Cristòfor Colom i la travessia de l’Atlàntic

Cristòfor Colom va fer tot el possible per convèncer la monarquia castellana perquè financessin el seu projecte de descobriment d'una nova ruta més ràpida per arribar a l'Àsia.
Imatge destacada

| 12/06/2020 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Cristòfor Colom i la travessia de l’Atlàntic

El projecte de Cristòfor Colom de robar la ruta occidental per arribar a Àsia no era una idea original seva. Autors com Aristòtil i Estrabó defensaven la possibilitat de circumnavegar el planeta. Un autor de l’època, Paolo Toscanelli (florentí) tenia una idea molt clara (que Colom va fer seva): la possibilitat certa que l’Àsia descrita per Marco Polo es trobés on realment hi ha Cuba i per tant un viatge cap a Àsia per occident era factible.

Paolo dal Pozzo Toscanelli
Retrat del florentí Paolo dal Pozzo Toscanelli

Els portuguesos van demanar a Toscanelli la seva opinió sobre com encarar el seu projecte d’arribada al sud d’Àfrica. La resposta de Toscanelli va ser un mapa el 1474. Entre Europa i l’Àsia descrita per Marco Polo Toscanelli defensava que hi havia unes 5.000 milles. Era un viatge llarg, però existia una illa un cop passada una tercera part del viatge on es podia fer una parada tècnica.

El problema era que aquesta illa imaginada era l’Antillia. Si seguies navegant, ja et trobaves amb Cipangu (Japó) i un cop arribats al Japó el següent pas era arribar a l’Àsia continental. Un nou mapa de 1492, de Martin Behaim, seguia aquest mateix esquema.

Portugal no confiava en aquesta ruta i va rebutjar la proposta de Toscanelli. Tothom pensava que el viatge per occident cap a Àsia no eren 5.000 milles sinó el doble, com a mínim, i amb els vaixells de l’època era impossible arribar. No està del tot clar però es creu que Colom va tenir accés a la informació de Toscanelli. Colom era autodidacta en tots aquests assumptes. Generà un projecte de viatge a Àsia per occident que intel·lectualment era inviable, un desastre. Aquest projecte va ser el que defensà a Portugal i Castella i no és d’estranyar que li diguessin sempre que no.

Projecte de Colom:

Ara sabem que la circumferència terrestre fa 360°. A l’època de Colom no tots es posaven d’acord en la superfície que ocupaven els continents en el Planeta. Com a únic oceà pensaven en el que hi havia entre Europa fins a arribar a Àsia.

Cristòfor Colom es quedà amb la dada de D’Ailly perquè suposava fer el viatge més curt. Colom afirmà que Pierre d’Ailly no havia tingut en compte a Marco Polo (que considerava que l’Àsia era molt més gran). Li serví per dir que hi havia 28° menys de distància.

Lobjectiu de Colom era arribar a Cipangu (el Japó). Als seus càlculs restà 30° menys per Cipangu. Deia que l’autèntic viatge començava a les Canàries, a 9° al sud de la península Ibèrica. Li restà uns altres 9°. Per arrodonir va treure 8° més al·legant que quan d’Ailly va establir que l’oceà ocupava 135°, es basava en un autor grec, Marí de Tino, que segons Colom sobrevalorava les distàncies.

Colom afirmà que entre les Canàries i el Japó hi havia 60°. Pretenia demostrar que el món era més petit.

El següent pas era transformar els 60° en milles. Avui dia se sap que 1° terrestre són 60 milles. Colom, per fer la conversió de graus a milles, utilitzà els autors que defensaven les milles més curtes (les milles àrabs). El seu càlcul va ser: 1° = 40 milles. Per tant era: 60° x 40 milles = 2.400 milles (distància real de Canàries). Al Japó és de 10.600 milles.

Colom va fer un altre càlcul. Les 2.400 milles del seu viatge les transformà en llegües: 750 llegües. Aquest és el número que defensà. En la realitat entre l’illa del Ferro a Canàries i Barbados (Antilles menors) hi ha 750 llegües. Això ha donat peu a teories que assenyalen que Colom tenia tan clar el seu viatge, això es deu al fet que potser Colom sabia alguna cosa, tenia informació privilegiada. Teoria del pre-descobriment.

Cristòfor Colom jugà amb aquesta informació per aconseguir el finançament del viatge. La teoria del pre-descobriment va ser estudiada per l’historiador Juan Manzano, en dos llibres “Colom i el seu secret” i “Cristòfor Colom, set anys decisius de la seva vida“.

La figura de Cristòfor Colom

El lloc de naixement de Colom no és el fet important en la seva figura. Que fos nascut a la ciutat de Gènova el 1451 o fins i tot quinze anys abans és secundari (la seva data de naixement no és del tot clara). Es pot dir que Colom ja no és d’enlloc.

El que sabem del cert de Cristòfor Colom és que va esdevenir almirall de Castella i posteriorment caigut en desgràcia. El seu lloc de naixement no té més importància. Colom va ser un home autodidacte. Va estar nou anys a Portugal però tot el que es conserva d’ell està escrit en llatí i espanyol, amb molts errors. Sembla que no sabia escriure en cap altre idioma. Parlava genovès, portuguès i malament el castellà. Fou el típic mariner de la Mediterrània.

Cristòfor Colom
Retrat de Cristòfor Colom

Colom probablement era el més interessat a amagar la seva procedència. D’origen humil i sense estudis. El seu fill, que va escriure la seva biografia, s’ho inventà tot. Colom tenia molta convicció interna. Cap als anys 1470-1471 es va fer mariner, començà a navegar per tota la Mediterrània. El 1476 decidí viatjar a Portugal (segons descriu l’historiador Jacques Heers en la seva biografia) perquè el seu germà Bartomeu Colom ja estava instal·lat allà.

Colom es casà amb una dama portuguesa, Felipa Moniz Perestrello, filla del primer governador de l’illa de Porto Santo (Madeira). El seu avi, Filippo Pallastrelli, era un navegant d’origen llombard. Cristòfor Colom es casà amb la filla d’un compatriota. A partir d’aquest moment Colom s’instal·là a l’illa de Porto Santo a Madeira.

El 1478 començà a navegar amb els portuguesos per l’Atlàntic. Adquirí experiència en navegació, molt important. Com a mínim sabem que freqüentava els mars des d’Irlanda fins al Golf de Guinea. Bé sigui per les idees de Perestrello o per la seva experiència portuguesa, Colom es va fer una idea que més enllà de l’oceà hi havia terra i aquesta terra era a prop. Aquesta idea estava en l’ambient dels mariners portuguesos contemporanis a Colom.

A l’època es parlava del famós “pilot anònim“, navegant que tenia informació de primera mà sobre les Antilles. Hauria sigut un navegant que per culpa dels vents ensopegà amb Amèrica. Aquest “pilot anònim” va transmetre la informació a Colom, segons aquesta teoria. Però per què només a Colom?

El projecte de Colom. Les propostes a Portugal i Castella

Cristòfor Colom l’any 1484 oferí el seu projecte al rei de Portugal. Es comprometia a trobar la ruta cap al Japó, que assegurava, es trobava a 2.400 milles. Els erudits portuguesos deien que allò era inviable. Colom va tenir mala sort. El 1484 Diogo Cao tornà al sud d’Àfrica equivocadament. Argument del rei per negar el viatge a Colom.

El 1485 Colom oferí el seu projecte a Castella. Colom estigué allotjat al Monestir de la Rábida, a Palos de la Frontera (Andalusia). Era un lloc molt particular per tractar-se d’un monestir franciscà. Sembla que Colom buscà el suport dels franciscans de forma molt clara, però l’historiador Jacques Herres afirma que Colom, que ja havia enviudat i tenia un fill, anà al monestir a visitar a la seva cunyada que vivia allà, perquè s’encarregués del seu fill. Buscava suport familiar.

Cristòfor Colom connectà amb dos frares, fra Antonio Marclina (home amb inclinació pels viatges) i fra Juan Pérez (havia estat confessor de la reina). Juan Perez li donà una carta de recomanació perquè s’introduís en la Cort Castellana. Molt ràpidament, el 1485, connectà amb altres personatges importants com Alonso de Quintanilla i Lluís de Santàngel.

Entre 1486 i 1487 Colom era simplement un estranger pobre que arribà a Castella. Ja havia presentat el seu projecte de viatge a una comissió. La comissió va dictaminar el 1487 que el viatge de Colom era impracticable. Argumentava que l’Àsia es trobava a 9.800 milles i que amb els vaixells existents ningú podia ser capaç de navegar 10.000 milles. Mentrestant Colom es mantenia de la caritat dels reis. De totes maneres els reis Catòlics el 1487 no van trencar les relacions amb Cristòfor Colom, perquè tothom estava convençut que la guerra de Granada s’acabaria aquell mateix any i es podrien alliberar recursos econòmics per encetar una nova etapa de descobriments.

La guerra de Granada s’hauria hagut d’acabar el 1487, però es desencadenà una guerra civil que durarà fins a 1491.

Colom entre els anys 1487-1488 estava bastant desesperat. Es dedicà a vendre llibres i dibuixar mapes. El 1488 va rebre una carta del rei de Portugal que li demanava que tornés a Lisboa per tornar a exposar el seu projecte. Tot indica que el rei de Portugal l’any 1487 havia enviat una expedició des de les Açores en direcció oest, a Àsia. Sortint de les Açores, amb els vents en contra, no van trobar res.

Cristòfor Colom va tenir mala fortuna, perquè quan es trobava en la Cort portuguesa, l’any 1488, van tenir notícies del navegant Bartolomeu Dias, que havia arribat al sud d’Àfrica i deia tenir una ruta factible per arribar a Àsia. El rei de Portugal despatxà a Colom. Entre 1489-1491 Colom passà tres anys agònics a Castella procurant convèncer els Reis Catòlics perquè li financessin el seu viatge. Van ser uns anys complicats per Colom.

Un personatge important per a Colom, el seu germà gran Bartomeu Colom, se sap que el 1488 marxà a Anglaterra per oferir el viatge del germà al rei Enric VII. El rei contestà que no estava interessat en aquest projecte de moment. Colom buscà en aquests anys un patró privat que no fos la monarquia. Contactà amb els nobles més importants del sud d’Espanya, entre ells el duc de Medina Sidònia, a qui no li interessà el projecte. Se li oferí el projecte al duc de Medinaceli (Luís de la Cerda y de la Vega), que era més obert a escoltar, i demostrà major proximitat cap a Colom. El 1491 el duc de Medinaceli es convertí en el protector de Colom.

L’any 1491 va ser un moment crucial per Colom. La ciutat de Granada estava a punt de caure, però a Colom els reis catòlics el despatxaren dient-li que el projecte no els interessava. Es diu que Bartomeu Colom el 1491 va viatjar a França per intentar aconseguir diners per al viatge del germà. No està clar aquest viatge. L’element que va fer canviar d’opinió els Reis Catòlics per donar el vistiplau al viatge de Colom va ser el suport financer que va rebre de Lluís de Santàngel.

Santàngel va fer una aposta molt decidida l’any 1491 pel projecte de Cristòfor Colom. Aquest banquer estava molt ben situat dins la cort de Ferran el Catòlic. En l’àmbit burocràtic tenia el càrrec d’Escrivà de ració (superintendent d’Hisenda, encarregat de supervisar les despeses de la Casa del rei Ferran d’Aragó). I també era el tresorer de la Santa Germanor, institució castellana (espècie de policia de l’època). Santàngel permeté els Reis Catòlics de disposar de diners en efectiu per realitzar el viatge de Colom.

Sepulcre reial d'Isabel i Ferran
Sepulcre dels reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó a la Capella reial de Granada

Finalment el 2 de gener 1492 va caure la ciutat de Granada. Els Reis Catòlics demanaren tornar a revisar el projecte de Colom. Moltes personalitats donaren suport a Colom. La monarquia no podia rebutjar el seu projecte de viatge. No deixa de ser estrany quan l’abril de 1492 els reis finalment donaren el seu sí al viatge i Colom entregà les seves condicions per fer el viatge.

Com s’atrevia Colom a demanar tot allò que demanava i per què els reis van acceptar? És tot molt ambigu. El document de les “Capitulacions de Santa Fe” d’abril de 1492 contenen les demandes de Colom. Colom va fer que aparegués la idea que ell ja havia estat a Amèrica (teoria del pre-descobriment). Demandes:

  1. Fer Colom almirall, a ell i als seus descendents. Primer almirall hereditari. Tipus de càrrec assimilat al càrrec existent a Castella.
  2. Càrrecs polítics: virrei i governador general de les terres descobertes. Per a qualsevol càrrec polític que s’hagués de triar a les noves terres era Colom qui triaria 3 candidats. Els reis escollirien a 1 dels tres. Això va ser una equivocació lliurar tot el poder a 1 persona. Els reis Catòlics estaven improvisant i després van haver de rectificar de mala manera.
  3. Part econòmica: oferir a Colom el 10% de les riqueses trobades.
  4. A qualsevol problema jurídic, Colom sempre havia d’estar representat. No s’arribà a aplicar:
  5. Qualsevol operació econòmica que es realitzés, Colom tenia reservat 1/8 del possible benefici.

En aquestes capitulacions, de religió no se’n parlava. Aquí es parlava de negocis i beneficis econòmics.

Pressupost del viatge de Colom

Vaixells:

La sort de Colom va ser haver fet contactes amb els germans Pinzón, que tenien prestigi, justament el que li faltava a Colom, estranger i amb un projecte molt rar. L’expedició estava formada per 90-120 homes. La xifra més real la situa en uns 100 homes.

Diari del primer viatge de Colom

El diari de Colom no es conserva. El que anomenem el “diari de bord” de Colom és en realitat un extracte realitzat per Bartolomé de les Cases. El viatge a Amèrica s’inicià el 3 d’agost de 1492.

Ruta del primer viatge de Colom a Amèrica
Ruta del primer viatge de Colom a Amèrica

3 d’agost 1942. Inici del viatge des del port de Palos. Per què no van sortir de Cadis? El port de Cadis estava abarrotat de vaixells perquè els jueus estaven marxant de la península a conseqüència de la seva expulsió.

6 de setembre. Arriben a les Canàries i començà el viatge. Allà es trobaren a 3 caravel·les portugueses, que el que fan va ser evitar que Colom entrés en aigües de Portugal. El rumb de Colom seguí una línia recta. Colom enganyà als seus mariners des del primer moment sobre les llegües que havien de navegar.

16 de setembre. Entren al Mar dels Sargassos (enorme extensió de mar de color verd per la seva quantitat d’algues surant). Colom estava convençut que per aquesta ruta arribarien a Àsia, acostant-se al Paradís Terrenal.

22 de setembre. Colom digué als seus mariners que podran tornar a Espanya gràcies al vent.

25 de setembre. Primer albirament fals de terra. Comencen a estar nerviosos.

3 d’octubre. Ja s’havien navegat més de 750 llegües i encara no veuen per enlloc la terra.

6 d’octubre. Martín Alonso Pinzón proposà a Colom variar el rumb perquè creia que s’havien passat el Japó. Colom no hi estigué d’acord i continuà amb el seu rumb que segons ell els portarien directes a terra.

7 d’octubre. Colom acceptà variar la ruta. Se’n van lleugerament a sud. Si no haguessin pres aquest rumb, haurien arribat a Florida. Florida no tenia res a veure amb Cuba i les Bahames. Primer ultimàtum a Colom de dos dies.

8 d’octubre: ruta fàcil, amb aires favorables.

10 d’octubre: jornada de navegació molt llarga. Els tripulants van començar a patir. Ja no aguantaven més. Colom ja diu clarament que van a les Índies (Xina) i s’obliden del Japó. El 10 d’octubre se li tornà a donar a Colom un segon ultimàtum per trobar terra. Després d’aquest motí general, Manzano creu que Colom es va veure obligat a revelar el seu secret.

La matinada de l’11 al 12 d’octubre es produí l’albirament de terra. Les llegües que deia Colom que havien navegat, les de veritat, van ser 1.098 llegües. El problema és que a les 22.00 h del dia 11 Colom va dir que ha vist una llum a l’horitzó. Es busquen dos testimonis perquè ho testifiquessin. Una persona li donà la raó i l’altra no. Colom tenia molt d’interès a trobar terra. Els reis havien establert que el primer que veiés terra tindria un premi de 10.000 maravedisos a l’any de per vida. Colom com que va ser el primer a veure la terra es quedà amb el premi.

12 d’octubre: a les 02.00 h es produí l’albirament ja definitiu. Rodrigo de Triana albirà la platja. Automàticament Colom esdevingué virrei i governador d’aquells territoris. Si es produïa un nou motí entre la tripulació, el càstig podria ser la pena de mort. Colom no va ser mai un bon polític.

Colom desembarcà a una petita illa de les Bahames, anomenada en la llengua dels indis Taino (ètnia Arawak) illa Guanahani. Colom l’anomenà com a Illa de Sant Salvador. Els anglesos la diran després Illa Wathing.

Seguidament Colom començà a navegar per aquestes aigües i descobrí la resta de les petites illes de les Bahames. Colom pensava que estava en un arxipèlag d’Àsia. Intentà descobrir Cipangu, per orientar-se sobre on estava Àsia.

Primers contactes amb els indis

La primera població indígena que es va trobar Colom va ser la dels indis Taïnos. Cristòfor Colom va intentar fer una descripció d’aquesta gent el més encertat possible perquè el lector europeu es fes una idea. Colom dirà d’ells que el seu cabell li recordava al d’una cua de cavall. Per descriure l’actitud dels indis va dir que eren mansos. De la primera cosa que es fixà va ser sobre si anaven armats. No tenien ferro i no coneixen l’acer. Colom té una frase definitiva: dirà que els indis semblaven bons per enviar-los a treballar.

Mapa dels territoris de la població precolombina dels Taïnos
Mapa dels territoris de la població precolombina dels Taïnos. Font: Wikipedia.org

Cristòfor Colom presentà tot el que va veure de la manera més agradable possible. La realitat era una altra. El que es trobà va ser una gent molt pobra i sense or. Només alguns caps, els cacics, tenien or. Això va fer posar molt nerviós a Colom.

El científic Alejandro Lipschutz publicà als anys 1960 l’obra “El problema racial en la conquista de América” on analitzà la quantitat de vegades que Colom escrigué la paraula “or” a les seves notes: 83 vegades sortia mencionada la paraula durant els noranta dies que va estar en viatge. Era l’obsessió de Colom.

28 d’octubre. Colom començà a navegar per la costa de Cuba. Preguntava a on hi havia l’or però els indis mai li van dir la veritat. També li diran que més enllà hi havia els “carib” que eren antòfags. A Cuba preguntà com es deia aquest territori. De les primeres respostes li diuen “Colba” i ell ho transformà en Cipangu. També ho arribà a transformar en Catay (Xina). Li van dir a Colom que on hi havia or era a Bareque (actual Haití). Els espanyols l’anomenaren “La Española“.

21 de novembre. Martín Alonso Pinzón se separà de la resta i descobrí l’illa de “La Española” (illa dels actuals estats d’Haití i República Dominicana). Tots començaven a estar nerviosos perquè no trobaven or. Hi havia mal relació amb Colom. A la nau de Colom s’embarcaren diversos indis que li indicaren que l’or estava a Civao (la muntanya) i Colón confongué Civao amb Cipangu.

24-25 de desembre. Cristòfor Colom cometé un error com a navegant. Marxà a dormir i deixà al comandament del vaixell al contramestre, però aquest també marxà i es quedà al comandament un tripulant de baix rang. El vaixell es desfonà i com que eren a prop de la riba no morí ningú. Tots es retrobaren a Haití.

Guacanagarix (cacic, líder dels taïnos) de la zona nord d’Haití va ser un dels primers amb qui Colom establí contacte. Amb ell Colom decidí que amb les restes de vaixell enfonsat (la fusta) construirien un fort: Fort Nativitat. Colom trià 39 homes amb la missió de quedar-se allà uns quants mesos.

Situació del Fort Nativitat a l'Illa de la Española
Situació del Fort Nativitat a l’Illa de la Española

6 de gener de 1493. Es retroba tot el grup. Ja tenen clar que arriba l’hora de tornar a Castella. El 16 de gener es va emprendre el viatge de tornada.

A Colom li costà tres setmanes trobar els vents que li permetien emprendre la volta a Europa. A l’altura de les Açores es presentaren algunes dificultats. El vaixell de Martín Pinzón arribà a Galícia mentre el vaixell de Colom ho va fer a Lisboa i allà Colom va poder explicar en primera persona al rei de Portugal seu viatge. A mitjans de març de 1493 Colom entrà novament al Port de Palos i pràcticament al mateix temps entrà el vaixell de Martín Pinzón procedent de Galícia. Arribà molt malalt i al cap de pocs dies morí. Un enemic molt clar de Colom que desapareixia.

L’abril de 1493 Colom va a la recerca dels Reis Catòlics, que eren a Barcelona. Els Reis es quedaren impressionats perquè en cinc mesos Colom organitzà una nova gran expedició formada per 7 vaixells amb 1.500 homes i que costà 9.150.000 maravedisos. Els Reis Catòlics van pagar sense cap problema.

Entre 1493-1496 es realitzà el segon viatge de Cristòfor Colom. Ja no era un viatge d’exploració sinó de colonització. Els reis Catòlics van pactar amb Portugal el repartiment dels territoris. Volien assegurar-se que les noves terres descobertes fossin controlades per Castella. Van apel·lar al Papa Alexandre VI per tal que publiqués una sèrie de butlles favorables als seus interessos.

Alexandre VI era vassall del rei d’Aragó i no va tenir cap problema en beneficiar els Reis Catòlics. Emetrà fins a 5 butlles.

Per evitar més problemes se signà el famós Tractat de Tordesillas de 1494. S’establia que fins a 370 llegües a l’oest de Cap Verd, el que es trobés pertanyia a Portugal (això incloïa una porció molt gran de l’actual Brasil). Portugal ja sabia alguna cosa d’aquelles terres. El 1500 Portugal descobrí aquelles terres. Quan es va signar el tractat va ser el moment del segon viatge de Colom.

Segon i tercer viatge de Colom

Amb 17 vaixells i 1.500 homes, Colom va fer una aposta forta. L’expedició costà 9.150.000 maravedisos. Va ser molt especial el perfil de gent que acompanyà a Colom. Deixant de banda els mariners, l’acompanyaven 1.200 persones, que corresponen a:

El grup de soldats i voluntaris nobles estava dirigit pel català Pere Margarit i al front dels religiosos hi havia un altre català, Bernat Boïl, que actuava com a vicari general (representant màxim dels Reis per als afers religiosos).

Colom havia dit a tothom que aquelles terres estaven plenes d’or. La idea és que és molt fàcil fer-se ric. Cristòfor Colom creà una falsa imatge d’Amèrica. Quan el grup arribà a la costa nord de l’Espanyola, en un viatge molt fàcil de vint-i-un dies, es van dirigir directament al Fortí Nativitat on 39 homes romanien allà des del primer viatge de Colom. Però Colom descobrí que el fortí havia estat destruït i que els homes havien estat morts i enterrats de mala manera. Colom demanà explicacions al cacic dels indis, Guacanagarix.

El cacic li donà excuses vagues i donà les culpes a un cap indi de l’interior de l’illa, Caonabó, que va dirigir un atac contra els espanyols. A Colom ja li van valdre les explicacions. Decidí no construir una ciutat allà i busca un altre emplaçament a la costa nord. Fundà la primera ciutat batejada com La Isabela. En un termini molt breu Colom posà en marxa el seu projecte de colonització.

La Isabela
Situació de la primera ciutat fundada pels castellans al Nou Món, La Isabela

La idea de Cristòfor Colom era la de reduir al màxim les despeses d’infraestructura per obtenir els màxims beneficis possibles. Que el procés de colonització fos el més barat possible per tenir més beneficis. S’aixecaren una sèrie de factories-fortaleses seguint el model de Portugal on un grup reduït d’espanyols a sou de la corona havien de vigilar i controlar el pagament per part dels indis d’un tribut, bàsicament or. El que no pagava rebia un càstig. El sistema es controlava des de les factories-fortaleses.

Al mateix temps que els indis treuen pols d’or, els indis havien d’alimentar als espanyols. Començà la pressió sobre l’indi perquè produís el menjar. L’indi era qui havia de construir les fortaleses, els allotjaments. Per descomptat tot sota una terrible pressió. Hi havia molt mal ambient. Comencen a haver-hi febres. Al cap de poc d’arribar a Amèrica Colom envià 12 vaixells de tornada, on marxaren 200 persones que no es van trobar amb el que Colom els havia promès.

Entre 1494 i 1495 s’aixecaren 7 fortaleses. Colom començava a tenir problemes amb Boïl i Margarit. Colom tenia problemes amb els espanyols i amb els indis que començaven a demostrar que no estaven satisfets amb la presència dels estrangers. Cert moviment de resistència.

Sortida de Colom: organitzà una expedició per explorar nous territoris. Colom marxà de l’Espanyola entre l’abril i el setembre de 1494. Al capdavant de la nova ciutat de La Isabela deixava al comandament el seu fill Diego Colom. Colom marxà amb tres vaixells.

Colom descobrí tota la costa sud de Cuba. Un acompanyant religiós de Colom que havia llegit a Marco Polo començà a dir que les terres no s’assemblaven a les descripcions fetes per Marco Polo. Allà hi havia fam, malalties i mosquits, però ni rastre de la Xina. La reacció de Colom va ser amenaçar el capellà i obligar a tots els tripulants a signar una acta redactada per un escrivà on es deia que la costa sud de Cuba era Àsia, i punt.

Posteriorment van descobrir Jamaica. Quan Colom tornà a La Isabela es trobà que Boïl i Margarit havien tornat a Castella on van queixar-se de l’actitud autoritària de Colom als reis. Protestaven pel mal govern de Colom. Colom començà a tenir un problema seriós. En anar-se’n Colom la gent de les factories es començaren a viatjar per l’interior de l’illa i a destruir tot el que veien pel camí. La situació se li escapà de les mans. Començava una pressió terrible sobre els indis.

El setembre de 1494 organitzà una expedició a l’interior de l’illa amb 200 homes d’infanteria i 20 cavalls per derrotar el cap indi Caonabó que era qui estava creant problemes. Es produí un enfrontament desigual a la batalla de Vega Reial de 1495. Aquí va ser on Colom proposà com solució esclavitzar als indis que presentaven batalla. Era per la qüestió de l’or.

El primer contingent d’indis enviats a la península Ibèrica va estar format per 500 indis. 1/3 part dels indis morí en el viatge. Colom tenia molt clar que cada esclau es podia vendre per 5.000 maravedisos, preu molt competitiu, perquè Portugal els venia a 8.000 maravedisos. La reina a partir 1496 ja protestà. En 1500 tornà a protestar. La reina no estava d’acord en esclavitzar als indis. No s’oposava perquè fos moralment negatiu, la reina tenia molt clar que els indis havien de romandre a la seva terra perquè era allà on s’havien d’esclavitzar, perquè era allà on es trobava l’or. Entre 1494-1497 van ser enviats a Castella 1.500 indis. Després l’assumpte es tallà.

La primavera de 1496 Colom era conscient que havia de tornar a Castella perquè sabia que Boïl i Margarit estaven treballant en contra seu. Colom deixà als seus dos germans al capdavant de l’Espanyola. Entre 1496-1497 Colom es va poder defensar molt bé de les crítiques que s’havien fet contra ell. Aconseguí que els Reis Catòlics tornessin a confirmar-ho respecte als seus càrrecs polítics.

El 1498 Colom organitzà el tercer viatge, ara amb 8 vaixells. Ell només portava 3 vaixells. Colom posà rumb a les illes de Cap Verd, a aquesta altura creuà l’Atlàntic i aconseguí arribar a terra ferma a l’illa Trinitat i xocà amb la costa de Veneçuela a la península de Paria. Va passar que Colom pensava que l’aigua per la qual navegava era dolça. Només un riu molt cabalós és capaç d’introduir aigua dolça mar endins (riu Amazones). Colom digué que estava davant d’un riu molt poderós, que només podia estar en un continent. Era el gran riu que tots els autors situaven en el Paradís Terrenal, aquesta era el senyal que per fi estava navegant davant del Paradís, situat a Àsia. Òbviament no era així.

Posteriorment es dirigí cap a l’Espanyola, a la costa sud perquè en l’últim viatge el seu germà Bartomeu Colom havia construït la ciutat de Santo Domingo. Es trobà una situació molt diferent. S’estava produint una revolta en contra dels seus germans, dirigida per Francisco Roldán, que es queixava que els germans Colom estaven desenvolupant un tipus de govern molt dur. Els acusaven d’apoderar-se de l’or que s’obtenia de forma il·legal i tot això conduí a una revolta contra l’almirall i els seus germans.

Colom cometé el seu principal error polític. Per posar fi a la revolta l’única cosa que se li va ocórrer va ser repartir terres i repartir indis als revoltats. Però estava repartint coses que no eren seves. Les terres eren de la Corona, no seves. Aquest va ser l’error de Colom. Colom alterà l’ordre jurídic. El següent error va ser demanar l’enviament d’un jutge per tractar els problemes que estaven sorgint. En 1500 aparegué a La Española un personatge clau, Francisco Bobadilla. Per a sorpresa de Colom no era només un jutge imparcial enviat pels reis sinó que portava dos papers. Els reis l’havien nomenat com nou governador general de l’illa i Cristòfor Colom quedava destituït de tots els seus càrrecs polítics. A més Colom i els seus germans van ser fets presoners i enviats de tornada a la península per ser jutjats.

El procés contra Colom s’inicià el 1500. Ha estat estudiat a fons per Consuelo Varela en el seu llibre “La caída de Cristóbal Colón: el juicio de Bobadilla“. A Colom el van culpar de cometre abusos d’autoritat, execucions sense judici previ…

A partir de 1499 Colom va ser destituït de tots els seus càrrecs polítics. Conservà el títol d’almirall. A partir d’aquest moment la corona va fer el següent. Qualsevol persona podia viatjar al Nou Món, sempre que complís amb una sèrie de requisits, entre els quals, signar una capitulació (1499). El particular que volia viatjar al nou Món havia de buscar-se el finançament i organitzar el viatge. A canvi del permís per realitzar el viatge, havia d’entregar a la Corona una 1/5 part dels beneficis que podia obtenir (el cinquè reial).

Una altra novetat que trencava amb Colón era que en el cas de descobrir noves terres, la Corona no estava obligada a nomenar com a governador general dels territoris descoberts als descobridors. El monopoli de Colom desaparegué i molta gent va començar a viatjar a Amèrica: Peralonso Niño i Cristóbal Guerra van realizar un viatge molt important perquè arribaren a l’illa Margarita (Veneçuela), zona molt rica en perles.

Una de les novetats que apareixen en el llibre de Juan Manzano és que en 1494 tot semblava indicar que Colom tornà al setembre a la península Ibèrica, però fins a gener-febrer del 1495 hi ha uns mesos foscos. Ningú sabia que havia passat. La hipòtesi és que Colom en secret va emprendre un viatge a la costa de l’actual Veneçuela, descobrí les perles i no digué res als Reis Catòlics. Els enemics de Colom que coneixien aquests viatges ho van dir als reis. Així s’anava gestant una certa enemistat entre Colom i els Reis Catòlics. Ajudaria a entendre el tercer viatge de Colom, tan estrany.

Amerigo Vespuccio (1454-1512), florentí que acabà treballant a Sevilla, realitzà entre 1501-1502 un viatge finançat per Portugal. L’objectiu era explorar el Brasil. No es té clar fins a quin punt va arribar.

Independentment del lloc on podria haver arribat Vespuccio, després de realitzar-se el viatge va generar una idea: això ja no era Àsia. Tot indica que Vespuccio va tenir la idea que això era un “Mons Novus“. El navegant i cartògraf Juan de la Cosa després d’aquest viatge realitzà un mapa el 1500 on es dibuixaven les terres descobertes, sense posar-los un nom nou però tampoc les assimilà a Àsia. No s’atreví a fer el pas. Qui si s’atreví va ser Amerigo Vespuccio. El que passava era que la ficció que aquestes noves terres poguessin formar part d’Àsia era molt útil per seguir trobant diners per fer els viatges. L’error de Colom de pensar que allò era Àsia resultava encara útil.

Quart viatge de Colom

El quart viatge de Colom va produir-se entre 1502 i 1504. Colom havia estat posat en llibertat. Ara Colom passava a ser un particular com un altre qualsevol. Parí amb 4 naus. Es parla d’una tripulació molt jove, entre els 13-16 anys, poc apta. Els vaixells abans de sortir estaven destrossats. Com que tenia pressa repetí la ruta del segon viatge. En vint-i-un dies travessà l’Atlàntic.

Quart viatge de Colom.
Quart viatge de Colom. Font: Wikipedia.org

Entrà per l’arc de les Antilles, arribant a Santo Domingo. Aquí es produí un fet típic de Colom. Quan arribà a l’Española hi havia un nou governador, Nicolás de Ovando. Colom no tenia permís per desembarcar a l’illa de la Española. Colom va haver d’aguantar aquesta situació. Bobadilla preparava una flota de retorn amb tot l’or tret fins llavors. Colom els advertí que estava pròxim un huracà. Bobadilla no li va fer cas i dels 30 vaixells que formaven part de l’expedició s’enfonsaren 25. Tot l’or es va perdre. Aquest va ser el motiu pel qual fins a 1518 no es començà la conquesta de Mèxic.

Colom en el seu quart viatge es dirigí a Centreamèrica. Anà a parar a Hondures. Tot indica que estava buscant un pas, la ruta que el portés més enllà de l’Àsia que havia descobert, ja que li semblava un territori poc interessant.

Ell volia arribar a l’Àsia de Marco Polo. A l’alçada de 1501-1502 el pas pel sud no es trobava. Cristòfor Colom el buscà per l’Amèrica Central i es va a trobar que aquest pas no existia. Colom realitzà una molt difícil navegació per Centreamèrica fent una ziga-zaga. A Panamà s’enfonsaren dos vaixells. Amb els dos últims vaixells Colom es va dirigir a Cuba i finalment desembarcà a Jamaica (Santa Glòria) perquè els altres dos vaixells s’estaven podrint i s’enfonsaren. Colom passa un any com nàufrag a Jamaica. Demanà ajuda i els enviaren de tornada a la península Ibèrica. Tornà el 1504 pràcticament esgotat. El 1506 morí a Valladolid.

La família de Cristòfor Colom, bàsicament el seu fill gran Diego Colom, a partir de 1508 van iniciar uns judicis en contra de la Corona, coneguts com els Plets Colombins (1508-1565). La família Colom reclamava que les capitulacions signades per Colón eren un contracte vinculant i el que sostenia la corona era que eren una mercè, que la corona podia donar i podia treure. La família Colom rebé el títol d’almirall però el gruix de càrrecs es perderen.

Els plets colombins són molt interessants per als historiadors perquè allà hi ha una gran quantitat de documentació on apareixen testimonis que comenten molts detalls de Colom.

El nom d’Amèrica

La gran injustícia que se li fa a Colom és que Amerigo Vespuccio publicà una carta on aparegué el concepte de “Mons Novus” el 1503 a París. L’edició verificada és la d’Augburgo de 1504. Allà s’explicava el viatge de Vespuccio. Explicava que allò que s’havia descobert era un quart continent.

El 1507 2 geògrafs estaven realitzant una nova edició de la Geografia de Ptolemeu. Són M. Waldseemüller i M. Ringmann. A l’hora d’escriure una introducció del llibre de Ptolemeu es van fer ressò de les novetats que s’estaven produint. La idea del quart continent l’havia formulada Amerigo Vespuccio el 1503. Els dos geògrafs alemanys van decidir que a les noves terres descobertes se les batejarà com a Amèrica en honor a Vespuccio. Sembla que el veritable convençut en anomenar les noves terres com a Amèrica era Ringmann, perquè quan morí el 1511, l’altre autor dibuixà nous mapamundis els anys 1513 i 1516 on ja no anomenava a aquestes terres amb el nom d’Amèrica. El nom d’Amèrica desaparegué i utilitzà una fórmula força llarga.

Gerhard Mercator
Retrat de Gerhard Mercator

El geògraf que realment aconseguí implantar el nom d’Amèrica va ser Gerhard Kremer (conegut com a Mercator) qui realitzà un mapamundi el 1569, on per primera dibuixà Amèrica de Nord, Centreamèrica i Sud-amèrica. La monarquia castellana va fer servir fins al segle XVIII el terme de les “Índies”.


Tots els articles del curs: Conquesta i Colonització d'Amèrica (segles XVI-XVIII)

Els viatges de descobriment del món dels portuguesosCristòfor Colom i la travessia de l'AtlànticAntilles Espanyoles: conquesta i ocupació (1492-1519)Imperi Asteca: conquesta d'Hernán Cortés (1519-1521)Imperi Inca: conquesta de Pizarro (1532-1572)Virregnat de Nova Espanya: la conquesta

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: