


Tots els articles del curs: Història de la Revolució Francesa

La crisi de la monarquia francesa de l'Antic RègimEls Estats Generals de 1789 i la conversió en Assemblea NacionalLa Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (1791-1792)

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: