Història en xarxa

La Il·lustració espanyola del segle XVIII

Publicat el: 30/01/2018 | Actualitzat el:

El moviment de la Raó

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que intentà reformar i modernitzar la societat europea del segle XVIII. Va promoure l’emancipació de l’home en tots els camps i en especial el de les ciències, la filosofia, la política i la societat.  Des del Regne de França, on madura, es va estendre per tot Europa i Amèrica.
Els il·lustrats demanaven llibertat de pensament i llibertat econòmica, en una Europa dominada per les monarquies absolutes. Aquest moviment representava un intent per reconstruir el món, una utopia, fonamentada en els drets de l’home i una societat basada en el dret. Es proposava un món en el qual hi havia d’haver la major felicitat possible pel major nombre de persones.
Segons el filòsof prussià i exponent de la Il·lustració Immanuel Kant l’home havia d’estar atent per saber què era l’home i havia de tenir un esperit crític. Servir-se de la seva pròpia raó per construir el món. Per Kant era una necessitat emancipar-se de les cadenes que lligaven l’home amb unes determinades formes de pensar. Aquest filòsof, com la resta de seguidors de la Il·lustració, situaven l’home com el centre.

Diderot

Il·lustració: Denis Diderot (1713-1784), escriptor i filòsof francès rep la llar dels intel·lectuals. Impressió de “La il·lustració artística”, 1888. © PrismaArchivo / Leemage


La Il·lustració més que un contingut ideològic tancat era un camí a seguir. Es tractava d’encarar els problemes de la societat utilitzant la raó. Es poden destacar quatre conceptes bàsics en aquest moviment:

  1. La raó per damunt de les autoritats, les creences. Reivindicació de l’ús públic de la raó.
  2. Natura. S’oblida la idea pessimista de l’home. L’home és bo per naturalesa (Jean-Jacques Rousseau). La religió passa a l’esfera privada.
  3. Progrés indefinit. Perfectibilitat moral de l’home i de la societat. La societat és capaç de fer canviar l’home.
  4. L’objectiu de l’home és la felicitat. L’home és autònom. Ètica i moral relativista.

Els il·lustrats proposaven una societat basada en la tolerància i el lliure pensament. Pensaven que eren uns principis que servien per a totes les cultures. Sorgeix la idea de ciutadania universal. La Il·lustració trencà les fronteres. Introduí unes idees reformistes en un moment en què ells eren conscients de que la societat tenia problemes. Els il·lustrats pensaven que era important comptar amb els monarques, que havien de ser els encarregats de dur a terme aquestes reformes. La Il·lustració i les monarquies absolutes es donaran la mà. Calia estar a favor de les reformes:

  • Centralització política i uniformització per millorar l’economia.
  • Com es podia millorar la societat? A través de l’educació.

Els límits i contradiccions de la Il·lustració

A l’Europa continental les monarquies eren absolutes. La seva forma de govern s’allunyava molt de la promoguda per la Il·lustració. Semblava una contradicció. Els privilegiats en cap cas volien perdre els seus privilegis. Per posar a la pràctica els plantejaments il·lustrats només es podia fer una revolució. Per altra banda, l’Església era un poder fàctic important.
Els plantejaments il·lustrats no deixaven de ser elitistes. Només eren privilegiats els que tenien un estatus econòmic alt. Era una greu contradicció, perquè per una banda es manifestava que a través de l’educació la societat seria igual, però només hi podien accedir les classes privilegiades.

Els monarques eren instruments vàlids per introduir les reformes il·lustrades?

Del moviment de la Il·lustració sortiran algunes de les revolucions posteriors. Precisament per això, les revolucions van ser possibles perquè van ser pensades abans. L’historiador francès Roger Chartier defensa que hi van haver uns condicionaments claus en la cultura francesa que van fer possible la revolució de 1789:

  1. Aparició d’un espai públic que va permetre la politització de la gent: premsa, clubs…
  2. La idea d’igualtat. Canvi de la situació.
  3. Difusió de la literatura crítica.
  4. La creació d’una opinió pública. Això provocà que, front als poders clàssics, naixés una opinió pública al marge.

Lluís XVI

Luis XVI donant les seves instruccions al capità La Perouse. Nicolas-André MONSIAU (1754 – 1837)


La revolució va ser un invent de la Il·lustració. Es produí un daltabaix de l’Antic Règim:

  1. L’Absolutisme quan més s’enfortia era més feble.
  2. La centralització administrativa produí un desgast del teixit social perquè no tenia consens social.
  3. Procés de canvi en la sensibilitat de la gent. Dessacralització creixent i procés de laïcització. Aquest va ser un fenomen europeu, procés de globalització.

Quina Il·lustració es va produir a Espanya? Va existir una Il·lustració espanyola?

Hi ha un intens debat històric entorn de si va existir una Il·lustració espanyola o no. El filòsof espanyol José Ortega y Gasset assegurà que a Espanya li va faltar el segle XVIII i això produí un retard del país. Segons Ortega y Gasset a Espanya li va faltar un segle educador. En canvi pel filòsof català Eugeni d’Ors la Il·lustració va ser completa a Espanya.
En realitat a Espanya la Il·lustració va arribar tard i va tenir moltes dificultats. Va ser una Il·lustració aïllada, sense pretensió d’estendre’s i que va voler ser compatible amb la tradició i la religió catòlica (idea defensada per l’historiador Antonio Dominguez Ortiz). La Il·lustració espanyola va ser la nostra revolució burgesa. Els il·lustrats espanyols foren hereus de l’erasmisme i els pares del liberalisme del segle XIX.
L’historiador italià especialitzat en la Il·lustració Franco Venturi assegurà que l’espanyola va ser una Il·lustració de buròcrates (des de dalt) feta per l’administració i els funcionaris reials. Gent amb idees però que no les posaren en pràctica perquè no volien trencar amb l’Antic Règim.
Si que hi hi haurà una Il·lustració tardana més radical, de segona fila, que estigué disposada a trencar amb l’Antic Règim. Franco Venturi assegura que un dels motius pels quals a Espanya la Il·lustració no tingué arrelament fou pel pes de la Inquisició, molt més important que a Itàlia.
Per l’historiador Alberto Gil Novales la Il·lustració espanyola es perllongà fins el Trienni Liberal al segle XIX i tingué clarament tres límits:

  1. L’Església: poder econòmic i poder ideològic.
  2. La Monarquia: la tradició.
  3. Les colònies (Amèrica): era una monarquia imperial.

La Il·lustració espanyola fou el baluard per defensar l’Antic Règim. Existí una Il·lustració des de dalt. Els polítics reformistes del segle XVIII van intentar renovar alguns aspectes de la vida pública per millorar la vida dels espanyols. Els il·lustrats espanyols no van mantenir postulats revolucionaris, foren reformistes. Proposaven canvis pacífics, graduals. Intentaren posar al dia el país.
Els pilars bàsics per transformar l’estructura del país segons els il·lustrats espanyols eren:

  1. Replantejar la política exterior. Prestar atenció a les colònies.
  2. Uniformitat legal. No podien existir formes diferents de pesos i mesures, lleis…. Centralització del poder màxima.
  3. Creació d’una administració barata i eficaç.
  4. Foment d’una economia més nacional partint de polítiques mercantilistes, sobretot de la teoria fisiòcrata (Turgot). S’havien de fomentar les forces productives. Foment de la iniciativa privada per fer un país productiu.
  5. Com regenerar la societat? Proposaven propagar una actitud favorable envers el treball. Treball i inversió. Calia introduir una mesocràcia (capes mitges) capaces de triar endavant la base del capitalisme.
  6. Aspecte d’actualitzar els coneixements científics i la lectura. Educació. Calia que l’Estat s’hi impliqués.

El reformisme il·lustrat espanyol presentava un programa pragmàtic, molt racionalista, inspirat en l’ètica i el foment de la felicitat del bé comú. Tot això a partir del recolzament a la monarquia. No podien existir institucionals forals. Calia unificar els territoris. L’Església no podia estar sotmesa a un poder forani (Roma). Eren defensors d’una Església Nacional (política regalista).

Carles III

Retrat del rei Carles III d’Espanya (1759-1788). Etapa del “despotisme il·lustrat”


Aquesta política va produir efectes contraris. Dividí la societat. Alguns eren partidaris de les reformes. Altres elits eren conservadores i estaven convençudes de que les reformes portarien cap a la revolució. Enmig estava la massa, indiferent a les reformes. Aquestes reformes es van quedar a mig camí. El problema va ser que aquesta Il·lustració reformista, sense voler canviar res en profunditat, presentava una política molt limitada. La Il·lustració oficial reformista es quedà a mig camí per la por a la revolució.
Els il·lustrats espanyols no es poden veure com una classe social. Hi ha molts sectors implicats.

Autors de la Il·lustració espanyola:

El model d’Il·lustració a Espanya

El model més semblant a la Il·lustració espanyola és el prussià (Alemanya) (pel tema catòlic). A Prússia, com a Espanya, hi hagué una Il·lustració oficial de caràcter reformista. A França en canvi la Il·lustració acabà trencant amb el règim i desembocà en la Revolució. És per aquest motiu que a Espanya durant el segle XIX es produí un retard en la consolidació del règim liberal-democràtic.
A Espanya la Il·lustració tingué un caràcter oficial, reformista. Quin rol jugà la Inquisició? Era una Institució repressiva de control ideològic. Tot el que es produïa al país havia de passar pel control de l’Església. A partir de Carles III aquest tribunal es va subordinar a la monarquia. Tot el que es publicava a Espanya havia de tenir el vist-i-plau de la monarquia. La Inquisició era una rèmora, posava un límit al reformisme il·lustrat.
En el cas de l’expulsió dels jesuïtes (a Espanya al 1767) es produí un enfrontament entre el reformisme il·lustrat i el que significava la Companyia de Jesús fruit del regalisme (l’Estat volia controlar l’Església). Els jesuïtes estaven al servei directe del Papat i per tant no estaven sotmesos al control estatal. Controlaven les universitats. A Espanya foren acusats de defensar el dret natural, el tiranicidi (assassinar el monarca), de practicar una moral relaxada i d’afany de poder econòmic a Amèrica. La jerarquia eclesiàstica no els veia bé. Els jesuïtes controlaven l’administració i l’ensenyament. Eren contraris a les reformes il·lustrades. Campomanes elaborà un dictamen per expulsar els jesuïtes. El Motí d’Esquilache (1766) va ser la primera protesta social a tot Europa.
Durant aquest període a Espanya es podien publicar textos a favor de les reformes, però sempre sota una llibertat vigilada. Calia donar impuls a les reformes universitàries, calia fer censos de la població… però tot que no anés més enllà. No hi havia llibertat de pensament. Es donà impuls a la transformació de les universitats, impuls a les Acadèmies etc.
A Catalunya es creà la Universitat de Cervera al 1717. Es pretenia introduir matèries científiques a l’ensenyament (Gregorio Mayans, Jaume Finestres). Aquestes reformes van quedar a mig camí. És interessant veure que durant el regnat de Carles III s’introdueixen les càtedres de dret natural. A Barcelona s’obren institucions importants, que sempre afavorien el pensament elitista: Acadèmia de Matemàtiques, col·legis de cirurgia (Cadis), Escola de Mineralogia…
Una institució cabdal seran les Societats Econòmiques d’Amics del País, instrument que permet impulsar els canvis. Factors:

  1. Aquestes societats s’impulsen des de l’Estat. A la monarquia l’interessa que a totes les províncies hi hagi grups d’elits que liderin les reformes. A través de les societats s’unia a totes aquestes persones.
  2. Canvis en l’economia. A partir de la segona meitat del XVIII es produeix un canvi: conreu de més terrenys i impuls a l’agricultura (vi, aiguardent). Impuls econòmic i demogràfic.

La primera Societat Econòmiques d’Amics del País que es crea és al País Basc. Tots eren nobles, aristòcrates. Campomanes segueix el model basc i envià una circular a totes les províncies. Es van distribuir 30.000 exemplars. Informe Campomanes: cada societat havia d’analitzar el retard de cada província i quines reformes calia introduir. Això dóna pes a l’impuls de la industria. També li preocupava l’educació. En 13 anys aquestes institucions comptaren amb 73 societats. La més important era la de Madrid (Sociedad Matritense). Societats inspirades pels nobles, però amb presència eclesiàstica i militar).
Activitats: foment de l’ensenyament, la beneficència i l’assistència social, introducció d’innovacions tècniques, introducció de nous conreus, estudis d’economia política. Mai van tenir interès per canviar la societat. A Catalunya van tenir poc èxit perquè ja existien altres institucions pròpies (Consolats). Aquestes institucions es plantegen solucionar els problemes del país. Un cop esclatada la revolució francesa de 1789 aquestes institucions van ser sospitoses de propagar les idees revolucionaries.

El problema agrari espanyol: les rendes feudals

Espanya comptava amb un sistema semi-feudal amb una agricultura senyorial. L’estructura de la terra era senyorial. La meitat de les terres estaven sota jurisdicció senyorial. A finals del XVIII 2/3 parts de la propietat territorial estava amortitzada (en mans mortes). En mans de l’Església o dels municipis. I estaven vinculades (s’impedia la seva venta). No eren propietats lliures. Estaven fora del circuit comercial. Gran part de les localitats estaven en mans del noble i l’Església. Si es treballaven, no era per treure’n el màxim de profit. El capitalisme agrari no podia arrancar perquè existia la impossibilitat de posar en venda les terres. Era una dificultat pel creixement econòmic.
A la segona meitat del XVIII es produeix un augment demogràfic. Però si l’agricultura no produïa més la societat no podia créixer. L’estructura agrària del país era un impediment pel seu creixement. Per aquest motiu durant el segle XVIII es van fer intents per reformar la propietat de la terra.

Expediente de Ley Agraria de Jovellanos


Els intents reformistes que es produiran al llarg del segle es fonamentaran en previs estudis realitzats pels esmentats il·lustrats (Floridablanca, Campomanes, Olavide, Jovellanos), que, a part d’altres matisos, detectaren com a principal problema de l’agricultura espanyola l’estructura de la propietat:

  • Una desequilibrada estructura de la propietat, amb predomini, segons les zones, del latifundi o del minifundi, amb els inconvenients inherents a aquests tipus de propietat.
  • Un pes excessiu de la propietat amortitzada, aquella que no pot entrar al mercat (“mayorazgo”, mans mortes i propis i comuns), la qual cosa donava lloc a rendiments molt baixos.

Tot això incidia en un estancament de l’oferta de productes agraris davant d’una població en augment, resultant, en anys de males collites, crisis de subsistències.
Els reformistes il·lustrats van proposar al llarg del segle XVIII diversos projectes de reforma agrària, entre els més importants:

  • Pla de reforma de Floridablanca de 1771: que buscava reformar l’agricultura i repoblar el camp.
  • El Memorial ajustat, de Campomanes, buscava fomentar la propietat familiar de la terra.
  • Informe sobre la llei agrària de Jovellanos, de 1795, que recopilava tota la informació anterior i era més ambiciós en les seves pretensions. Pretenia limitar els drets de pas de la Meseta i millorar les explotacions.
Autor: Elliot Fernandez Hernandez