Economia i societat pre-feudal a la Catalunya comtal

La Catalunya pre-feudal era una societat agrícola i ramadera on hi convivien pagesos propietaris i grans extensions de terres en mans de comtes, bisbes i priors dels monestirs.
Imatge destacada

| 29/01/2019 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Contràriament al que la historiografia clàssica havia afirmat, no es produí un abandonament de les terres per part de la població cristiana quan es tingué lloc l’ocupació musulmana al segle VIII. Així doncs no és correcte parlar de repoblament en el moment de la conquesta franca. Caldria utilitzar els termes de colonització o organització de la terra després de l’arribada dels francs als territoris de la Catalunya Vella. En el terreny econòmic, la societat comtal estava dedicada a l’agricultura i la ramaderia.

Pel que fa al món urbà, no estava encara desenvolupat. No existia una economia urbana com a tal, si bé existia un petit sector dedicat a l’encunyació de moneda. A finals del segle X van aparèixer els oficis de faber (paleta) i ferrarius (ferrer). No va ser fins al segle XII quan es va produir el gran creixement econòmic urbà.

En el moment de la conquesta franca, en primer lloc es produí una ocupació militar i posteriorment una altra de civil. On sí que hi hagué un semi-despoblament més gran va ser a les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès, molt afectades per la revolta d’Aissó i per tant calia repoblar-les. Però en general, la Marca Hispànica i la Septimània ja estaven plenes d’hispans procedents del sud que fugien dels musulmans des de finals del segle VIII. Abans de la conquesta de Girona, la ciutat ja era plena d’hispans. I també es trobaven a Barcelona abans de la seva conquesta. Els hispans també acompanyaven a Carlemany en la seva expedició a Saragossa de l’any 778.

La colonització del territori

La propietat de la terra en mans dels hispans. L’aprisió

Els hispans tenen un estatus diferenciat dins de l’imperi carolingi. Els hispans podien arribar a ser propietaris de la terra amb el fet de treballar-la i mantenir-la durant 30 anys. Aquest sistema de colonització posat en marxa pels francs ja existia en temps dels visigots i rebia el nom d’aprisió.

L’Aprisió es troba ja documentada en temps dels carolingis en documents de compravenda de terres.

Els hispans estaven sotmesos al judici del comte només en casos majors: homicidi, incendi, rapte. En la resta d’afers tenien les seves pròpies lleis (dret comú) i a canvi havien de fer serveis militars per ajudar a defensar el territori o participar en campanyes com el cas de Carlemany a Saragossa.

Ens trobem en una època on predomina el sistema senyorial o dominical, on el pagès té una tinença (parcel·la propietat del senyor) que paga amb prestacions en treball i espècies. El petit propietari només existia a les marques. Allà els pagesos rebien terres en propietat a canvi d’un servei militar prestat al rei a través del comte. Els hispans rebien privilegis respecte als altres pagesos francs.

Els hispani accedien a la propietat de la terra per aprisió. Trobem dos grups d’hispanis: Maiores i Minores, els primers serien nobles amb possessions abans de la invasió musulmana i les diferències les tenim documentades.

Ramon d’Abadal parla de les diferencies entre els hispani maiores i minores que es poden veure en les Capitulars de Carlemany i els seus successors.

Els Capitulars estan estructurats en parts:

L’aprisió no era coneguda a la resta d’Europa. A Catalunya significava treballar una terra erma i sense amos per 30 anys. La propietat o treball de l’aprisió es demostrava amb testimonis. La invasió musulmana representà un trencament entre el dret romà i visigot primer i el dret franc posterior. Mentre va existir una poderosa pagesia amb terres no podem parlar encara de sistema feudal. Caldrà esperar dos segles.

Organització territorial de la Catalunya Vella

L’historiador Pierre Bonassie explicà que als segles IX i X els hispani fugiren cap a les zones muntanyoses de més difícil accés per a les tropes musulmanes i això provocà una alta densitat de població a les zones muntanyoses i una baixa densitat a les planes. Ramon d’Abadal pensa que hi havia llocs de muntanya amb la mateixa densitat de població al segle X que a la segona meitat del segle XX.

Els historiadors pensen en l’existència de pagesos amb propietat comuna fins a la meitat del segle VIII com també a Astúries i Cantàbria, però és una tesi que no està confirmada. Han arribat fins als nostres dies documents de compravenda i judicis de propietat que demostren que a finals del segle IX hi havia propietat privada i diferències socials.

L’historiador Josep Maria Salrach elaborà una cronologia de les aprisions i distingí diferents etapes:

Les cartes de població

El sistema de cartes de població seria per atreure nova població a canvi d’avantatges. Eren documents que explicaven fets econòmics, no eren propagandístics i per tant són fiables. El comte, el vescomte i el bisbe podien donar cartes de població. Com eren aquests documents?

La carta de població començava amb una invocació. Cridava a la població a establir-se en un territori. Es buscava gent hispana de l’al-Àndalus.

L’aprisió, la carta de població i el castrum eren diferents sistemes de repoblació del territori. L’explotació i propietat de la terra portaran cap al sistema feudal.

Des de finals del segle VIII fins al inici del segle XI tenim dos tipus de propietat de la terra: la pública i la privada. Reproduïa l’esquema d’època romana i visigòtica.

La propietat pública de la terra, també anomenada béns fiscals podien ser de conreu o ermes i en aquest cas posteriorment podien ser subjecte de l’aprisió. Podia pertànyer al rei o emperador o bé podia estar cedida al comte, vescomte o vicari. La propietat estava lligada al càrrec i es perdia en cas de destitució, com va ser el cas del comte Berà.

La propietat privada no es tenia funció d’un càrrec públic sinó que es posseïa per aprisió, compra, herència o altre. La majoria de propietats privades eren donacions a l’església en general o més particularment als monestirs, sobretot per Carlemany i el seu fill Lluís el Pietós. Des de l’emperador passant pels comtes, tots afavorien la creació de nous monestirs i noves esglésies. Alguns aristòcrates sense càrrec públic també posseïen terres privades, però era un cas excepcional.

Els pagesos propietaris era un fenomen que arrencava dels avantatges concedits en temps de Carlemany als hispani per afavorir la repoblació de Septimània i la Catalunya vella. Tenim constància de l’existència de la propietat privada per molts documents notarials de compra venda o bé d’herència.

En quant a l’explotació de la terra, el petit propietari treballava ell mateix la seva parcel·la i el gran gran propietari la feia treballar per altres pagesos.

Les grans propietats

Els grans propietaris de terres en aquesta època eren els comtes, els bisbes i els priors dels monestirs. Les terres eren treballades per pagesos no propietaris, a canvi de prestacions per viure de les terres. A més el pagès rebia una petita parcel·la per al seu propi consum. Aquesta operació es formalitzava en acords verbals entre l’amo i el pagès. El nivell de vida dels pagesos era molt baix. És difícil saber si era més convenient ser petit propietari pagès o treballar per un gran propietari. Els pagesos propietaris de terres van existir fins al segle XI

El contracte a precari o donació precària

El contracte a precari o donació precària es troba a finals del segle XI, però sobretot més endavant en temps feudals. Té a veure amb la progressiva desaparició dels petits propietaris per donar pas al feudalisme.

Precària significa que no es transmet la propietat, malgrat que els hereus del pagès puguin seguir treballant la terra. És similar a un usdefruit.

Els contractes a precària podien ser:

Els petits propietaris són absorbits pels grans propietaris i això es el camí cap al feudalisme.

Empenyorament o pignoració o penyora

L’empenyorament consistia en donar una terra com a garantia o penyora d’un préstec. Es trova des de finals del segle X i es una prova del creixement econòmic. Si existeixen préstecs vol dir que hi ha un moviment o intercanvi econòmic. Es fixava el valor i la data o termini de devolució, normalment relacionada amb dates religioses i les collites.

Trobem dues modalitats de penyora:

Això ajuda a la progressiva desaparició de la petita propietat pagesa en mans dels grans propietaris.

Els políptics eren un inventari de donacions rebudes per una parròquia. Ja apareixen en època carolíngia. El més famós es el de Saint Germain des Près. El més conegut a Catalunya es el de Sant Pere de Vilamajor. El políptic de Sant Pere de Vilamajor està fet en dos temps: 950 i 1060. L’any 1.060 el feudalisme ja estava en marxa i el políptic ens dóna una idea de les prestacions dels pagesos a la parròquia.

Fins al segle XI, podem parlar de grans propietaris i d’aristòcrates que no treballen la terra directament? Podem parlar de pagesos acomodats? Podem parlar de pagesos normals o pobres? Podem parlar de diferents classes socials? És molt difícil fer una radiografia complerta de l’estructura social i econòmica dels comtats de la Catalunya Vella.

El contracte d’emfiteusi

El contracte d’emfiteusi era aquell segons el qual un senyor donava a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil; generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta pagava una quantitat d’entrada.

Fins l’adveniment del sistema feudal els propietaris de terres eren aristòcrates. La denominació de nobles s’utilitzarà en època feudal.

La progressiva desaparició de la propietat pagesa

Als segles IX i X la propietat pagesa era important, però poc a poc va ser absorbida pels grans propietaris. El pagès normalment era propietari per aprisió i podia perdre la terra per diverses raons:

Tenim poca documentació, alguns judicis i poca cosa més, on s’observa com el pagès queda indefens. Fins al segle X el pagès podia guanyar en un judici davant del Monestir, però això ja no passarà més a partir del segle XI. També trobem operacions de compravenda entre el pagès i el comte o vescomte.

Altres activitats econòmiques

Més enllà de l’activitat agrícola i ramadera, les altres activitats econòmiques eren secundàries, perquè fins al segle XII no existí una veritable economia urbana amb el creixement de les ciutats. A l’època romana l’economia era un fenomen urbà, però en temps visigòtics l’economia era rural. Gràcies al feudalisme es produí una revifada de l’activitat urbana i en conseqüència del comerç.

Vinculat al mon rural trobem la construcció de molins hidràulics als segles IX i X. Tenim forges de ferro al Pallars i Ripollès per a la fabricació d’armes i d’equips agrícoles.

A les ciutats hi ha encunyació de moneda, encara que la circulació es escassa. La moneda visigòtica desapareix i és substituïda per la carolíngia fins l’any 970 que comença l’encunyació del mancús d’or a imitació de les monedes musulmanes, primer al comtat d’Empúries i després a Barcelona i altres ciutats comtals.

El comerç va associat al luxe i a partir del segle X trobem els primers mercats a les ciutats de Barcelona, Urgell, Girona, on els pagesos hi venen els seus excedents productius.

Per que no es pot parlar encara d’una societat feudal? Per què encara és una societat esclavista? Aquesta és una societat en transició. Als segles IX i X hi ha encara una gran propietat pagesa. El poder polític està en mans del comtes fins als anys 1020 i 1030 i després una part important anirà a parar a mans dels senyors feudals. Les relacions feudo-vassallàtiques entre nobles i aristòcrates no apareixen fins al segle XI.

Les rendes que els pagesos paguen als propietaris exclusivament es fan amb una part de la collita i quasi mai en forma de treball. L’esclavatge progressivament va desapareixen entre els segles V i X.


Tots els articles del curs: Història de Catalunya (Edat Mitjana)

Antiguitat tardana a Catalunya: visigots, musulmans i carolingisEls comtats francs a la Marca Hispànica. La institució comtal i la seva projecció territorialEconomia i societat pre-feudal a la Catalunya comtal

Bibliografia recomanada:

Comentaris: