Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

D'entre les conseqüències més importants de la Primera Guerra Mundial la més tràgica va ser la mort de 12 milions de persones, a més de ser la primera guerra on es va bombardejar la població civil.
Imatge destacada

| 19/03/2018 | Darrera actualització:


Índex de continguts

D’entre les conseqüències més importants de la Primera Guerra Mundial la més tràgica va ser la mort de 12 milions de persones, entre combatents i civils. Va ser la primera guerra on es va bombardejar la població civil. La guerra va suposar una gran desfeta econòmica i la desestructuració de bona part del centre d’Europa. A més els tractats de pau signats després de la guerra van establir una falsa pau, perquè per a les potències derrotades, especialment per Alemanya, va alimentar uns alts nivells de rancor.

Conseqüències demogràfiques i culturals de la guerra

Quin va ser l’impacte demogràfic de la Primera Guerra Mundial? El més important, l’elevat nombre de morts entre combatents i població civil. Però també cal tenir en compte els que per culpa de la guerra no van arribar a néixer.

En percentatge, el repartiment de morts per països va ser el següent:

En l’àmbit cultural la Primera Guerra Mundial va tenir efectes sobre les mentalitats de l’època important, sobretot en la valoració de la violència i la idea de la mort. Els que van sobreviure al llarg conflicte, ho fan després d’haver viscut una barbàrie, que comportà:

Pacifisme
Les delegades nord-americanes al Congrés Internacional de Dones que es va celebrar a la Haia, Països Baixos el 1915. El congrés va esdevenir un clam a favor de la pau. Font: Biblioteca del Congrés EUA

El món combatent es desmobilitzà i no sempre van poder recuperar el seu lloc de treball. Els excombatents tenien enyorança de la guerra. L’escriptor, filòsof i historiador alemany Ernst Jünger, que participà en la primera guerra mundial, escrigué al llibre “Tempestes d’acer,” un cant a la guerra pel que tenia d’experiència interior, en què malgrat això ni rebutjà ni atenuà la brutalitat de la guerra i que el va catapultar a la fama. Jünger ajudà a crear un esperit de camaraderia d’assalt entre els excombatents alemanys. Eren idees que ajudaven a cohesionar els exsoldats i fer-los sentir ciutadans honorables. I això generava moviments violents que acabarien desembocant en el feixisme. Aquests grups, que fan apologia de la violència, aviat s’organitzaran com a moviments polítics i comptaran amb grups armats, els feixistes.

Els socialistes, en resposta, també van organitzar els seus propis grups de violència com a mesura de protecció. A Alemanya funden “l’exèrcit paral·lel” del partit socialdemòcrata.

Conseqüències polítiques

La primera guerra mundial va empènyer a reformar el sistema polític. El sistema polític liberal de competència del mercat obert sorgit de les revolucions del segle XIX se substituí per un sistema liberal democràtic on l’estat estava cada vegada més present en la regulació de l’economia i la societat. La guerra portà a una reforma del sistema de caràcter democràtic, on s’amplià el sufragi de vot:

El procés de reforma dels sistemes liberals, que en alguns països havia començat abans de la guerra, s’estendrà per tot Europa un cop acabada la guerra mundial. L’aspecte més important és l’obertura del procés electoral a tots els ciutadans. I això es deu, entre altres motius, a l’important pes els partits obrers i socialistes. A l’Europa occidental la guerra va comportar la concessió del vot. A l’Europa oriental es va prometre la reforma agrària, per l’eclosió dels partits agraris. Es faria expropiant als propietaris que no pertanyien al partit patriòtic, a costa de la redistribució de terres després de la guerra.

Entre els anys 1917 i 1919 es posà fi al cicle revolucionari: Revolució russa (comunista), revolució alemanya (democràtica), processos revolucionaris derrotats a Bulgària i Baviera.

La guerra també comportà una reordenació del mapa mundial, sobretot a Europa:

El nou mapa de l'Europa central i oriental després de la primera guerra mundial
El nou mapa de l’Europa central i oriental després de la primera guerra mundial

Conseqüències econòmiques

La guerra va tenir conseqüències directes per l’economia, però des del punt de vista de la producció no van tenir conseqüències catastròfiques, tan sols en aquelles zones on es va patir la guerra. La guerra no va afectar els principals centres industrials europeus. No va ser tant en la destrucció dels centres industrials com si va afectar en la modificació de les estructures productives, al procés de modernització.

La guerra propicià l’ascens dels monopolis (càrtels). Procés que va afavorir als governs i també al procés d’afiliació sindical. Els interessava pactar la producció, la pau social… Modificació de l’estructura empresarial.

També comportà la modificació de la política econòmica dels estats. Del “laisser faire, laisser passer” característic del liberalisme clàssic del segle XIX es passà a tot el contrari, l’intervencionisme de l’estat en l’economia. Intervencionisme que passava per la regulació de l’economia: preus i salaris i intervenint en sector en crisis. Aquesta serà la configuració econòmica del segle XX.

Tendència a l’aliança entre governs-empresaris-comandaments militars.
Modificacions en la forma de treballar: l’economia de guerra va afavorir l’expansió de l’organització científica del treball. Treball en cadena, als Estats Units de la mà de Henry Ford. O el taylorisme. Es va anar configurant el nou capitalisme monopolista, on es treballava científicament i es contemplaven factors com la productivitat.

Elements negatius directes de la guerra en la producció

La guerra a Alemanya i Gran Bretanya va sobredimensionar sectors econòmics determinats, com el carbó i l’acer (necessari per construir maquinària de guerra i transports) de tal forma que va haver-hi una sobreproducció durant la guerra. Què va passar després de la guerra? El problema de la mineria del carbó a Gran Bretanya: acabada la guerra bona part de les mines van haver de baixar la producció i es va produir el conflicte social més important de Gran Bretanya que no es va resoldre fins a 1926.

La guerra va provocar inflació i endeutament i va entorpir la recuperació econòmica. Serà part de l’origen de la crisi del 1929. Els pressupostos públics es van disparar.

Els avançaments del Banc de França tenien una conseqüència molt negativa per a l’economia, ja que produïen l’augment de la inflació. Els préstecs prestats per països exteriors converteixen la guerra en un negoci. A Alemanya el 1920 es pateixen els efectes de la pèrdua del sector productiu i de les reparacions de guerra. Tindrà repercussió en la conflictivitat social. Les majors vagues es viuran en aquesta època.

Préstecs interaliats durant la primera guerra mundial
Préstecs interaliats durant la primera guerra mundial (en milions de dòlars)

El govern que va prestar diners a tots els països va ser els Estats Units i en major quantitat.

Pel que fa a la inflació, va ser conseqüència per:

La guerra va provocar la pèrdua de la capacitat productiva dels vençuts: a Alemanya, a Àustria-Hongria on hi havia una important indústria tèxtil. Amb la ruptura de l’imperi austrohongarès aquesta indústria quedà dividida. La producció del teixit es va quedar a Àustria i la producció del fil a Bohèmia (Txecoslovàquia). El Tractat de Versalles, que creà el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (a partir de 1929 anomenat Regne de Iugoslàvia) comptava amb 5 sistemes ferroviaris diferents. Era molt difícil unificar aquests sistemes.

Reparacions de guerra

França platejà la idea que Alemanya havia de pagar les reparacions de la guerra i se l’havia de declarar responsable de la guerra. Alemanya serà obligada a pagar bona part de les reparacions. Totes aquelles destruccions avaluades, més les pensions de viudetat… Se li va plantejar pagar 131 milions de marcs que havien d’anar a:

Alemanya es va negar a pagar tot el que se li demanava i això causà la reobertura del conflicte econòmic.

Tractats de Pau de la Primera Guerra Mundial

Els Tractats de Versalles de 1919 van ser una sèrie d’acords dels vencedors sobre els vençuts. A Alemanya van ser rebuts com un ‘dictat’, una imposició. Els vencedors de la guerra van ser França, Gran Bretanya i els Estats Units. Itàlia va quedar a mitges amb les seves idees. Els protagonistes dels Tractats de pau van ser els primers ministres Georges Clemenceau (França), David Lloyd George (Anglaterra), Vittorio Emanuele Orlando (Itàlia) i el president Woodrow Wilson (Estats Units d’Amèrica).

Tractat de versalles
Els protagonistes del Tractat de Versalles: Lloyd George (Anglaterra), Orlando (Itàlia), Clemenceau (França) i Wilson (Estats Units).

El primer ministre francès Clemenceau tenia un doble objectiu:

El primer ministre anglès Llyod George volia:

El president nord-americà Wilson volia:

Tots ells van compartir un objectiu: per a tots la Revolució russa constituïa una amenaça. S’havia de rodejar la Rússia revolucionària amb un cinturó d’estats forts que servissin com a contenció de la Rússia revolucionària.

Gran Bretanya va aconseguir els seus objectius. Alemanya sempre va considerar a França com la culpable de la seva situació. La política alemanya consistirà a restablir relacions amb Gran Bretanya.
Wilson va aconseguir substituir els imperis nacionals per estats-nacionals, però aquests estats van continuar tenint realitats nacionals complexes (Txecoslovàquia seria la suma de 3 nacionalitats).

L’èxit de Wilson residí en la creació de la Societat de Nacions. El que va ocórrer fou que el galant de la Societat de Nacions era els Estats Units, però els Estats Units mai van participar en la Societat de Nacions, perquè el Senat no va ratificar el Tractat de Versalles.


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIILa Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787L'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaArribada al poder del feixisme a Itàlia[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles:

Comentaris: