Liberalisme i nacionalisme al segle XIX

El liberalisme i el nacionalisme van ser les dues ideologies que van marcar les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals al llarg del segle XIX.
Imatge destacada

| 02/03/2018 | Darrera actualització:


Índex de continguts

El liberalisme i el nacionalisme són les dues ideologies que vertebren una part de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals al llarg del segle XIX, des de la caiguda de l’Antic Règim i la instauració dels règims parlamentaris a Amèrica del Nord i Europa Occidental, fins al triomf de la industrialització i el capitalisme, així com la configuració de nous Estats liberals.

Durant la primera meitat del segle XIX les onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848, instigades per la burgesia, converteixen aquestes ideologies en dominants. Durant la segona meitat del segle XIX, el triomf del liberalisme i l’ascens de la burgesia al poder econòmic i polític, així com el seu lideratge social i cultural, van situar a aquestes ideologies en unes posicions més conservadores, es van anar alliberant del seu caràcter revolucionari i seran posades en qüestió per altres ideologies i corrents polítiques noves tals com el marxisme i l’anarquisme.

Les noves corrents ideològiques del segle XIX: liberalisme, nacionalisme i radicalisme democràtic (1815-1848)

Durant la primera meitat del segle XIX es van produir a tota Europa moviments revolucionaris, principalment als anys 1820, 1830 i 1848. Aquestes revolucions van ser diferents segons a quin país es van produir, però compartien corrents ideològics de fons i que representaven les idees que seran predominants al llarg del segle: liberalisme, radicalisme democràtic (democràcia) i nacionalisme.

Liberalisme:

Radicalisme democràtic:

Nacionalisme:

El Liberalisme

El corrent ideològic del liberalisme rebutja tot poder absolut. D’aquí el fet que plantejava una sèrie de mesures per prevenir aquests poders absolutistes: la primera necessitat era la de redactar una constitució que establís unes regles de joc per delimitar el poder absolut de les monarquies.

El triomf de la revolució de 1820 a Espanya portà al Trienni Liberal
El triomf de la revolució de 1820 a Espanya portà al Trienni Liberal

El liberalisme també estableix la separació de poders entre l’executiu, el legislatiu i el judicial com a mitjà per evitar l’abús de poder. Defensa la monarquia però subjecta a una constitució (monarquia constitucional). El Parlament ha de ser compost per dues càmeres: cambra baixa (congrés), cambra alta (senat). El Congrés ha de ser de caràcter lectiu, però el Senat no. Podien ser diputats tots aquells que fossin triats per sufragi masculí censatari (vot dels homes rics amb propietats).

Aquest corrent polític defensava les llibertats públiques: llibertat d’opinió, llibertat d’expressió, llibertat de reunió, llibertat de discussió…

La seva doctrina econòmica es basava en:

El liberalisme va ser l’expressió d’un grup determinat, la burgesia. Durant la primera meitat del segle XIX el liberalisme agafà força en aquells estats on la burgesia tenia una certa importància. Dins el liberalisme trobem la burgesia industrial i comercial.

L’historiador britànic Eric Hobsbawm assegurava que en el liberalisme també es trobava l’aristocràcia liberal, l’alta classe mitjana (elits de la societat), rics, instruïts. Els que més poden beneficiar-se del joc polític lliure i econòmic, la “no intervenció”. No produïa igualtat, sinó desigualtats.

El liberalisme no es manifestava en contra de les desigualtats. Es manifestava a favor de les llibertats econòmiques, polítiques i religioses. El liberalisme suposava una amenaça per als règims absolutistes. Aquests moviments liberals van tenir un paper important per acabar amb l’Antic Règim.

El Radicalisme democràtic

El radicalisme democràtic no va tenir molta importància durant la primera meitat del segle XIX. Es defineix per la seva oposició a l’Antic Règim, en una versió molt més àmplia que el liberalisme. Suposava una superació del liberalisme en el terreny econòmic, polític i social. Pels defensors del radicalisme democràtic els drets polítics no es concebien sense el dret a vot de tots els ciutadans, principi de sobirania popular (dret efectiu per triar els seus representants del Parlament). No defensava la forma de govern monàrquica, sinó la república.

Considerava a la monarquia com una forma de govern restrictiva de les plenes llibertats. Contemplava l’existència d’un parlament amb dues càmeres, ambdues, electives. Per a ells la desigualtat social suposava una limitació real a l’exercici de la llibertat per a tots. S’havia de produir la intervenció de l’estat per frenar les desigualtats.

El radicalisme democràtic té com a antecedent històric el moviment dels "levellers" de l'Anglaterra del segle XVII
El radicalisme democràtic té com a antecedent històric el moviment dels “levellers” de l’Anglaterra del segle XVII i els defensors dels drets naturals durant la Revolució francesa

Qui formava part del radicalisme democràtic? Sectors de la petita burgesia i sectors populars. Població treballadora, classe mitjana baixa, una part dels nous fabricadors, els intel·lectuals i els descontents amb el nou règim liberal.

El Nacionalisme

El nacionalisme en els moviments revolucionaris procedeix d’una doble font: la idea de nació durant la Revolució francesa i la idea de nació d’origen alemany, enllaçada amb el moviment del Romanticisme.

El "risorgimento" italià és el moviment que aconseguí la unificació del país
El “risorgimento” italià és el moviment que aconseguí la unificació del país

Nació revolució francesa:

Nació origen alemany:

Nació italiana:
A la Itàlia preunificació, Giuseppe Mazzini (1805-1872) defensava l’aliança del nacionalisme, el liberalisme i el radicalisme democràtic per portar endavant el seu projecte de creació d’un Estat italià unificat. Mazzini i el seu grup de seguidors elaboren un projecte d’unificació d’Itàlia, basat en la democràtica i la república. Demanaven l’alliberament d’alguns estats italians sota la tutela d’Àustria.

Dos representants importants del nacionalisme:

Com es crea un nacionalisme amb perfil polític a Europa? El nacionalisme va estar afavorit per l’experiència revolucionària i napoleònica, més enllà de les fronteres de França. Actuava en un triple sentit:

Enfront de l’absolutisme va existir un front comú entre les diferents ideologies. Va actuar sense tenir en compte les fronteres nacionals. Entre 1815-1848 progressiu desintegració del front comú, en la mesura que es vagin aconseguint: la satisfacció dels interessos moderats dels liberals, en 1820, en la mesura que es va desenvolupant la classe treballadora, en 1830.

Conceptes clau:


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIILa Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787L'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaArribada al poder del feixisme a Itàlia[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles:

Comentaris: