Història Oberta: cursos d’accés lliure i gratuït

Història en xarxa és un projecte editorialment independent que posa a disposició dels seus lectors cursos d'història d'accés lliure.
Història Antiga a Europa i Pròxim Orient
Història Antiga a Europa i Pròxim Orient

El període històric conegut com a Edat Antiga és l’etapa compresa entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l’Imperi romà el 476. És el primer període pròpiament històric. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l’extensió territorial, perquè parteix de les zones de la Mesopotàmia, Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l’immens Imperi romà. Es pot caracteritzar com l’època del naixement de les ciutats, l’especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d’una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

Història Medieval a Europa
Història Medieval a Europa

L’Edat Mitjana o medieval és el període intermedi de la història d’Europa entre l’edat antiga i l’edat moderna. El seu inici i final el marquen per dos grans esdeveniments: l’inici de l’edat mitjana al segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492. El nom d’aquest període va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè consideraven l’edat mitjana una època fosca situada després d’un dels moments de major esplendor cultural, l’època clàssica.

Història Moderna a Europa
Història Moderna a Europa

L’Edat Moderna, seguint la divisió cronològica tradicional, comprèn els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest període s’identifica amb un ordre o règim polític i social específic (l’Antic Règim), caracteritzat per la concepció jurisdiccional i patrimonial de la sobirania i per la desigualtat dels homes i dones davant la llei; el seu sistema de valors i creences tenia un fonament cristià àmpliament acceptat, i manifestava un respecte gairebé absolut cap a la tradició i l’autoritat dels clàssics grecoromans; i se sustentava sobre uns recursos tècnics i unes formes d’organització de la producció i la feina que no eren radicalment diferents de les medievals.

Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)
Història Contemporània a Europa (segles XIX i XX)

La Història Contemporània d’Europa comprèn un període de màximes tensions socials, polítiques i econòmiques. El trencament amb l’Antic Règim i l’expansió del capitalisme i l’imperialisme marquen el segle XIX. Les tragèdies provocades per les dues guerres mundials són les protagonistes de la història del segle XX. A partir de finals del segle XVIII, la revolució industrial anglesa i la revolució francesa, van canviar les estructures econòmiques, socials i polítiques d’Europa. Les monarquies absolutes van ser substituïdes per règims liberals-constitucionals en els que la sobirania nacional residia en el poble, representat als Parlaments (elegits amb uns sufragis encara molt limitats). L’Antic règim, suprimit a gairebé tot Europa durant el segle XIX, reemplaçà les velles estructures de poder per nous estats liberals on els súbdits passaren a ser ciutadans i es produí l’expansió del gran capitalisme. Però les ànsies imperialistes del segle XIX portaren als desastres del segle XX, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La victòria de les potències aliades plasmada en el Tractat de Versalles obriren ferides als perdedors, que com en el cas d’Alemanya, foren el germen pel naixement d’ideologies totalitàries, que van manifestar la seva cara més fosca en l’assassinat de milions de persones, principalment jueus, als camps d’extermini nazi i a una nova guerra mundial devastadora per tota Europa. D’aquella guerra naixeren els fonaments per la construcció d’una Europa unida i en pau.

Història del Món Actual
Història del Món Actual

La Segona Guerra Mundial va tenir importants conseqüències en el món. Les aliances geopolítiques es van redibuixar i s’establí, per moltes dècades, una divisió per blocs on els dos aliats vencedors de la guerra (Estats Units i Unió Soviètica) van quedar enfrontats. Els Estats Units i Unió Soviètica representaven dos mons totalment diferents. Els nord-americans, representants de l’economia lliure de mercat encapçalaven el bloc de l’OTAN, on hi havia els principals països europeus. La Unió Soviètica, representava el sistema comunista i aplegava dins el Pacte de Varsòvia els països que havien quedat sota la seva òrbita de control, o sigui, l’Europa de l’Est. Aquesta divisió en dos blocs, iniciada l’any 1947 va durar fins al 1991 i establia les bases d’una etapa històrica que s’ha vingut a anomenar com “la guerra freda”, un enfrontament tàctic entre l’URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l’intent per expandir les àrees d’influència respectives. En aquest curs d’Història de la Guerra Freda proposem una mirada atenta al desenvolupament polític i econòmic dels països del bàndol occidental (aliats dels Estats Units d’Amèrica) des del final de la Segona Guerra Mundial a inicis dels anys 90 del segle XX.

Història de Catalunya (Edat Antiga)
Història de Catalunya (Edat Antiga)

Apropar-nos a l’estudi del món antic de Catalunya, a les arrels de Catalunya, significa conèixer i comprendre les societats de l’Antiguitat que es desenvoluparen a l’àrea que actualment anomenem Catalunya. Un període cronològic molt ampli en el qual diferents societats es van assentar en aquest territori i on bona part de les civilitzacions antigues més importants van tenir un paper destacat.

Història de Catalunya (orígens-actualitat)
Història de Catalunya (orígens-actualitat)

Recorregut en 30 capítols per la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Repassem els esdeveniments més significatius de la història d'aquest país, territori de pas i de frontera per a moltes civilitzacions que s'hi han establert al llarg dels segles.

Història de Catalunya (Edat Mitjana)
Història de Catalunya (Edat Mitjana)

L’amplíssim període històric de l’Edat Mitjana de Catalunya comprèn una etapa tant extensa com diversa. Seguint els cànons tradicionals, l’Edat Mitjana s’inicia al 417 amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i s’acaba el 1492 amb el descobriment d’Amèrica. El buit polític deixat per l’Imperi Romà va ser ocupat, a la península Ibèrica pel regne Visigot. Va ser aleshores quan Barcino, l’actual Barcelona, es convertí en seu episcopal i adquirí certa notorietat. Però la invasió àrab de la península va comportar un període de prop de 100 anys de dominació musulmana, fins que Carlemany organitzà campanyes de conquesta de Girona i Barcelona. S’establiren una sèrie de comtats d’obediència a l’Imperi Carolingi, que però amb el temps es van desvincular dels francs i passaren a esdevenir independents de facto. A partir d’aquell moment els comtats catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat. A partir dels segles XI-XII s’inicia l’època d’esplendor de la Catalunya medieval i els segles de màxima expansió territorial per la Mediterrània.

Història de Catalunya (Edat Moderna)
Història de Catalunya (Edat Moderna)

Als diversos Països Catalans, com a part de l'antiga Corona d'Aragó, així com a la Corona de Castella els Habsburg hi regiren per successió dinàstica: essent el primer d'ells l'emperador Carles V, en ser el nét dels reis catòlics. La Corona d'Aragó va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta, el 1714. Tanmateix, una part del territori va ser amputat: l'any 1659, pel tractat dels Pirineus, les comarques del Rosselló, el Capcir, el Conflent i el Vallespir i una part de la Cerdanya van ser lliurades al regne de França.

Història de Catalunya (segle XX)
Història de Catalunya (segle XX)

Aquest és un Curs d’Història de Catalunya al segle XX d’accés obert i gratuït, que fa un recorregut pels principals fets i esdeveniments que van tenir lloc al llarg del segle XX a Catalunya. La col·lecció d’articles arrenca amb la instauració del règim de la Restauració borbònica el 1874 i arriba fins a la re-instauració del règim autonòmic i les primeres eleccions al Parlament el 1980. És un període carregat d’esdeveniments històrics de primera magnitud pel país: les primeres passes del catalanisme polític, el naixement de l’obrerisme com a moviment social organitzat que portaran a mobilitzar milers de treballadors, l’assoliment de l’autonomia política durant la Segona República, l’esclat de la guerra civil i la dictadura i finalment la reinstauració de la democràcia i el govern de la Generalitat.

Història de la Revolució Francesa
Història de la Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerat com l'esdeveniment que marcà l'entrada a un nou període històric, el de l'Edat contemporània. França estava a finals del segle XVIII, com la major part d'Europa, governada per una monarquia absolutista. Amb unes estructures típicament d'Antic Règim, caracteritzades pel manteniment del vell sistema d'origen medieval de divisió estamental de la societat i amb una propietat de la terra de tipus feudal. En una societat dividida entre classes privilegiades i no privilegiades, es produeixen una sèrie de revoltes que conduïren a l'enderrocament del sistema de l'Antic Règim i de la vella monarquia borbònica absolutista.

Història Espanya (Edat Moderna)
Història Espanya (Edat Moderna)

La història d'Espanya a l'Edat Moderna comprèn un període que s'inicia amb el regnat dels Reis Catòlics i el descobriment d'Amèrica (1492) i finalitza amb l'abdicació de Carles IV i l'esclat de la Guerra de la Independència el 1808. La conquesta i colonització d'Amèrica va ser un dels esdeveniments més importants de la monarquia hispànica, que arribà a controlar un bast imperi tant en terres europees, com americanes. Però els problemes interns de la monarquia i les grans despeses pel manteniment de l'Imperi van portar a Espanya a nombroses guerres i fallides econòmiques durant l'edat moderna. L'Antic Règim, que es mantingué durant tot aquest període, combinat amb una Inquisició de característiques úniques a Europa i un absolutisme que sobretot es va fer notar amb l'arribada al poder de la dinastia dels Borbons, són els trets principals d'aquest període.

Història Espanya (segle XIX)
Història Espanya (segle XIX)

La història d'Espanya al segle XIX començava seguint el camí marcat pels monarques de la dinastia borbònica: Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV. Espanya es mantenia dins els vells esquemes de l'Antic Règim i el govern absolutista. Però tot va començar a trontollar quan va esclatar, al país veí, la Revolució francesa que va arruïnar tots els plans de Carles IV. La invasió de les tropes de Napoleó al país i la proclamació d'un nou rei, Josep I Bonaparte, que no comptava amb el suport d'una part de les elits i les classes populars, portà el país a la Guerra de la Independència. L'Antic Règim es resistia a desaparèixer però la primera revolució liberal a Espanya l'escombrava almenys durant uns anys del país. Amb la Restauració de l'absolutisme per part del rei Ferran VII al 1814 les esperances dels liberals de modernitzar el país es veien truncades.

Història Espanya (segle XX)
Història Espanya (segle XX)

La història d'Espanya al segle XX s'inicia amb la pèrdua de les darreres colònies que encara mantenia el país (Cuba, Filipines i Puerto Rico) en un moment en què les potències europees es repartien mig món. Políticament Espanya segueix en el període de la Restauració, sota la constitució de 1876, i el regnat d'Alfons XIII (al tron des de 1886). La Constitució de 1876 continuarà vigent fins al 1931, tot i estar en suspens durant la dictadura de Primo de Rivera.

Història de la Revolució Russa
Història de la Revolució Russa

Els fets de 1917 foren un procés polític que culminà amb la fi del sistema tsarista i l'establiment d'una república socialista soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el tsar Nicolau II. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder.

Conquesta i Colonització d
Conquesta i Colonització d'Amèrica (segles XVI-XVIII)

La colonització europea de les Amèriques descriu la història de l'assentament i l'establiment del control dels continents de les Amèriques per la majoria dels poders navals d'Europa occidental a partir del segle XVI.

Últims articles publicats:

La crisi de 1898. Espanya excepció europea? El Sexenni Democràtic i la Restauració Borbònica (1868-1898) De l’Antic Règim a l’Estat Liberal (1808 – 1868) La monarquia Hispànica a l’Edat Moderna (1492-1808) L’Edat Mitjana a la península Ibèrica (476 – 1492)