[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848

Ressenya del llibre Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany, de Josep Fontana
Imatge destacada

| 23/07/2019 | Darrera actualització:


L’historiador català Josep Fontana va deixar escrit abans de la seva mort, l’agost de 2018, el seu darrer llibre “Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany”. Una obra històrica contundent, plena de referències bibliogràfiques i plenament accessible per a un públic interessat a conèixer els fets històrics però no necessàriament avesat en la lectura d’assaigs especialitzats en història.

El professor Josep Fontana, nascut a Barcelona mig any després de la proclamació de la Segona República, el 1931, va esdevenir al llarg de la seva trajectòria professional un historiador molt respectat al nostre país i a l’estranger. Els seus interessos inicials van estar enfocats en l’anàlisi de l’entorn econòmic de la monarquia espanyola en el tombant comprès entre la fi de l’absolutisme al segle XVIII cap a l’Estat Liberal del segle XIX. En aquest sentit, Fontana va ser un dels màxims experts en la història d’Espanya del segle XIX. La seva importància dins el panorama de la historiografia el van portar a codirigir una monumental obra d’història d’Espanya realitzada pels millors historiadors del país.

Com a historiador profundament compromès amb l’antifranquisme, va militar d’un llarg període al PSUC, tot i que amb els anys s’hi va allunyar. Les seves conviccions marxistes no les va abandonar mai.

L’evolució professional de Fontana el portà, cap al final de la seva carrera, a interessar-se per temes d’abast més internacionals. Això va fer que l’any 2011 publiqués una monumental obra dedicada a la Guerra Freda, amb el títol “Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado & Presente)” (podeu llegir la ressenya que vam fer aquí). Sense cap mena de dubte, el llibre de 2011 és tot un referent per a qualsevol lector interessat a endinsar-se en uns anys que, tot i ser encara recents en la memòria, sovint no s’han acabat d’interpretar de la manera més correcta. I és una lliçó per a qualsevol interessat a saber com estudiar correctament la història, ja que Fontana va realitzar una intensa recerca històrica basada en fonts documentals i una àmplia bibliografia.

La darrera obra del professor Josep Fontana, “Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany publicada el 2019, suposa d’alguna manera per Fontana tornar al període històric al qual va dedicar les seves primeres investigacions històriques, però ara amb una mirada no només espanyola, sinó mundial. És una forma de tancar una carrera professional que precisament havia començat en aquell període, en el tombant de segle entre el XVIII i el XIX. Un període determinant pel nostre present, perquè és precisament allà quan es van posar les bases del sistema capitalisme que avui domina al món sense perspectives de poder ser substituït per una altra alternativa millor.

Josep Fontana, Capitalisme i democràcia
La portada de l’obra pòstuma de Josep Fontana, ‘Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany’ (Edicions 62)

Aquesta no és una obra que segueix els cànons clàssics de la historiografia, ans el contrari, el lector es trobarà un llibre que trenca molts mites construïts al llarg d’aquests dos segles. És una obra que neda a contracorrent del triomfalisme en el qual estem acostumats a viure segons el qual la victòria del capitalisme enfront del sistema politicoeconòmic anterior, allò que s’ha vingut a anomenar l’Antic Règim, suposà la implantació quasi automàtica de sistemes democràtics a tot el món i de la superació de les misèries passades.

I precisament no fou així, tot el contrari. El professor Fontana explica que al segle XVIII els avenços aconseguits per bona part de la població pagesa (que era la majoritària), per exemple a França a partir de la Revolució, van permetre millorar les condicions de vida de molts d’ells. Els avenços socials i polítics van espantar els poderosos, que ràpidament es van mobilitzar a França i a tota Europa per parar els peus a uns revolucionaris que l’única cosa que desitjaven era la millora de les condicions de vida de la població.

Ràpidament les classes socials aristocràtiques que controlaven el sistema polític i econòmic, forces conservadores que sempre havien assegurat que tot es mantingués en una situació favorable per als seus interessos, es van mobilitzar per impedir qualsevol obertura del sistema beneficiosa cap a les classes més marginades i subalternes.

És així com s’explica l’onada contrarevolucionària que es va viure a tota Europa després de la derrota de Napoleó el 1814. El Congrés de Viena va certificar el gir, de nou, cap a l’absolutisme i l’assegurança de vida per a totes les monarquies reaccionàries del fet que no es permetria enlloc cap intent revolucionari. I així va ser durant almenys uns anys.

El cicle revolucionari que s’obrí en alguns punts d’Europa el 1820, com en el cas d’Espanya o Portugal, va ser ràpidament sufocat per les forces de la Santa Aliança, creada al Congrés de Viena per impedir el triomf de qualsevol moviment revolucionari. Les revolucions de 1830 i 1848 tampoc van suposar la victòria del poble sobre les classes dominants. Tot el contrari. Quan la burgesia va entendre que necessitava dominar els estaments del poder per impedir qualsevol triomf de les classes populars, la burgesia es va aliar amb l’aristocràcia per instaurar uns règims liberals parlamentaris que no pas democràtics, que li servien per apuntalar els seus interessos de classe. I això és el que passà a partir de 1848.

A partir de 1848 la burgesia aconseguí estabilitzar el clima polític i social a tot arreu. El triomf de la burgesia era també la victòria del capitalisme, que a partir de la segona meitat del segle XIX va poder desenvolupar-se, expandir-se per tot el món (a través de l’imperialisme) i assegurar que les classes populars mai suposarien una amenaça per als seus interessos.

Com bé recorda el professor Fontana, els règims liberals parlamentaris que es van instaurar a pràcticament tota Europa, des d’Anglaterra, a la nova Alemanya i Itàlia reunificades o a Espanya, no eren democràcies, doncs si bé tenien l’aparença de sistemes polítics oberts, en la pràctica el vot estava molt restringit per diversos mecanismes (com poder demostrar títols de propietat o certes quantitats d’ingressos, impossibles per a les classes treballadores).

L’expansió del capitalisme a partir de 1850 va ser total. Els burgesos controlaven els governs i els parlaments i podien assegurar-se l’elaboració de legislacions que beneficiaven en tot als seus interessos. Les classes subalternes, el proletariat, no va sortir de cap manera beneficiat. Les condicions de vida de les classes treballadores eren, a tot arreu, d’autèntica misèria, com havien demostrat en aquells anys el mateix Karl Marx i Friedrich Engels en els seus estudis sobre la classe obrera d’Anglaterra. I no van millorar, com s’ha assegurat repetidament durant aquest període. La Revolució Industrial no va portar la felicitat als treballadors, sinó tot el contrari.

Hi havia una alternativa al capitalisme? El professor Fontana ens demostra, amb les fonts històriques, que sí. L’alternativa es trobava en aquelles societats agràries comunitaristes anteriors a l’adveniment del capitalisme, on la pagesia gaudia del dret d’ús de terres comunals públiques i de certs serveis que estaven disponibles per al bé comú de tots. L’engany, per a la pagesia, va començar quan els burgesos es van apropiar d’aquestes terres comunals. La privatització d’aquests espais va suposar una important minva en les condicions de vida dels camperols, que ja no disposaven d’aquestes terres que els oferia petits beneficis i que els obligà a esdevenir proletaris, treballadors assalariats.

Així va ser com a Anglaterra, durant el procés conegut com de les “enclosures” (encerclaments, una forma de dir, expropiació) es van privatitzar les terres comunals en mans fins aquell moment dels pagesos. És així com a Anglaterra es convertí en una de les primeres nacions a industrialitzar-se, gràcies als beneficis obtinguts per la privatització dels camps i la proletarització forçada dels camperols, que es veien obligats a emigrar cap a les ciutats per treballar al nou món de la fàbrica. A Anglaterra la victòria del capitalisme va ser total.

A França les resistències dels pagesos van ser més grans i en part, només en part, es va poder frenar o limitar una mica, el procés de privatització dels camps. I és per això que la implantació del capitalisme a França va ser més suau.

L’alternativa al capitalisme, com ens demostra Fontana en aquesta obra, existia, però atemoria tant als poderosos que no van dubtar mai en cap moment a recórrer a tota mena de violències per impedir el triomf de les classes populars en una suposada revolució social que mai va prosperar. La Revolució Francesa va ser un intent, però el temor que va despertar entre els poderosos va servir perquè s’organitzessin per evitar noves revolucions.

L’organització de la classe obrera va ser una realitat en el moment en què el capitalisme va triomfar, a partir de 1848, gràcies a l’impuls de Marx i Engels, però també d’altres importants figures del moviment obrer. L’experiència organitzativa de la classe obrera portaria a un nou intent revolucionari amb els esdeveniments de la Comuna de París de 1871, sufocada a sang i foc per l’exèrcit.

L’obra de Josep Fontana, que és el seu testament per a les generacions futures, ens ha de servir per apropar-nos a una història que ens pertany i que se’ns ha explicat de manera inapropiada. Perquè la història crítica que sempre ha practicat i defensat el professor Fontana permet, en les seves pròpies paraules, “treure a llum la trama oculta de les polítiques encaminades a afavorir el desenvolupament del capitalisme i que el relat acadèmic ha obviat en la seva narració global dels esdeveniments d’una època fonamental del passat”.

Llegir i reivindicar la figura d’un gran intel·lectual com en Josep Fontana ha de servir per mantenir viva la lluita per un món més just, igualitari i on tothom pugui gaudir d’unes condicions de vida dignes. Sempre haurem d’estar immensament agraïts al professor Fontana per la seva immensa aportació a la historiografia catalana, espanyola i mundial.

Capitalisme i democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany (obra pòstuma, Edicions 62, 2019).

També en edició en castellà: “Capitalismo y democracia 1756-1848. Cómo empezó este engaño” (Editorial Crítica, 2019).

Conceptes clau:


Tots els articles del curs: Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

Europa i el món colonial a finals del segle XVIIIL'Era napoleònica (1799-1815)El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeuCanvis socials i econòmics del segle XIXLiberalisme i nacionalisme al segle XIXLes revolucions de 1820, 1830 i 1848L'expansió del gran capitalisme industrialL'Europa de Bismarck i els estats-nació liberalsImperialisme i expansió colonial al segle XIXLa Primera Guerra Mundial (1914-1918)Conseqüències de la Primera Guerra MundialEl nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerresRevolucions de Rússia i Alemanya (1917-1918)Les democràcies de l'Europa d'entreguerres: Gran Bretanya, França i AlemanyaArribada al poder del feixisme a ItàliaSistema imperial: el Pròxim Orient, l'Índia, el Japó i la XinaEstalinisme a l'URSS i l'ascens del Nazisme a Alemanya[Llibre] Capitalisme i democràcia 1756-1848El setge de Leningrad (1941-1944)Berlín: La Topografia del Terror (seu de la Gestapo)Mapa: Població de les ciutats d'Europa al segle XIXL'incendi que va destruir la República de Weimar

Bibliografia recomanada:


Idiomes disponibles: