Història d’Europa a l’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana és el període històric comprès entre la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476 i la conquesta otomana de Constantinoble al 1453.
Imatge destacada

| 11/08/2015 | Darrera actualització:


L’Edat Mitjana o medieval és el període intermedi de la història d’Europa entre l’edat antiga i l’edat moderna. El seu inici i final el marquen per dos grans esdeveniments: l’inici de l’edat mitjana al segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492. El nom d’aquest període va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè consideraven l’edat mitjana una època fosca situada després d’un dels moments de major esplendor cultural, l’època clàssica.

Articles del curs: Història Medieval a Europa

Roma, un Imperi en decadència
Roma, un Imperi en decadència

Entre els anys 250 i 270 l'Imperi Romà patí greus problemes a la frontera que provocaren el seu col·lapse militar. El control del territori s'anava perdent i l'Estat entrava en una clara decadència.

L’Imperi Romà cristià. La conversió de Constantí (312)
L’Imperi Romà cristià. La conversió de Constantí (312)

La Història de l'Imperi romà i d'Europa canviarà radicalment al 312 i que determinarà el esdevenir els segles següents. Es tracta de la conversió al cristianisme de l'emperador Constantí al 312.

Després de l'Imperi Romà: les invasions bàrbares
Després de l'Imperi Romà: les invasions bàrbares

Després de les invasions bàrbares i l'establiment de les noves poblacions en l'espai que ocupava l'Imperi romà, a l'antiga Hispània el poder polític dels visigots no estava en absolut establert.

Expansió de l'Islam, àrabs i berbers a la Mediterrània (segles VIII-X)
Expansió de l'Islam, àrabs i berbers a la Mediterrània (segles VIII-X)

Les tesis històriques tradicionals asseguraven que a partir del trencament entre el món occidental i el món islàmic començava una època fosca per l'Europa. Però en l'actualitat aquesta postura adquireix una nova significació.

Agricultura i alimentació pagesa abans de la Revolució Feudal
Agricultura i alimentació pagesa abans de la Revolució Feudal

Continua sent una incògnita saber com s’organitzava la producció agrària a les societats europees pre-feudals als segles IX i X.

L'Imperi Carolingi (751-987). L'emperador Carlemany
L'Imperi Carolingi (751-987). L'emperador Carlemany

L'Imperi Carolingi, dins l'etapa del Regne dels Francs, és cabdal en la història d'Europa. Compren dos períodes: la dinastia Merovíngia (481-751) i la dinastia Carolíngia (751-987).

La gènesi de l'ordre feudal
La gènesi de l'ordre feudal

Durant el període comprès entre els segles VIII i X es produí una transformació progressiva de les estructures econòmiques i socials a l'Europa occidental molt rellevant, que facilitaria la posterior revolució feudal.

L’Església: una institució universal en l’ordre feudal
L’Església: una institució universal en l’ordre feudal

El període baix-medieval correspon amb la consolidació de l’Església com a institució universal. La unió entre el poder reial i l’Església va ser molt important en aquest període.

La gènesi de les monarquies feudals
La gènesi de les monarquies feudals

La desaparició del Regnum a l'Europa occidental donà pas a una multitud de monarquies de tipus feudals, on la figura del rei no desaparegué però patí canvis importants.

Les ciutats medievals en el feudalisme i l'expansió comercial
Les ciutats medievals en el feudalisme i l'expansió comercial

Abans de la revolució feudal dels segles XI-XII a Europa només trobem ciutats importants a l'Imperi Bizantí i als territoris musulmans.

La qüestió del creixement medieval (segles XI-XIII)
La qüestió del creixement medieval (segles XI-XIII)

El desenvolupament del feudalisme als segles XI-XIII va ser possible pel creixement demogràfic i econòmic que es produí a Europa.

La desacceleració baixmedieval dels segles XIII i XIV
La desacceleració baixmedieval dels segles XIII i XIV

Entre finals del segle XIII i el segle XIV Europa va viure un període de crisi generalitzada. Els primers símptomes d'aquesta crisi van ser les males collites, les epidèmies de pesta i les guerres.

La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)
La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

La Guerra dels Cent Anys va ser un llarg conflicte bèl·lic entre la Casa de Plantagenet, d'Anglaterra, i la Casa de Valois, de França.

Els efectes econòmics i socials de la crisi baixmedieval
Els efectes econòmics i socials de la crisi baixmedieval

La crisi per les males collites de principis del segle XIV sumat a l'arribada de la Pesta Negra van provocar la crisi de la Baixa Edat Mitjana, que arribà fins al segle XV.

Revoltes camperoles i conflictivitat urbana a la Baixa Edat Mitjana
Revoltes camperoles i conflictivitat urbana a la Baixa Edat Mitjana

La crisi de la baixa Edat Mitjana va provocar malestar i revoltes a tota Europa, especialment al segle XIV: en són exemple les revoltes camperoles i la conflictivitat social a les principals ciutats del continent.

El Cisma d'Occident (1378-1417)
El Cisma d'Occident (1378-1417)

Entre el 1378 i el 1417 l'Església visqué un període de crisi durant el qual fins a tres papes rivals es van disputar el reconeixement i la legitimitat dins la Cristiandat.

Bibliografia Història Edat Mitjana d'Europa
Bibliografia Història Edat Mitjana d'Europa

El llistat de bibliografia recomanada d'aquest curs és un conjunt d'obres que permeten aprofundir en el seu estudi.


Idiomes disponibles: