La Conferència de Wannsee i la Solució Final

La conferència de Wannsee va ser la trobada d'alts funcionaris nazis el 1942 per planificar la solució final del "problema jueu"
Imatge destacada

| 05/08/2007 | Darrera actualització:


La conferència de Wannsee va ser la trobada d’alts funcionaris nazis el 1942 per planificar la solució final del “problema jueu”. L’historiador Mark Roseman publicà l’obra “La vil·la, el llac, la reunió” on s’analitza amb gran detall aquesta trobada. La reunió serví per organitzar l’eliminació de prop d’11 milions de persones durant el Tercer Reich.

L’obra de Roseman és una anàlisi inèdita de la conferència que va tenir lloc el 20 de gener de 1942. La reunió es va celebrar en una vil·la prop del llac Wannsee. Allà van participar-hi “uns senyors educats” que van decidir com havien de posar fi amb les vides de tants milions de persones.

La Conferència de Wannsee

Villa Marlier, localitzada al barri de Wansee a la periferia de Berlin. Aquí tingué lloc la Conferència de Wansee el 20 de gener de 1942. Fotografia: Kaboem (https://www.flickr.com/photos/kaboem/)
Villa Marlier, localitzada al barri de Wannsee a la periferia de Berlin. Aquí tingué lloc la Conferència de Wannsee el 20 de gener de 1942. Fotografia: Kaboem (https://www.flickr.com/photos/kaboem/)

La reunió va passar a la història amb el nom de la “Conferència de Wannsee“. Coneixem el que allà es va decidir gràcies a una transcripció no literal, anomenada el “Protocol de Wannsee“.

Mark Roseman és especialista en història moderna d’Europa, en l’Holocaust i la història moderna d’Alemanya. En aquesta obra aprofundeix en les relacions de poder i de competència entre els diferents organismes de l’estat nazi. Aquests rivalitzaven entre ells per a tenir el control sobre els assumptes racials. A través d’aquestes lluites internes i de lideratge dels mateixos alts càrrecs nazis, Roseman elabora la cronologia de la gestació de la “Solució final”.

La solució al “problema jueu”

Des de les primeres idees sobre el “problema” racials escrites per Adolf Hitler a la seva obra “Mein Kampf”, del tot ambigües, es va anar perfilant el que finalment seria un complet sistema d’eliminació de persones perfectament planificat i efectiu. I aquest procés no va anar en cap cas improvisat.

Ja el 1939, en l’inici de la segona guerra mundial, el Tercer Reich tenia molt clar que havia de conquerir el seu “espai vital” per a explotar al màxim els territoris de l’est en el seu profit i alhora solucionar el seu “problema” racial.

Entre 1939 a 1941 es van produir assassinats de jueus, però en un nombre relativament baix en comparació amb el que passaria després. Per aquestes dates Hitler i els seus homes de confiança desitjaven trobar un espai per a alleujar-se del pes dels jueus. Es plantejaven crear colònies a Àfrica o Sibèria, on els jueus no serien una càrrega per al Reich. Aquesta opció va quedar descartada.

“L’excés de població” jueva

Ja per aquell temps, Hans Frank, governador general del Generalgourvenement de Polònia, pressionava al Reich perquè trobessin una solució a l’excés de població jueva a Polònia. Segons Frank hi havia un greu problema de falta de recursos per a alimentar la població “ària”. Amb els insistents missatges de Frank i la pressió que hi havia en el mateix territori del Reich alemany, es van començar a enviar grups de jueus cap als territoris de Polònia i en menor mesura als territoris ocupats de Rússia.

Aquesta operació, no coordinada encara entre tots els ministeris responsables i el poder militar, no va arribar a representar un alt nombre de persones deportades. Aquesta mesura causaria més problemes a Hans Frank. Malgrat tot, la” solució final” encara no havia iniciat.

Organització de la reunió de Wannsee

Pels jerarques nazis, per aturar la situació de sobrepoblació calia acabar amb el problema jueu. Amb aquest propòsit, Reinhard Heydrich, cap de la RSHA (Oficina Central de Seguretat del Reich), va començar a preparar una reunió on els alts jerarques nazis acordarien la solució final.

El 20 de gener de 1942 responsables de l’aparell burocràtic del Reich es van reunir en una casa propera al llac Wannsee. Roseman explica que va ser de fet Heydrich el qual va estar parlant durant tot el transcurs de la reunió. Heydrich va presentar els seus plans per a acabar amb el problema jueu.

En realitat el que pretenia, segons explica Roseman, era deixar clar als presents que seria la RSHA (Oficina Central de Seguretat del Reich) l’organisme que estaria al capdavant de la solució final. Durant la reunió, Josef Bühler, representant del Govern general de Polònia, va estar molt interessat que la solució final es comencés a aplicar a Polònia, desig que va ser acceptat per Heydrich.

L’assassinat de milions de persones, planificat i calculat

A partir d’aquesta reunió, l’assassinat espontani i de vegades no autoritzat de civils jueus es va convertir en un assassinat en massa perfectament planificat i calculat.

Els camps de concentració existents a Polònia es van convertir en camps d’extermini on els seus ocupants eren sotmesos a l’esclavitud, espremuts al màxim fins a la mort.

Finalment, Roseman es pregunta com i per què uns senyors educats, molts d’ells amb estudis universitaris (amb doctorats), es van reunir durant 80 minuts per a decidir l’extermini de milions de persones.

La reunió de Wannsee va transcórrer en un ambient de cordialitat i els seus assistents en cap moment van perdre la calma en decidir com moririen tantes persones.

NOTES:
1. Es pot llegir el Protocol de Wannsee íntegre en aquesta adreça: http://www.ghwk.de/span/protocol.pdf
2. Més documents sobre la reunió en el Web oficial del Memorial de la Conferència de Wannsee: http://www.ghwk.de/es

Referència del llibre: “La vila, el llac, la reunió” de Mark Roseman (Ed. La Magrana, 2002 Barcelona).

Fitxa esdeveniment històric: