Història d'Europa i el Pròxim Orient a l'Edat Antiga

L'Edat Antiga és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l'extensió territorial: la Mesopotàmia, passant després per Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l'immens Imperi romà.
Imatge destacada

| 01/03/2018 | Darrera actualització:



El període històric conegut com a Edat Antiga és l’etapa compresa entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l’Imperi romà el 476. És el primer període pròpiament històric. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l’extensió territorial, perquè parteix de les zones de la Mesopotàmia, Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l’immens Imperi romà. Es pot caracteritzar com l’època del naixement de les ciutats, l’especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d’una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d’intercanvi.

Articles del curs: Història Antiga a Europa i Pròxim Orient

Mesopotàmia i Egipte al IV i III mil·lenni