Història en xarxa

Història d'Europa i el Pròxim Orient a l'Edat Antiga

El període històric conegut com a Edat Antiga és l’etapa compresa entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l’Imperi romà el 476. És el primer període pròpiament històric. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l’extensió territorial, doncs parteix de les zones de la Mesopotàmia, passant després per Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l’immens Imperi romà.
Es pot caracteritzar com l’època del naixement de les ciutats, l’especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d’una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d’intercanvi.

Lectures per seguir el curs d'Història d'Europa i el Pròxim Orient a l'Edat Antiga:

  1. Pròxim Orient IV-III Mil·lenni
  2. Pròxim Orient II Mil·lenni
  3. Pròxim Orient I Mil·lenni
  4. Grècia Arcaica
  5. Grècia Clàssica i hel·lenística
  6. Roma monàrquica i republicana
  7. Imperi romà (Principat i Dominat)