La Constitució dels Estats Units d’Amèrica de 1787

La Constitució dels Estats Units va ser elaborada al 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
Imatge destacada

| 30/09/2019 | Darrera actualització:


Els Estats Units d’Amèrica, una democràcia imperfecta

La Constitució de 1787 recull les directrius de la nova nació nord-americana. Problemes als quals la nova Constitució s’havia d’afrontar:

Els mateixos polítics de la nova nació nord-americana estaven dividits entre els que defensaven les tendències federalistes, com George Washington, Alexander Hamilton, John Adams i els antifederalistes representats per Thomas Jefferson.


El Congrés Continental de Philadelphia (1783-1787) es va encarregar de la redacció i promulgació de la Constitució. Aquest Congrés no tenia àmplies atribucions. Era allò que defensaven els antifederalistes. Després de moltes difícils negociacions, el 1787 cada estat va acordar enviar diputats a Philadelphia per redactar la Constitució. Es va prendre el nom de “Convenció de Philadelphia“, també coneguda com a Convenció Constitucional.

La Constitució de 1787 proclamava:

Els primers Presidents dels Estats Units d’Amèrica van ser:

La Constitució de 1787 és una constitució liberal moderada. Propugna la separació de poders basada en la teoria de Montesquieu (1689-1755), en “L’esperit de les lleis”, que venia a reelaborar una altra teoria de John Locke, “Tractat sobre el govern civil”. El poder executiu requeia en el President, elegible cada 4 anys. El poder legislatiu estava dividit en dues càmeres i el poder judicial requeia en el Tribunal Suprem.

Divisió de competències entre el govern federal i els estats membres.

El mecanisme del procés electoral delegava en cadascun dels estats les condicions per ser elector. Sistema molt complex:

Els ciutadans amb dret a vot eren els descendents d’europeus. Ni els indígenes ni els fills d’esclaus tenien veu ni vot.

Naturalesa conservadora dels Estats Units

L’aixecament americà i la Revolució Francesa no tenen res a veure: perquè la revolució americana es produeix en un territori sense explotar i no trobem una burgesia frustrada, ni camperols ansiosos de terres. El caràcter conservador de l’aixecament americà ve perquè cap nova classe social va arribar al poder mitjançant la rebel·lió, organitzada per la classe terratinent, que no pretenia en absolut crear un nou ordre social.

L’historiador Carl Neumann Degler ens descriu en la seva obra “Història 1600-1860” la composició social dels signants de la constitució:

Els signants de la constitució es van trobar en igual condició després de la Constitució. L’única cosa que van fer és canviar la situació afavorida amb el règim colonial i crear una nova situació per ells millor. L’aixecament americà va crear una gran expectació a Europa, dominada per l’Antic Règim. Anunciava que un nou ordre polític al món era possible. Va ser un esdeveniment pioner.

Què va passar entre els federalistes i els antifederalistes? Els federalistes van governar durant les dues primeres presidències. Jefferson va ser el que va iniciar la política expansionista. Va comprar a Napoleó el 1803 la Louisiana.

Conceptes clau:


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIILa Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787L'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaArribada al poder del feixisme a Itàlia[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848

Bibliografia recomanada:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina.

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles:

Comentaris: