Història d’Europa

La història d'Europa aquí explicada recull els principals esdeveniments històrics ocorreguts en un territori políticament fragmentat i divers.
Història Antiga a Europa i Pròxim Orient
Història Antiga a Europa i Pròxim Orient

El període històric conegut com a Edat Antiga és l’etapa compresa entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l’Imperi romà el 476. És el primer període pròpiament històric. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l’extensió territorial, perquè parteix de les zones de la Mesopotàmia, Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l’immens Imperi romà. Es pot caracteritzar com l’època del naixement de les ciutats, l’especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d’una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

Història Medieval a Europa
Història Medieval a Europa

L’Edat Mitjana o medieval és el període intermedi de la història d’Europa entre l’edat antiga i l’edat moderna. El seu inici i final el marquen per dos grans esdeveniments: l’inici de l’edat mitjana al segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492. El nom d’aquest període va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè consideraven l’edat mitjana una època fosca situada després d’un dels moments de major esplendor cultural, l’època clàssica.

Història Moderna a Europa
Història Moderna a Europa

L’Edat Moderna, seguint la divisió cronològica tradicional, comprèn els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest període s’identifica amb un ordre o règim polític i social específic (l’Antic Règim), caracteritzat per la concepció jurisdiccional i patrimonial de la sobirania i per la desigualtat dels homes i dones davant la llei; el seu sistema de valors i creences tenia un fonament cristià àmpliament acceptat, i manifestava un respecte gairebé absolut cap a la tradició i l’autoritat dels clàssics grecoromans; i se sustentava sobre uns recursos tècnics i unes formes d’organització de la producció i la feina que no eren radicalment diferents de les medievals.

Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)
Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

La Història Contemporània d’Europa comprèn un període de màximes tensions socials, polítiques i econòmiques. El trencament amb l’Antic Règim i l’expansió del capitalisme i l’imperialisme marquen el segle XIX. Les tragèdies provocades per les dues guerres mundials són les protagonistes de la història del segle XX. A partir de finals del segle XVIII, la revolució industrial anglesa i la revolució francesa, van canviar les estructures econòmiques, socials i polítiques d’Europa. Les monarquies absolutes van ser substituïdes per règims liberals-constitucionals en els que la sobirania nacional residia en el poble, representat als Parlaments (elegits amb uns sufragis encara molt limitats). L’Antic règim, suprimit a gairebé tot Europa durant el segle XIX, reemplaçà les velles estructures de poder per nous estats liberals on els súbdits passaren a ser ciutadans i es produí l’expansió del gran capitalisme. Però les ànsies imperialistes del segle XIX portaren als desastres del segle XX, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La victòria de les potències aliades plasmada en el Tractat de Versalles obriren ferides als perdedors, que com en el cas d’Alemanya, foren el germen pel naixement d’ideologies totalitàries, que van manifestar la seva cara més fosca en l’assassinat de milions de persones, principalment jueus, als camps d’extermini nazi i a una nova guerra mundial devastadora per tota Europa. D’aquella guerra naixeren els fonaments per la construcció d’una Europa unida i en pau.

Història del Món Actual
Història del Món Actual

La Segona Guerra Mundial va tenir importants conseqüències en el món. Les aliances geopolítiques es van redibuixar i s’establí, per moltes dècades, una divisió per blocs on els dos aliats vencedors de la guerra (Estats Units i Unió Soviètica) van quedar enfrontats. Els Estats Units i Unió Soviètica representaven dos mons totalment diferents. Els nord-americans, representants de l’economia lliure de mercat encapçalaven el bloc de l’OTAN, on hi havia els principals països europeus. La Unió Soviètica, representava el sistema comunista i aplegava dins el Pacte de Varsòvia els països que havien quedat sota la seva òrbita de control, o sigui, l’Europa de l’Est. Aquesta divisió en dos blocs, iniciada l’any 1947 va durar fins al 1991 i establia les bases d’una etapa històrica que s’ha vingut a anomenar com “la guerra freda”, un enfrontament tàctic entre l’URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l’intent per expandir les àrees d’influència respectives. En aquest curs d’Història de la Guerra Freda proposem una mirada atenta al desenvolupament polític i econòmic dels països del bàndol occidental (aliats dels Estats Units d’Amèrica) des del final de la Segona Guerra Mundial a inicis dels anys 90 del segle XX.

Història de la Revolució Russa
Història de la Revolució Russa

Els fets de 1917 foren un procés polític que culminà amb la fi del sistema tsarista i l'establiment d'una república socialista soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el tsar Nicolau II. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder.