L’Edat Mitjana és el període històric comprès entre la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476 i la conquesta otomana de Constantinoble al 1453.
18/07/2020
| 11/08/2015 | Darrera actualització:Entre els anys 250 i 270 l'Imperi Romà patí greus problemes a la frontera que provocaren el seu col·lapse militar. El control del territori s'anava perdent i l'Estat entrava en una clara decadència.
La Història de l'Imperi romà i d'Europa canviarà radicalment al 312 i que determinarà el esdevenir els segles següents. Es tracta de la conversió al cristianisme de l'emperador Constantí al 312.
Després de les invasions bàrbares i l'establiment de les noves poblacions en l'espai que ocupava l'Imperi romà, a l'antiga Hispània el poder polític dels visigots no estava en absolut establert.
Les tesis històriques tradicionals asseguraven que a partir del trencament entre el món occidental i el món islàmic començava una època fosca per l'Europa. Però en l'actualitat aquesta postura adquireix una nova significació.
Continua sent una incògnita saber com s’organitzava la producció agrària a les societats europees pre-feudals als segles IX i X.
L'Imperi Carolingi, dins l'etapa del Regne dels Francs, és cabdal en la història d'Europa. Compren dos períodes: la dinastia Merovíngia (481-751) i la dinastia Carolíngia (751-987).
Durant el període comprès entre els segles VIII i X es produí una transformació progressiva de les estructures econòmiques i socials a l'Europa occidental molt rellevant, que facilitaria la posterior revolució feudal.
El període baix-medieval correspon amb la consolidació de l’Església com a institució universal. La unió entre el poder reial i l’Església va ser molt important en aquest període.
La desaparició del Regnum a l'Europa occidental donà pas a una multitud de monarquies de tipus feudals, on la figura del rei no desaparegué però patí canvis importants.
Abans de la revolució feudal dels segles XI-XII a Europa només trobem ciutats importants a l'Imperi Bizantí i als territoris musulmans.
El desenvolupament del feudalisme als segles XI-XIII va ser possible pel creixement demogràfic i econòmic que es produí a Europa.
Entre finals del segle XIII i el segle XIV Europa va viure un període de crisi generalitzada. Els primers símptomes d'aquesta crisi van ser les males collites, les epidèmies de pesta i les guerres.
La Guerra dels Cent Anys va ser un llarg conflicte bèl·lic entre la Casa de Plantagenet, d'Anglaterra, i la Casa de Valois, de França.
La crisi per les males collites de principis del segle XIV sumat a l'arribada de la Pesta Negra van provocar la crisi de la Baixa Edat Mitjana, que arribà fins al segle XV.
La crisi de la baixa Edat Mitjana va provocar malestar i revoltes a tota Europa, especialment al segle XIV: en són exemple les revoltes camperoles i la conflictivitat social a les principals ciutats del continent.
Entre el 1378 i el 1417 l'Església visqué un període de crisi durant el qual fins a tres papes rivals es van disputar el reconeixement i la legitimitat dins la Cristiandat.
El llistat de bibliografia recomanada d'aquest curs és un conjunt d'obres que permeten aprofundir en el seu estudi.