El Congrés de Viena i la Restauració de l’ordre europeu

El congrés de Viena va ser la conferència de les majors potències d'Europa presidit per Von Metternich i que es reuní a Viena entre l'1 d'octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815, amb la missió de restablir l'ordre europeu.
Imatge destacada

| 23/02/2018 | Darrera actualització:


Índex de continguts

Un cop derrotat Napoleó el 1814 les velles potències europees havien de restablir el mapa polític i geogràfic del continent. L’Era Napoleònica havia dibuixat noves fronteres d’uns estats satèl·lits de l’Imperi Francès que no corresponien amb les realitats històriques dels diferents territoris ocupats. Després del parèntesi revolucionari, les antigues monarquies van recuperar el poder i van haver de restablir les estructures anteriors que Napoleó havia suprimit.

El Congrés de Viena va ser la conferència entre ambaixadors de les majors potències d’Europa que va ser presidit per l’estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich i que es reuní a Viena entre l’1 d’octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815.

El Congrés de Viena i la Santa Aliança: el nou mapa geopolític d’Europa i la restauració absolutista

Després de la derrota de Napoleó, les potències europees van intentar restablir el passat: la monarquia absoluta i la societat estamental. Després de l’època convulsa de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, s’havia de reconstruir l’ordenament polític i social anterior, tornar al vell ordre europeu.

El Congrés de Viena va ser l’intent de les velles monarquies de tornar a l’època prerevolucionària i establir un ordre “estable” als seus interessos, que aturés l’onada de les revolucions liberals. L’època de la Restauració, entre 1815 i 1848, estava basada en els següents principis:

Però el restabliment del vell ordre que pretenien les monarquies va ser impossible. El passat revolucionari va deixar unes petjades molt profundes a Europa. No tota l’Europa es va comportar igual. Va haver-hi països on el restabliment del vell ordre va ser impossible i en d’altres, d’alguna manera, va ser més senzill.

Els participants al Congrés

El Congrés de Viena (1814-1815) va ser la més gran reunió diplomàtica celebrada a Europa. El domini del congrés va recaure sobre les quatre potències que van derrotar a Napoleó: Gran Bretanya, Imperi Austríac, Rússia i Prússia.

Participants al Congrés de Viena: 1. Arthur Wellesley, 1st Duke of Wellington 2. Joaquim Lobo Silveira, 7th Count of Oriola 3. António de Saldanha da Gama, Count of Porto Santo 4. Count Carl Löwenhielm 5. Jean-Louis-Paul-François, 5th Duke of Noailles 6. Klemens Wenzel, Prince von Metternich 7. André Dupin 8. Count Karl Robert Nesselrode 9. Pedro de Sousa Holstein, 1st Count of Palmela 10. Robert Stewart, Viscount Castlereagh 11. Emmerich Joseph, Duke of Dalberg 12. Baron Johann von Wessenberg 13. Prince Andrey Kirillovich Razumovsky 14. Charles Stewart, 1st Baron Stewart 15. Pedro Gómez Labrador, Marquis of Labrador 16. Richard Le Poer Trench, 2nd Earl of Clancarty 17. Wacken (Recorder) 18. Friedrich von Gentz (Congress Secretary) 19. Baron Wilhelm von Humboldt 20. William Cathcart, 1st Earl Cathcart 21. Prince Karl August von Hardenberg 22. Charles Maurice de Talleyrand-Périgord 23. Count Gustav Ernst von Stackelberg

Els principals participants van ser:

El congrés va començar el maig de 1874. Es va interrompre fins a juny de 1815 (tornada de Napoleó a França, durant els “100 dies”). Acabà el novembre de 1815, amb el tractat més rigorós amb França.

Problemes a resoldre a l’Era de la Restauració

Els principis i idees que van inspirar els debats del Congrés de Viena

Acords territorials

A l‘est de França s’estableix que cal:

A l’Europa central:

L’establiment de la Santa Aliança (1815)

Un dels acords bàsic del Congrés de Viena va ser l’establiment del “principi d’intervenció militar”. Era un acord amb la finalitat d’ajudar-se mútuament entre els estats en qualsevol ocasió i lloc, intervenció militar en el cas que algun dels signants es veiés amenaçat per alguna revolució liberal.

Aquesta “Santa Aliança” era l’encarregada de restaurar per la força l’absolutisme allà on fes falta. Se signà el 1815 per tres potències: Àustria, Prússia i Rússia i que posteriorment s’uniran la majoria d’estats excepte l’Imperi Otomà, els Estats Pontificis i el Regne Unit.

A l’acord de 1815 entre les quatre grans potències reunides a Viena tots es comprometen a portar una actuació conjunta enfront de qualsevol intent francès d’ampliar les seves fronteres.

El nou mapa geopolític d’Europa

El nou mapa d'Europa sorgit del Congrés de Viena al 1815
El nou mapa d’Europa sorgit del Congrés de Viena el 1815

El nou mapa polític d’Europa sorgit del Congrés de Viena de 1815 va tenir com a principals punts:

La nova Confederació germànica:

Unió d’Estats federats. S’institueix una Dieta, sota la presidència austríaca. Els diferents estats havien d’enviar delegats. La Dieta era una assemblea amb seu permanent a Frankfurt. Cada estat mantenia la seva independència en assumptes interns. Quedava prohibit la guerra entre estats de la Confederació. Feia falta el consentiment de tots els estats perquè qualsevol d’ells declarés la guerra a un tercer país.

Durarà fins a 1866, quan va tenir lloc la seva dissolució. És en aquest moment quan es crea la Confederació de l’Alemanya del Nord, creada per Bismarck, molt important per a la futura unificació alemanya.

Conceptes clau:


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIILa Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787L'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaArribada al poder del feixisme a Itàlia[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848

Bibliografia recomanada:

Persones clau:

No hi ha informació disponible per a aquesta pàgina


Idiomes disponibles:

Comentaris: