L’Era de la por als Estats Units d’Amèrica (1920-1939)

La dècada dels anys 1920 va estar marca pel creixement de la por d'una suposada arribada del comunisme als Estats Units. Van ser els anys de mandat republicà.
Imatge destacada

| 25/10/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Finalitzada la Primera Guerra Mundial, on els Estats Units d’Amèrica van entrar-hi el 1917 malgrat les seves reticències, el país va experimentar durant la dècada de 1920 un període de prosperitat no balancejada: els preus dels productes agrícoles i els sous van caure, mentre que els guanys industrials van créixer. Aquest creixement va ser alimentat per deute i la inflació del Mercat de Valors.

La dècada dels anys 1920 i 1930 va estar marca pel creixement de la por: els atacs terroristes protagonitzats per elements radicals, com el bombardeig de Wall Street de 1920 o els bombardejos anarquistes del 1919 van crear preocupació en la majoria dels nord-americans i van provocar el primer esclat de “la por roja” (el temor a una infiltració comunista i anarquista al país). Tot i que la majoria dels nord-americans van repudiar els atacs, els moviments obrers i socialistes estaven creixent als Estats Units a conseqüència de la frustració per l’augment de les desigualtats socials i la caiguda dels sous malgrat la prosperitat econòmica que es vivia.

Presidents del període 1920-1945

Els Estats Units durant la Primera Guerra Mundial

L’hegemonia nord-americana al segle XX es va iniciar amb el president Woodrow Wilson (1913 – 1921) i la presentació del programa dels “14 punts” que trencaven amb l’aïllacionisme proclamat per la Doctrina Monroe al segle XIX i també la mateixa política de Wilson fins a aquell moment:

Wilson va ser reelegit en 1916 perquè va mantenir els Estats Units fora de la Primera Guerra Mundial. Però els Estats units estaven presents a la guerra perquè eren la principal font financera dels Aliats. La seva entrada efectiva en la guerra va ser provocada per l’enfonsament de la RMS Lusitania, un vaixell transatlàntic propietat de la companyia britànica Cunard Line. Fou enfonsat per un submarí alemany el 7 de maig de 1915. El 2 d’abril de 1917 els Estats Units entraren en guerra contra Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà.

El president Wilson davant del Congrés anunciant el trencament oficial de relacions amb Alemanya, 3 de febrer de 1917.
El president Wilson davant del Congrés anunciant el trencament oficial de relacions amb Alemanya, 3 de febrer de 1917.

La Primera Guerra Mundial no va ser popular en els Estats Units. Quan va acabar la guerra la reacció política del partit Republicà va ser de donar per acabada la intervenció nord-americana a Europa i rebutjar el Tractat de Versalles.

Wilson va fer campanya perquè s’aprovés el Tractat de Versalles, però el Senat americà no el va ratificar i no es va incorporar a la Societat de Nacions. Els Estats Units eren l’economia amb més ritme de creixement.

L’aïllacionisme no va suposar una absència absoluta dels Estats Units en el món europeu, van seguir les relacions econòmiques. La mort del President Wilson va marcar un canvi de tendència. Va tancar el període d’hegemonia demòcrata. Els republicans van radicalitzar les seves polítiques durant l’etapa de pors.

Etapa dels mandats republicans. La lluita contra el Terror Roig

Els republicans, al poder a partir de 1921 (President Harding) emprenen una política de la por contra l’augment de les protestes socials i el temor d’un contagi de la Revolució comunista als Estats Units (realment mai va ser una amenaça pel país). Hi havia una certa psicosi col·lectiva promoguda pels mitjans de comunicació i els dirigents polítics republicans a què es contagiés la convulsió social que estava vivint Europa. Por a la revolució comunista.

La política impulsada pel fiscal general A. Mitchell Palmer (sota presidència de Wilson), coneguda com “les batudes de Palmer” contra els suposadament “radicals” d’esquerres (majoritàriament immigrants italians i de l’Europa de l’Estat), durant el Primer Terror Roig (1919 – 1920) va desencadenar una onada de persecucions contra un sindicat molt combatiu: el I.W.W els “woblies” (“Treballadors industrials del món”). Aquest sindicat, organitzat a partir dels principis del sindicalisme revolucionari, rebutjava el reformisme practicat pel gran sindicat de l’American Federation of Labor (AFL).

Si bé és cert que es va viure una certa conflictivitat social l’any 1919, aquesta era molt més menor que la d’Europa. Es van produir rebel·lions negres als guetos de Chicago i Illinois, una vaga de la policia de Boston, una vaga general del sindicat metal·lúrgic (6 dies) i conflictes obrers en les zones urbanes. La por es va traduir en reaccions polítiques.

Característiques de l’època republicana:

El Crac de la borsa de 1929

La caiguda de la Borsa de Nova York de 1929 va provocar una crisi econòmica aguda (la Gran Depressió). Va ser la crisi més gran del sistema capitalista després de la de 1870. Va tenir greus conseqüències polítiques en la mesura que va desestabilitzar el panorama europeu (sobretot a Alemanya) on el nacionalsocialisme accedí al poder canviant l’equilibri europeu. Alemanya assumí el protagonisme principal de l’Europa dels anys 1930.

L’altre protagonista de la dècada de 1930 va ser la Unió Soviètica, que emergí com a una nova potència econòmica, creixement que contrastava amb la crisi econòmica que patia el sistema capitalista. La nova Alemanya de Hitler tenia com a objectiu el restabliment d’Alemanya com a potència central, a través de la conquesta física de l’est (Polònia). Aquest nou Imperi tenia dues potències que li podien frenar les seves aspiracions: l’URSS i els Estats Units.

El New Deal del President Rooselvelt

Als Estats Units, Rooselvelt va guanyar les eleccions presidencials de 1932 amb una campanya mediàtica, i sense un programa concret, només una idea: “Amèrica ha de reaccionar”, i proposava un New Deal’. Eleccions guanyades de forma contundent.

Rooselvelt va afrontar un a un els problemes del país.

El govern demòcrata va donar una nova imatge de govern, mesures que podien ajudar a resoldre la crisi. El 1935 els Estats Units ja mostraven signes de recuperació econòmica. La Segona Guerra Mundial va servir per resoldr definitivament la crisi, ja que es va posar fi a l’atur general.

En un principi Rooselvet es va trobar amb l’oposició del món empresarial cap a les seves mesures de reactivació econòmica (la Ford i la General Motors). Aquests van portar al Tribunal Suprem les lleis aprovades pel Congrés durant els 100 primers dies de Rooselvet. Es va declarar la inconstitucionalitat de la Llei Agrària i també la Llei de Recuperació Industrial (1935).

Rooselvet va llançar noves lleis més socials per a afavorir el consum (Llei Warner). El Segon New Deal li va donar una nova victòria electoral a Rooselvet.

A les eleccions de 1936 Rooselvet guanyà pel 70% dels vots. El seu programa aprofundia en la línia econòmica keynesiana. Rooselvet va superar la crisi econòmica i va assumir una nova política social.

Els anys 1938 – 1939 el focus principal de preocupació estava a Europa. Els Estats Units tenien l’horror de tornar a ser involucrada en la guerra. La posició de Rooselvelt era d’impedir la derrota de Gran Bretanya i anar ficant a poc a poc els Estats Units en la guerra en suport de Gran Bretanya. Es provocà un debat sobre la guerra. El 1940 guanyà les eleccions amb un marge molt menor respecte 1936.

El President Rooselvelt va morir el 12 d’abril de 1945, en exercici del seu càrrec, a conseqüència d’una hemorràgia cerebral. Va ser substituit pel seu vicepresident, Harry Truman.


Tots els articles del curs: Història dels Estats Units d'Amèrica

Les Tretze Colònies britàniques abans de la Guerra d'Independència (1764-1774)La Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787Els Estats Units d’Amèrica al segle XIXL'Era de la por als Estats Units d'Amèrica (1920-1939)

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles: