Història de Catalunya a l'Edat Mitjana

La història de Catalunya a l'Edat Mitjana comprèn una etapa tant extensa com diversa. Seguint els cànons tradicionals, l'Edat Mitjana s'inicia al 417 amb la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident i s'acaba el 1492 amb el descobriment d'Amèrica, però a Catalunya aquestes dates són una mica diferents.
Imatge destacada

| 17/02/2018 | Darrera actualització:



L’amplíssim període històric de l’Edat Mitjana de Catalunya comprèn una etapa tant extensa com diversa. Seguint els cànons tradicionals, l’Edat Mitjana s’inicia al 417 amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i s’acaba el 1492 amb el descobriment d’Amèrica. El buit polític deixat per l’Imperi Romà va ser ocupat, a la península Ibèrica pel regne Visigot. Va ser aleshores quan Barcino, l’actual Barcelona, es convertí en seu episcopal i adquirí certa notorietat. Però la invasió àrab de la península va comportar un període de prop de 100 anys de dominació musulmana, fins que Carlemany organitzà campanyes de conquesta de Girona i Barcelona. S’establiren una sèrie de comtats d’obediència a l’Imperi Carolingi, que però amb el temps es van desvincular dels francs i passaren a esdevenir independents de facto. A partir d’aquell moment els comtats catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat. A partir dels segles XI-XII s’inicia l’època d’esplendor de la Catalunya medieval i els segles de màxima expansió territorial per la Mediterrània.

Articles del curs: Història de Catalunya (Edat Mitjana)

Antiguitat tardana a Catalunya: visigots, musulmans i carolingisEls comtats francs a la Marca Hispànica. La institució comtal i la seva projecció territorialEconomia i societat pre-feudal a la Catalunya comtal