El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
La nova configuració del món després del final de la Primera guerra Mundial va ser decidida per les potències aliades durant la Conferència de Pau de París de 1919. Del que es va decidir a París marcà el començament d’aquesta nova etapa. Però malgrat les intencions dels impulsors dels tractats, el final de la guerra no va suposar el començament d’un període de pau. A més la guerra va donar lloc a l’esclat de diversos esdeveniments que van tenir gran rellevància per a l’Europa d’entreguerres: la revolució russa de novembre de 1917, la Revolució de novembre de 1918 a Alemanya, la Revolució hongaresa del març de 1919, la Guerra d’Independència turca (1919-1923) i l’ascens del feixisme al poder a Itàlia al 1922. Aquests successos no van fer sinó confirmar el fracàs de la pretesa intenció d’instaurar un període de pau i estabilitat després de la “Gran Guerra”, tot i que la creació de la Societat de Nacions anava encaminada a evitar l’esclat de nous conflictes.
El nou mapa territorial d’Europa
Aquest mapa mostra els canvis que es van produir a les fronteres d’Europa després de la primera guerra mundial. Mostra la desaparició de l’Imperi austrohongarès, les pèrdues territorials d’Alemanya i Rússia i la descomposició de l’Imperi Otomà
Les pèrdues territorials d’Alemanya
El Segon Imperi Alemany (al novembre de 1918 es converteix en la República de Weimar), derrotat a la primera guerra mundial, va perdre el 13% del seu territori, bona part de la qual corresponia a la Prússia Occidental. Això equivalia a perdre el 10% de la seva població total. I perdia el 15% de la seva capacitat productiva, equivalent a la pèrdua del 48% de la producció del ferro i el 24% del plom. A més el tractat de Versalles li imposava la pèrdua del 90% de la seva flota mercant, el 100% del cablejat submarí i totes les seves colònies.
Mapa dels territoris perduts per Alemanya després de la primera guerra mundial. Font: Wikipedia.org
Els territoris perduts per Alemanya van ser:
- França va recuperar Alsàcia i Lorena (ocupada per Prússia al 1871).
- França va demanar l’annexió íntegra del Saar, un territori molt ric en mines de carbó. Es va oposar Wilson i Gran Bretanya. El Saar es va convertir en un territori administrat per la Societat de Nacions durant 15 anys, quant la població del Saar va decidir el seu futur en un referèndum. En contrapartida França controlarà les mines del Saar en el seu benefici.
- França va plantejar una qüestió sobre el Rhine, per petició militar. La idea era crear entre França i Alemanya un estat tap per evitar contacte amb entre ambos països, la Renània, idea que fou rebutjada, arribant al pacte de que Renània continuaria sent d’Alemanya però seria ocupada militarment pels aliats durant 15 anys. Després seria un territori desmilitaritzat.
- Alemanya va cedir a Bèlgica Eupen i Malmedy.
- Al nord d’Alemanya Dinamarca va plantejar la incorporació del ducat de Schleswig. Al 1921 es va celebrar un referèndum per decidir si s’acceptava l’annexió a Dinamarca. Finalment es va decidir que el nord del territori de Schleswig s’incorporaria a Dinamarca i el sud continuaria a Alemanya.
A tot això, cal sumar les pèrdues territorials a l’oest, on s’havia de crear un cinturó de seguretat amb Rússia. Així, a l’oest Alemanya va perdre:
- Bona part de la Prússia Occidental passà a Polònia.
- A més la Prússia Oriental també va cedir els territoris de Pomerània per crear el corredor polonès que els permetés tenir sortida al mar. La ciutat de Danzig va quedar sota protecció de la Societat de les Nacions. Així la Prússia Oriental va quedar aïllada de la resta de territoris d’Alemanya.
- A Lituània se li va concedir Memelland.
Alemanya veia així trencada la seva unitat territorial. Per anar a la Prússia oriental s’havia de passar per Polònia. Considerant que Alemanya era la responsable de la guerra se li va imposar una reducció dràstica del seu exèrcit, a només 100.000 individus. Seria una exèrcit d’intervenció interna. Se li va prohibir organitzar un estat major i la dissolució de les escoles militars. Alemanya no podia tenir ni un sol avió de combat. La marina de guerra va quedar limitada a la defensa de les costes.
La dissolució de l’Imperi Austrohongarès
Àustria-Hongria desapareix del mapa. El seu territori va ser repartit entre diverses nacions.
Àustria-Hongria desapareix del mapa. El tractat de Versalles imposa la dissolució de l’Imperi i la creació d’una petita Àustria, limitada tan sols als territoris de parla germana, de 80.000 km2, amb 6 milions d’habitants i Viena com a capital El primer govern austríac va assegurar que aquest estat no era viable i va plantejar la unió amb Alemanya, opció prohibida per França.
Hongria va quedar per a la població magiar, però va perdre la Transilvània (de població hongaresa) a favor de Romania. Eren 90.000 km2 de territori i 8 milions d’habitants.
Els territoris que depenen d’Àustria i Hongria es van constituir com a nous estats i altres territoris van repartir-se entre els estats ja existents:
- Txecoslovàquia reuní als pobles txecs, eslovens i rutens.
- El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (a partir de 1929 “Regne de Iugoslàvia)
- A Romania se li assignen nous territoris: Transilvània, Bucovina i Bessaràbia (que era de Rússia). De Bulgària va rebre la Valàquia.
- La Galítsia va ser entregada a Polònia en dues fases, al 1919 i al 1923 la part oriental.
- A Itàlia se li van assignar els territoris del Sud-Tirol i el Friuli-Venezia Giulia. L’Estat Lliure de Fiume, reclamat pels italians, no va ser annexionat a Itàlia fins el 1924.
Les pretensions territorials italianes
Itàlia va guanyar territoris a costa de la dissolució de l’Imperi austrohongarès
El Tractat de Londres de 1915 era un pacte secret pel qual Itàlia entrava a la guerra al costat de les potències aliades. Inicialment Itàlia estava aliada a les potències centrals: Àustria i Alemanya. En funció d’aquest tractat, ara Itàlia havia de declarar la guerra a Àustria. En funció d’aquest pacte secret Itàlia havia de rebre les següents annexions territorials:
- Tirol, que incloïa les províncies modernes de Trento (Trentino) i Bolzano-Bozen (Alto Adige/Südtirol).
- Trieste
- Gorízia i Gradisca
- Ístria, però no Fiume (Rijeka)
- part de la Carniola Interior
- Dalmàcia septentrional, incloent Zadar (Zara).
- Dodecanès
- Protectorat sobre Albània
- Vlorë
- Part de l’imperi colonial alemany a Àsia i Àfrica
A l’hora de la veritat, acaba la guerra, el Tractat de Versalles es va negar la majoria de territoris reclamats per Itàlia. Només se li van assignar els territoris del Sud-Tirol i el Friuli-Venezia Giulia. Això va suposar una victòria mutilada i una sensació de que Itàlia va passar de vencedora a vençuda. Els italians van rebutjat el Tractar de Versalles.
Al setembre de 1919 Gabriele D’Annunzio (poeta italià i nacionalista) ocupà el Fiume i llançà un ultimàtum al govern italià per annexionar aquest territori. El govern italià no va recolzar a D’Annunzio, i va haver de retirar-se arribant-se al Tractat de Rapallo de 1920 on es va declarar el Fiume territori lliure en mans de la Societat de Nacions, a canvi Itàlia rebutjava annexionar-se l’Albània. Itàlia tampoc es veure recompensada en la qüestió colonial.
Lectures per seguir el curs d'Història d'Europa a l'Edat Contemporània:
- Europa i el món colonial a finals dels segle XVIII. La Revolució francesa i nord-americana
- L'Era napoleònica (1799-1815)
- El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeu
- Canvis socials i transformacions econòmiques: les revolucions industrials i l'expansió del capitalisme
- El liberalisme i el nacionalisme al segle XIX
- Les revolucions de 1820, 1830 i 1848
- L'expansió del gran capitalisme
- L'Europa de Bismarck. La consolidació dels Estats nacionals burgesos
- Imperialisme i relacions internacionals
- La Primera Guerra Mundial
- Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
- El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
- Resposta revolucionària, 1917-1919. Rússia i Alemanya
- Els règims democràtics: Gran Bretanya, França i Alemanya
- Resposta a la contra, el feixisme: Itàlia
- Canvis al sistema imperial. El Proper Orient, India, Japó i Xina
- Estats Units, l'era de les pors
- La crisi dels 30. Nazisme a Alemanya; estalinisme a la URSS; el nou capitalisme a EUA
- Revisió de Versalles i reobertura del conflicte d'Europa
- La segona guerra mundial