Història de Catalunya al Segle XX
La Història de Catalunya del segle XX arrenca amb el règim de la Restauració borbònica de 1874 i acaba amb la fi de la dictadura franquista i les primeres eleccions el 1977.
| 26/07/2015 | Darrera actualització: 18/07/2020
Aquest és un Curs d’Història de Catalunya al segle XX d’accés obert i gratuït, que fa un recorregut pels principals fets i esdeveniments que van tenir lloc al llarg del segle XX a Catalunya. La col·lecció d’articles arrenca amb la instauració del règim de la Restauració borbònica el 1874 i arriba fins a la re-instauració del règim autonòmic i les primeres eleccions al Parlament el 1980. És un període carregat d’esdeveniments històrics de primera magnitud pel país: les primeres passes del catalanisme polític, el naixement de l’obrerisme com a moviment social organitzat que portaran a mobilitzar milers de treballadors, l’assoliment de l’autonomia política durant la Segona República, l’esclat de la guerra civil i la dictadura i finalment la reinstauració de la democràcia i el govern de la Generalitat.
Articles del curs: Història de Catalunya (segle XX)
La Restauració borbònica a Catalunya (1874-1931)
Després del Sexenni Democràtic les classes conservadores van reorganitzar-se com a grup de poder amb la col·laboració de l'exèrcit. Conservadors i militars van donar lloc al règim de la Restauració Borbònica (1874-1931).
El Catalanisme polític i l'obrerisme al Nou-cents
Els Fets del Cu-Cut! i les eleccions de 1907 guanyades per la Solidaritat Catalana marquen un punt d'inflexió pel catalanisme polític.
Els anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El 1911 posa en circulació des de la Diputació de Barcelona la idea de crear una Mancomunitat de Diputacions. Al llarg de 1911 s'aconsegueix que la resta de diputacions ho aprovin. Finalment al 1914 es posà en marxa la Mancomunitat de Catalunya.
La triple crisi política i social de 1917
L'impacte de la Primera Guerra Mundial va ser molt important. La triple crisi de 1917 esclatà sobre el règim de la Restauració.
La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d'Estat donant lloc a una dictadura militar amb el suport del rei Alfons XIII.
La caiguda d'Alfons XIII i la proclamació de la República
Les eleccions municipals de 1931 van precipitar la caiguda d'una monarquia molt desprestigiada després del seu suport incondicional a la dictadura de Miguel Primo de Rivera,
La Segona República: el període constituent
El 14 d'abril de 1931 Lluís Companys proclamà des del balcó de l'Ajuntament la República. Francesc Macià es dirigí cap al Palau de la Diputació i de des del balcó proclamà la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica.
Segona República: la Catalunya autònoma (1932-1934)
La Generalitat Republicana inicià el seu recorregut governatiu al 1932 després de l'aprovació de l'Estatut i la celebració de les primeres eleccions al Parlament, on guanyà la coalició liderada per ERC.
Els Fets del Sis d'Octubre de 1934
El 6 d'octubre del 1934 el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
El cop d'Estat de 1936 a Catalunya: les jornades del 18 al 19 de juliol
La victòria del Front d'Esquerres a les eleccions de 1936 van marcar l’inici d’un procés conspiratiu de les forces reaccionàries destinat de forma molt clara a posar en marxa els preparatius del cop d'Estat del 18 i 19 de juliol de 1936.
La Guerra Civil a Catalunya: la revolució de 1936
Fracassat el cop d'Estat dels dies 17, 18 i 19 de juliol de 1936 a Catalunya el triomf republicà donà lloc a la Revolució de 1936 durant els mesos d'estiu.
La Guerra Civil a Catalunya: els Fets de Maig de 1937
Les tensions internes dins el bàndol republicà entre ERC, PSUC, POUM i CNT al voltant de la necessitat de reconduir la situació de la rereguarda van esclatar en forma de conflicte civil el maig de 1937.
La Guerra Civil a Catalunya: la Batalla de l'Ebre i l'exili
La Batalla de l'Ebre va ser el darrer intent de la República per aturar l'avenç franquista sobre València i Catalunya. La República volia demostrar a les potències democràtiques que encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme. Els combats s'iniciaren el 25 de juliol de 1938.
Costos humans i polítics de la Guerra Civil a Catalunya
La quantificació de l'èxode republicà de 1939 i dels costos humans de la guerra és quasi impossible d'obtenir amb exactitud. La seva magnitud i el caos subsegüent que s'originà ho dificulten extraordinàriament.
La instal·lació del franquisme a Catalunya
La instal·lació del franquisme a Catalunya va suposar l'anul·lació de les llibertats democràtiques, la prohibició i persecució dels partits polítics (excepte Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), la clausura de la premsa no adscrita a la dictadura militar i l'eliminació de les entitats d'esquerres.
La Vaga de La Canadenca de 1919
El 5 de febrer de 1919 començava a Barcelona la coneguda popularment com la Vaga de La Canadenca, un dels episodis de lluita social més destacats del nostre país.
Actituds civils i eclesiàstiques al primer franquisme
Durant l'etapa del primer franquisme intel·lectuals de l'òrbita del regionalisme català opten, alguns per la retirada de l'esfera pública i els altres per a la integració dins del sistema franquista. El món regionalista sota la dictadura quedà desfet.
El franquisme a Catalunya: exili republicà i oposició als anys 1940-50
L'exili republicà el van protagonitzar milers de catalans i espanyols que es van veure forçats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per temor a les represàlies per part del bàndol franquista. Una gran part dels primers refugiats, fins a 440.000 anirien a França.
80 anys dels bombardejos feixistes a Barcelona
Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, Barcelona va ser bombardejada per part de l'aviació feixista italiana. 80 anys després es recorden aquells bombardejos feixistes a la ciutat de Barcelona i d'altres punts del país.
[Documental] Barcelona en Tramvia el 1908
Petit documental de la Barcelona dels tramvies de començament del segle XX passant per Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, plaça Lesseps i República Argentina.
[Llibre] Nosaltres, els comunistes catalans
Ressenya del llibre del professor i historiador Josep Puigsech 'Nosaltres, els comunistes catalans'.
Franquisme i regionalisme conservador català: l'últim Cambó
La Lliga Regionalista representà el catalanisme conservador que durant el primer terç del XX havia estat hegemònic, però que amb l’arribada de la Segona República quedà desplaçat per ERC
Població urbana a Catalunya el 1900 (mapa)
El 1900 Catalunya tenia una població d'1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona.
