Els Estats Units d’Amèrica al segle XIX

El gran esdeveniment del segle XIX als Estats Units va ser la guerra civil, provocada per les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge -coneguts com els "estats esclaus"- i els estats lliures.
Imatge destacada

| 06/11/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Una vegada aconseguida la independència de les Tretze Colònies i iniciada la gran conquesta dels territoris de l’Oest (Far West), el gran esdeveniment que va marcar la història dels Estats Units d’Amèrica al segle XIX va ser la guerra civil que enfrontà les tres zones del país configurades a partir de l’emancipació de les colònies angleses:

La Guerra de Secessió (1861-1865)

Mapa de la participació de cada estat nord-americà durant la Guerra de Secessió
Mapa de la participació de cada estat nord-americà durant la Guerra de Secessió

El 1850 les grans diferències entre el nord i el sud porten al país a la Guerra de Secessió Americana. Entre les causes, destacar:

La cabana de l’oncle Tom” (títol original: Uncle Tom’s Cabin) és una novel·la antiesclavista d’Harriet Beecher Stowe. Publicada el 1852, sovint es descriu la seva importància històrica en el context de la Guerra Civil dels Estats Units. La novel·la donava una imatge dels negres paternalista, venerable, el negre és la persona bona.

Les Eleccions de 1860 les guanyà Abraham Lincoln, cop dur pel sud. Quan surt elegit Lincoln comencen els moviments per la secessió del sud. La guerra serà un conflicte bèl·lic entre els vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d’onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l’esclavitud van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d’Amèrica (la Confederació) i lluitaven contra els Estats del nord, partidaris de la Unió.

Els estats del sud van crear un govern provisional i triaren un president: Jefferson Davis. Per la seva part, el President de la Unió (Estats Units) Abraham Lincoln assegurà que l’esclavatge no seria un problema, però que aquests estats no es podien segregar del nord.

Les hostilitats van començar el dia 12 d’abril de 1861, amb l’atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de Carolina del Sud. El nord tenia una zona demogràfica més potent, població més gran i una economia basada en l’exterior. Avantatge: la dependència europea dels productes que es feien al sud. La Gran Bretanya anava a favor del sud. Europa era aliada del sud. Puja del preu del cotó i per tant la Gran Bretanya va a buscar el cotó a altres llocs, Índia i Egipte.

La guerra durà fins al 1865 i Lincoln seria assassinat el 14 d’abril d’aquest mateix any. Va ser una guerra molt dura i tècnica pels instruments que s’utilitzaren com el ferrocarril, el telègraf, armes de més precisió…
Els generals de nord i del sud eren iguals. La diferència entre Lincoln i Davis va ser que Lincoln imposà el discurs, Davis era fluix, no imposava un discurs que justifiqués la guerra. El discurs de Lincoln era que lluitava per uns valors universals i convertí la victòria del nord en una guerra de valors: es conquerí el sud per un ideal. Un discurs que s’enllaça amb una consciència nacional.

El sud perd la guerra i viurà anys de repressió. Però la guerra acaba amb l’esclavatge, comença una nova etapa. El nord no pressiona, el sud continuà sent profundament racista. El Ku Klux Klan neix precisament el 1865. Era una societat secreta legalitzada i creada per la repressió dels negres americans. El sud inaugurà la primera societat de l’apartheid, construcció de normatives, qüestió de matisos. El sud el segle XX té el mateix pes econòmic que el nord.

Creixement econòmic nord-americà

El creixement dels Estats Units al segle XIX és l’exemple paradigmàtic d’acceleració en el creixement econòmic acompanyada de la formació de l’estat-nació. Les causes del creixement nord-americà cal trobar-les en:

L’element importantíssim del creixement econòmic va ser l’augment de la demanda provocada per l’augment del consum. Per què? Bàsicament pel creixement demogràfic interior i els immigrants nouvinguts que asseguraven una creixent demanda. Com que l’economia creix la demanda de mà d’obra és més gran i el que es paga és superior a altres llocs. L’immigrant ràpidament pot superar el seu lloc de treball i tenir un sou més gran. Això crea una cadena: augmenta la demanda i augmenta el consum. Si el nivell de vida va pujant, es consumirà més.

Per això els Estats Units acabaran sent un país capdavanter. El nivell de consum serà l’element clau de la importància del país. Al segle XX és un element clau el consum.

Transformacions socials

El que fa divers als Estats Units és l’arribada massiva d’immigrants, que es concentrarà a les ciutats, sobretot de la costa est. Entre els anys 1860-1900 entren 14 milions d’immigrants. Les ciutats que més creixent seran les de l’est. El grup de poder serà el blanc d’origen saxó protestant, els WASP “white and saxonic protestant”.

Aquests creixements comportaran la creació de grans centres fabrils amb molta massa industrial. Com sent un país tan industrial no es va crear cap partit polític o sindicat radical, comunista? Sí que existeix un moviment important d’idees anarquistes, comunista. Però hi havia una gran repressió sobre aquests moviments. La consciència obrera actua de forma diferent als diferents col·lectius. Fa que l’efectivitat de la lluita obrera sigui molt poc efectiva

Vida política i política exterior

Durant l’últim terç del XIX els Estats Units passen de l’aïllament a l’internacionalisme. A partir de 1890. Entre les raons principals es troba:

1857: EUA serà “culpable” de l’obertura del comerç al Japó.
1897: s’annexionen les illes de Hawaii
1898: Guerra de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Serà una guerra feta per l’opinió pública.


Tots els articles del curs: Història dels Estats Units d'Amèrica

Les Tretze Colònies britàniques abans de la Guerra d'Independència (1764-1774)La Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787Els Estats Units d’Amèrica al segle XIXL'Era de la por als Estats Units d'Amèrica (1920-1939)

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles: